02
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
14:07h
El Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei que concedeix un suplement de crèdit per valor de 814 milions d'euros als pressupostos de la Generalitat del 2017, que segueixen en vigor -prorrogats- davant la incapacitat per aprovar-ne uns de nous al Parlament. Segons ha explicat el vicepresident Pere Aragonès, que ha comparegut al costat de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, el decret permetrà habilitar els "crèdits necessaris" per cobrir la "major despesa de personal" que s'ha generat en els dos últims exercicis. Dos exercicis, per cert, molt agitats políticament.
També ho és el context actual, marcat per la proximitat de les eleccions espanyoles del 28-A, que han ocasionat crítiques d'Aragonès cap a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, de qui ha assenyalat que actua com Cristóbal Montoro. "Estan jugant electoralment", ha apuntat sobre la previsió de recursos en forma de bestretes derivades de la recaptació extra a l'Estat i de les quals Catalunya se'n podria beneficiar a través del model de finançament. Per ara, això sí, no hi ha acord perquè el govern espanyol actua amb "deslleialtat permanent", segons el vicepresident.
El contacte amb Hisenda també és "permanent", i Aragonès ha volgut subratllar que existeix l'obligació d'aprovar un nou model de finançament. "Seria un incompliment de la legalitat que no ho fes. No només amb Catalunya, sinó també amb tots els ajuntaments de l'Estat, que han de veure actualitzada la participació en els ingressos", ha assenyalat el vicepresident, que ha denunciat una "maniobra electoral". "Montoro feia el mateix i després apareixien els diners", ha remarcat el dirigent d'ERC.
En tot cas, però, tant el vicepresident com Budó han insistit que el Govern té intenció de "seguir governant" malgrat la manca de pressupostos, i han allunyat l'opció d'eleccions anticipades i de qüestió de confiança. "No hi ha majoria alternativa", ha assegurat Aragonès, que ha traçat una oposició centrada en "criticar" l'executiu. "Les obligacions es podran atendre", ha apuntat Aragonès.
Major despesa
La major despesa de personal que ha motivat el crèdit inclou l'augment de les dotacions de docents i metges que s'han dut a terme des del 2017, així com també l'increment de les retribucions dels treballadors públics acordades pel Govern amb l'Estat per als anys 2017, 2018 i 2019. Es preveuen, a banda, els crèdits de despesa necessaris perquè durant aquest any es faci efectiu el retorn del 40% de la paga extra extraordinària que es va deixar d'abonar el 2013, encara amb Artur Mas al Palau de la Generalitat.
Un 10% ja s'ha abonat, segons ha indicat Aragonès, de manera que el 30% restant es farà efectiu a través d'aquest crèdit. "Hi ha d'haver recursos per pagar tot el nou personal contractat", ha insistit el vicepresident, que ha tornat de baixa de paternitat en els últims dies. "El Govern no defuig les seves responsabilitats i, en la mesura que sigui possible, anirem portant al Parlament les propostes que anaven incloses als pressupostos", ha destacat el dirigent d'ERC. Aquesta aprovació de mesures per fascicles poden topar amb la dinàmica electoral, que lluny de tancar-se el 28-A seguirà endavant amb les municipals i europees del 26-M.
Pla de contingència
El decret llei arriba a les portes que el Govern aprovi un pla de contingència derivat de la manca de pressupostos aprovats. Aquest pla s'hauria d'aprovar la setmana vinent, i recull les necessitats urgents de cada Departament. El suplement de crèdit de 814 milions, segons la previsió de l'executiu, ha de ser finançat amb "majors ingressos de les bestretes del model de finançament" corresponents al 2019 i, també, amb recursos a compte de l'objectiu de dèficit autoritzat per enguany -del 0,1% del PIB.
La setmana passada, el Govern va reclamar ajuda al PSC per tal que pressioni el govern de Pedro Sánchez a l'hora de disposar de més recursos derivats de la recaptació extra que va registrar l'Estat l'any passat. L'executiu, de fet, està pendent del repartiment dels 7.000 milions d'euros extra del model de finançament, dels quals n'espera una part proporcional. Segons la visió de la Generalitat, les bestretes poden arribar sense necessitat de quedar consignades als pressupostos estatals, finalment tombats.
També ho és el context actual, marcat per la proximitat de les eleccions espanyoles del 28-A, que han ocasionat crítiques d'Aragonès cap a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, de qui ha assenyalat que actua com Cristóbal Montoro. "Estan jugant electoralment", ha apuntat sobre la previsió de recursos en forma de bestretes derivades de la recaptació extra a l'Estat i de les quals Catalunya se'n podria beneficiar a través del model de finançament. Per ara, això sí, no hi ha acord perquè el govern espanyol actua amb "deslleialtat permanent", segons el vicepresident.
El contacte amb Hisenda també és "permanent", i Aragonès ha volgut subratllar que existeix l'obligació d'aprovar un nou model de finançament. "Seria un incompliment de la legalitat que no ho fes. No només amb Catalunya, sinó també amb tots els ajuntaments de l'Estat, que han de veure actualitzada la participació en els ingressos", ha assenyalat el vicepresident, que ha denunciat una "maniobra electoral". "Montoro feia el mateix i després apareixien els diners", ha remarcat el dirigent d'ERC.
En tot cas, però, tant el vicepresident com Budó han insistit que el Govern té intenció de "seguir governant" malgrat la manca de pressupostos, i han allunyat l'opció d'eleccions anticipades i de qüestió de confiança. "No hi ha majoria alternativa", ha assegurat Aragonès, que ha traçat una oposició centrada en "criticar" l'executiu. "Les obligacions es podran atendre", ha apuntat Aragonès.
Major despesa
La major despesa de personal que ha motivat el crèdit inclou l'augment de les dotacions de docents i metges que s'han dut a terme des del 2017, així com també l'increment de les retribucions dels treballadors públics acordades pel Govern amb l'Estat per als anys 2017, 2018 i 2019. Es preveuen, a banda, els crèdits de despesa necessaris perquè durant aquest any es faci efectiu el retorn del 40% de la paga extra extraordinària que es va deixar d'abonar el 2013, encara amb Artur Mas al Palau de la Generalitat.
▶El #Govern aprova concedir un suplement de crèdit de 814 milions d’euros per atendre noves despeses @vicepresicatpic.twitter.com/cDfl7P8YJ0
— Govern. Generalitat (@govern) 2 d’abril de 2019
Un 10% ja s'ha abonat, segons ha indicat Aragonès, de manera que el 30% restant es farà efectiu a través d'aquest crèdit. "Hi ha d'haver recursos per pagar tot el nou personal contractat", ha insistit el vicepresident, que ha tornat de baixa de paternitat en els últims dies. "El Govern no defuig les seves responsabilitats i, en la mesura que sigui possible, anirem portant al Parlament les propostes que anaven incloses als pressupostos", ha destacat el dirigent d'ERC. Aquesta aprovació de mesures per fascicles poden topar amb la dinàmica electoral, que lluny de tancar-se el 28-A seguirà endavant amb les municipals i europees del 26-M.
Pla de contingència
El decret llei arriba a les portes que el Govern aprovi un pla de contingència derivat de la manca de pressupostos aprovats. Aquest pla s'hauria d'aprovar la setmana vinent, i recull les necessitats urgents de cada Departament. El suplement de crèdit de 814 milions, segons la previsió de l'executiu, ha de ser finançat amb "majors ingressos de les bestretes del model de finançament" corresponents al 2019 i, també, amb recursos a compte de l'objectiu de dèficit autoritzat per enguany -del 0,1% del PIB.
La setmana passada, el Govern va reclamar ajuda al PSC per tal que pressioni el govern de Pedro Sánchez a l'hora de disposar de més recursos derivats de la recaptació extra que va registrar l'Estat l'any passat. L'executiu, de fet, està pendent del repartiment dels 7.000 milions d'euros extra del model de finançament, dels quals n'espera una part proporcional. Segons la visió de la Generalitat, les bestretes poden arribar sense necessitat de quedar consignades als pressupostos estatals, finalment tombats.