Filiberto Bravo: «A Ciutat Meridiana s'ha normalitzat la misèria»

L'històric dirigent veïnal explica a NacióDigital que continuen havent quatre desnonaments per setmana a Ciutat Meridiana

per Pep Martí, 11 de maig de 2019 a les 20:45 |
Filiberto Bravo, president de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana | Adrià Costa
A Ciutat Meridiana hi ha poques banderes. Ni estelades ni rojigualdes. Encara que el 2015 la Meridiana va ser el cor del batec popular de l'independentisme, el barri sembla haver quedat fora de la història. Entre la seva gent, les prioritats són molt diferents a les de la gran ciutat. Filiberto Bravo, mític dirigent del moviment veïnal, continua sent l'ànima d'una associació de veïns que segueix fent vida en una seu provisional... des de 24 anys. Quatre desnonaments per setmana, 800 en quatre anys, botigues que tanquen i molt de neguit. En aquesta entrevista, feta a les portes d'unes eleccions municipals crucials, traspua l'angoixa d'una Barcelona tan real com les altres, però molt més ignorada.

- Està acusat de danys i desordres públics junt amb un dirigent veïnal més i un veí per una acció de protesta contra uns desnonaments a la seu de Serveis Socials del districte. 


- En aquests moments, el judici previst pel 4 de febrer s'ha ajornat fins al 28 de juny perquè el veí no es va presentar. A mi se'm vol jutjar però jo no vaig participar en els fets. 

- No hi era?

- Ni vaig arribar a entrar. L'únic que vaig fer va ser intentar parlar amb l'administració del districte perquè intervingués per aturar el desnonament. Quan va aparèixer la Guàrdia Urbana, se'm van acostar uns nois i em van demanar que els acompanyés al metro perquè els agents de la Urbana els van mirar i tenien por que els detinguessin. A l'entrada del metro, els van demanar documentació. A mi no em van demanar res i no sé què va passar dins de la seu de serveis socials.    

- Ciutat Meridiana continua sent 'Ciutat Desnonaments'? 


- Fa uns dies, va haver una reunió de la Taula d'Habitatge de Barcelona i em va fer molta gràcia perquè una de les coses que es van escoltar va ser que havien baixat els desnonaments. Nosaltres en tenim de mitjana quatre per setmana durant quatre anys, el que vol dir 800 desnonaments. En una població de 10.000 habitants, crec que és molt. Això són els desnonaments coneguts. N'hi ha que afecten persones que no coneixem i que no venen a veure'ns. En aquests casos, nosaltres no intervenim. Només parlem dels que recorren a l'associació. I s'han mantingut a un ritme força constant. 

"Han arribat a venir tres lleteres de les BRIMO per desnonar una dona amb tres nens"

- Quin protocol segueixen vostès?

- Aquí celebrem una assemblea cada setmana, els dijous, on venen tots els afectats. Acostumem a ser entre 50 i 100 persones. La gent explica el seu cas. Nosaltres tenim el nostre codi: si són pisos de particulars, no intervenim. No ens enfrontem a cap veí i també atenem casos que hi ha hagut d'un veí a qui li hagin ocupat el pis, per exemple. El que es dona més són ocupacions. S'ha de tenir en compte que quasi el 30% dels casos afecta pisos de bancs, que en alguns casos passen a fons o immobiliàries. I en molts casos, un pis roman anys tancats després d'un desnonament. Aquesta és la pura veritat. Un cop sabem quan hi ha previst un desnonament, ens mobilitzem i ens posem en contacte amb el SIFO (Servei d'Intervenció i Mediació Municipal), els mediadors de l'Ajuntament, perquè intervinguin.     
 

Filiberto Bravo, president de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana Foto: Adrià Costa


- I què fan després?

- Si el SIFO veu que no pot fer res, apareixem nosaltres. L'únic que fem és anar al lloc de manera pacífica i ens posem al davant per mirar d'impedir el desnonament. Fa pocs dies n'hi ha hagut un que era per veure'l. Era una dona, família monoparental, amb tres nens. I van venir els Mossos. Al full de notificació vam veure que no s'havien avisat els serveis socials. Ens presentem allí i de cop i volta, apareixen tres lleteres de la BRIMO.  

- No es va fer el desnonament?

- No, no es va fer. De casos així n'hi ha centenars. Des que es rep la primera notificació, la gent afectada ja no dorm. Hi ha casos realment anguniosos.
 
- Quin ambient es respira al barri?

- El barri viu una situació de gran neguit. Han anat tancant moltes botigues. Han desaparegut molts bars. En el que portem d'any, cinc. Un sí que era un lloc d'intercanvis... Hi havia dos mercats, el de Núria, que ha tancat, i el de Ciutat Meridiana, on queden només cinc parades. Com si la vida s'anés apagant aquí.

- Ha empitjorat la situació en els darrers anys?

- Sí, clarament. S'han intentat fer coses, però la mentalitat del tècnic i del polític no és la de la gent d'aquí. Hi ha veïns que porten molt de temps que no surten del pis. Els que viuen a dalt, si volen baixar, han de fer un quilòmetre de baixada i de pujada forta. Hi ha escales automàtiques que, per regla general, no funcionen.    
 

Filiberto Bravo, abans de l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa


- Vostè n'ha vist de tots colors a Ciutat Meridiana. Fins i tot concursos de caçar rates. 

- Als anys setanta se'n van organitzar. Era a les acaballes de la dictadura. Pels qui érem joves era una diversió. Vam agafar una rata que pesava una lliura. Ara en torna a haver-hi bastantes.  

"Amb Colau hi ha hagut més interlocució, però la situació al barri ha empitjorat"

- L'etapa d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona ha millorat la situació de Ciutat Meridiana?

- Miri, jo, que soc bastant escèptic, vaig veure l'arribada de Colau amb una mica d'esperança. Però va treure força als moviments socials perquè molta gent que hi estava vinculada va passar a l'administració municipal. Amb Colau hem vist que hi ha hagut més diàleg, però crec que han pagat la novatada i s'han despertat molt tard. De moltes coses que s'han plantejat no s'ha fet res. Aquí mateix on som, que és el local de l'associació, fa 24 anys que és provisional. Casal de joves no n'hi ha. Un hotel d'entitats no n'hi ha. Fa deu o quinze anys érem una quarantena d'entitats al barri, ara potser només en quedem tres o quatre. 

- Hi ha hagut més interlocució amb l'Ajuntament?

- Sí, i és important. I el paper de l'equip de mediació davant dels desnonaments, el SIFO, és positiu. Hi ha hagut bones intencions, però necessitem més.  

- Com ha evolucionat la població?

- Als anys setanta eren prop de 30.000. Als vuitanta baixa i arriba als 12-14.000. A partir del 2000, puja i arriba fins als 17.000 i ara estem en uns 10.000. Si les administracions no inverteixen en coses que doni vida al barri...
 

Filiberto Bravo: «Amb el procés, s'han oblidat dels nostres problemes». Foto: Adrià Costa


- Quin projecte hi ha pendents?

- Ara mateix tenim pendents unes escales mecàniques al carrer de les Agudes, que sembla ser que es farà. Una altra obra important és la remodelació de la zona esportiva, que serà un respir per al barri. S'havien d'haver començat les obres el juny passat i ara diuen que serà aquest juliol. Està pendent la sortida del carrer de Pedraforca. L'any 2016 hi va haver un procés participatiu en el qual va intervenir molta gent del barri, i es va dir que es farien moltes coses, i no s'ha fet quasi res. Per exemple, en equipaments: casal d'avis, de joves i seu d'associació de veïns. 

"El Pla de Barris ha estat més aviat un pla de màrqueting"

- El Pla de Barris...

- Més que un pla de barris ha estat un pla de màrqueting. Nosaltres no l'hem notat. És que no sabem què és. Hi va haver un desembarcament de tècnics que més aviat sembla que han vingut a normalitzar la misèria. A Ciutat Meridiana no s'ha eradicat la misèria, s'ha normalitzat. Jo li vaig dir a l'alcaldessa. També crec que no sempre s'ha de culpar els responsables polítics, que de vegades són els qui menys s'assabenten de les coses.   
   
- Com s'ha viscut el procés sobiranista des de la realitat de Ciutat Meridiana?

- Nosaltres ho hem dit moltes vegades. Ens preocupa l'habitatge, l'educació, l'alimentació. Quan tinguem això resolt, ja començarem a preocupar-nos pels sistemes de govern. Amb el procés l'únic que hem vist és que s'han oblidat dels nostres problemes i desviat els problemes socials. Si s'hi fixa, aquí no hi ha gaire banderes, ni independentistes ni espanyoles. Es poden comptar amb els dits d'una mà.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació