Judici de l'1-O

El testimoni del número dos de Trapero torna a posar a prova el relat de la rebel·lió

Ferran López, a qui l'Estat va situar al capdavant dels Mossos durant el 155, declara aquest dimecres al Suprem

per Sara González / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 3 d'abril de 2019 a les 06:00 |
Ferran López arriba al Tribunal Suprem per una declaració anterior | ACN
La declaració de Josep Lluís Trapero al Tribunal Suprem va tenir dues lectures complementàries: existia un divorci entre la cúpula dels Mossos d'Esquadra i el Govern arran del referèndum i el rumb cap a la declaració de la independència, de manera que el relat de la Fiscalia sobre la rebel·lió quedava seriosament tocat. La distància que va marcar Trapero amb l'executiu de Carles Puigdemont demostrava que el cos no formava part del presumpte alçament "violent" i, per tant, l'acusació del delicte més greu al qual s'enfronten els encausats quedava en qüestió. Ferran López, número dos de Trapero durant la tardor del 2017, també posarà a prova el relat de la rebel·lió de la Fiscalia en la declaració prevista per aquest dimecres a les deu del matí.

López no només era la mà dreta del major dels Mossos, sinó que va ser en qui va confiar l'Estat el lideratge del cos quan es va aplicar el 155 i Trapero va ser destituït de manera fulminant. El comissari va estar present en totes les reunions rellevants de la tardor del referèndum -les que es van celebrar a la Fiscalia Superior de Catalunya, les trobades de coordinació de totes les forces de seguretat, les cites al Palau de la Generalitat amb els màxims representants del Govern- i coneix al detall què va passar aquells dies. També va garantir a Diego Pérez de los Cobos, en una reunió l'agost del 2017 a Madrid, que els Mossos farien complir la legalitat constitucional.


Pérez de los Cobos, al cap d'unes setmanes, va ser nomenat coordinador de tots els cossos presents a Catalunya amb la intenció d'impedir el referèndum. Trapero va ser molt crític amb el seu nomenament, però López va reunir-s'hi tantes vegades com se'l va citar. El comissari va participar, també, del pla que es va dissenyar per detenir els membres del Govern en cas que rebessin l'ordre judicial després de la declaració de la independència. López, de fet, era la persona que hauria detingut Puigdemont juntament amb Joan Carles Molinero, també citat aquest dimecres al Suprem.


Molinero, com bona part dels alts dirigents dels Mossos durant la tardor del referèndum, ocupa ara altres responsabilitats. Ara lidera l'àrea de Trànsit de la policia catalana, mentre que López és adjunt a la prefectura. No és un càrrec que formi part de la cadena de comandament, però és molt rellevant de portes endins. Va presentar la dimissió com a cap dels Mossos a Miquel Buch quan el van nomenar conseller d'Interior, la qual cosa va fer que Buch i el president de la Generalitat, Quim Torra, li proposessin a Trapero assumir de nou el càrrec. Va declinar-ho per afrontar exclusivament la seva defensa.

López ha estat un personatge controvertit durant els últims mesos. No va tenir cap impediment en reunir-se amb l'exministre Juan Ignacio Zoido quan el va situar al capdavant de la policia catalana, i també va saludar el magistrat Pablo Llarena -responsable de la instrucció judicial contra la cúpula del procés- en actes públics. A diferència de Trapero i la cúpula política dels Mossos, així com també la intendent Teresa Laplana, no està encausat a l'Audiència Nacional en un procés obert que veurà el seu futur marcat per quin sigui el desenllaç al Suprem.


Més policies al Suprem

La setmana judicial ha arrencat aquest dimarts amb els testimonis del comissari en cap de la brigada d'informació de la comandància superior de policia de Catalunya i del comissari en cap de la brigada provincial de policia judicial de Barcelona. A banda del testimoni de López i Molinero, aquests dies estan marcats per la presència de guàrdies civils que van actuar durant l'1-O, de qui la Fiscalia espera que afermin el relat de manca de col·laboració dels Mossos i de la presumpta "violència" dels votants

L'agenda és atapeïda durant tot el mes d'abril, especialment la setmana de Sant Jordi. Hi estan citats, entre d'altres, el vicepresident Pere Aragonès i els consellers que van deixar el Govern durant el mes de juliol previ al referèndum. Es tracta, per exemple, de Meritxell Ruiz, Jordi Baiget i Jordi Jané. Joan Vidal de Ciurana, secretari del Govern fins tres mesos abans de la votació, també està citat aquella setmana.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació