Judici de l'1-O

La policia espanyola admet que va disparar pilotes de goma l'1-O

El cap de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional relata un setembre i octubre d'"incidents greus i atacs" que encara continuen

per Bernat Surroca , 2 d'abril de 2019 a les 10:35 |
El tribunal, aquest dimarts al Suprem | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El primer testimoni del dia ha estat el comissari en cap de la brigada provincial d'informació de la prefectura superior de la Policia Nacional espanyola a Catalunya durant l'1-O. L'agent ha relatat com es va viure el 20-S a la seu de la CUP i ha repassat els fets del dia del referèndum. Ell va ser l'autor d'un informe que va enviar al TSJC on va resumir els incidents més destacables de l'1-O. Ha fet especial èmfasi a l'escola Ramon Llull, on ha admès que van disparar pilotes de goma i van ferir un dels votants (Roger Español, que va perdre un ull per culpa del projectil). 

"Vam tenir incidents en la majoria dels centres on vam acudir per intentar impedir la votació", ha explicat a preguntes de la Fiscalia. "Els més greus van ser a Barcelona, a l'escola Ramon Llull, on vam tenir dificultats per entrar i encara més per sortir", ha dit, i ha relatat un episodi de violència i agressions. "Els nostres policies van rebre cops, agressions, llançament de tanques metàl·liques", ha dit, per justificar l'ús de pilotes de goma, i ha acusat Español de tenir una "actitud hostil" i "agredir policies". Quan les defenses han volgut aprofundir en aquest aspecte, Manuel Marchena ha aturat l'interrogatori perquè la qüestió s'està jutjat en una altra instància. 


L'agent ha relatat més incidents en col·legis d'arreu de Catalunya. Ha assegurat que es va utilitzar la força "amb tota la mesura possible". Ha parlat, per exemple, de quatre agents ferits a Tarragona i, en un col·legi on un home va patir un infart, ha assegurat que va ser el cap de l'operatiu qui va intentar atendre'l "aturant tot el dispositiu" i "malgrat l'hostilitat". 

Pel que fa a les actuacions policials, ha explicat que havien de ser "ràpides", amb un ús proporcionat de la violència i entrant a pocs col·legis, "i sempre amb el suport dels Mossos". Ha dit també que la petició de suport de la policia va arribar molt tard i quan ja havia començat l'actuació de la policia espanyola. "Vam decidir actuar davant la passivitat dels Mossos", ha dit.




Les pautes d'actuació dels Mossos, filtrades 


Sobre l'1-O, ha dit que la policia espanyola havia d'"ajudar els Mossos" i ha ressaltat que la policia catalana era qui havia de dirigir l'operatiu de l'1-O. "En cas de no poder afrontar aquest servei, demanarien ajuda a les policies locals i, en última instància, a d'altres cossos", ha explicat a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, i ha insistit que totes les actuacions dels dies previs a l'1-O havien d'estar sota el comandament dels Mossos. 

El cap de la Brigada d'Informació ha explicat que els "organitzadors del referèndum" sabien quines serien les pautes d'actuació dels Mossos i es van poder organitzar. "El dispositiu policial havia de ser secret però es va filtrar", ha denunciat, i ha ressaltat que quan va arribar el binomi dels Mossos, els centres ja estaven ocupats. 

Els dies previs, ha explicat que van informar-se de la situació per si, arribat el moment, havien d'ajudar o "substituir" els Mossos. Pel que fa a "l'ocupació" dels col·legis, ha dit que va ser primer pas de l'execució del referèndum. En aquest sentit, ha admès que l'1-O es preparava des de feia dies amb "moltes mesures", però "l'ocupació dels centres" va ser "l'inici material" de l'1-O. "S'organitzava la festa la música, una festa de pijames, una xocolatada de matinada... Mai ha passat el mateix en d'altres cites electorals", ha dit. 

Pel que fa al referèndum, ha assegurat que "allò estava ben organitzat". El comandament de la policia espanyola ha admès que quan els policies arribaven, la gent ja estava organitzada, "moltes vegades amb resistència molt activa". Ha explicat que hi havia una primera "paret humana" que impedia l'accés dels agents als centres perquè la resta de gent pogués amagar les paperetes i les urnes.

Passivitat i obstaculització dels Mossos

L'actitud dels Mossos, ha dit, va ser "passiva" i en alguns casos d'"obstaculització" de la tasca de la resta de cossos policials. "Sento dir això perquè estic segur que en el cos des Mossos hi ha excel·lents professionals que haurien volgut col·laborar", ha valorat el testimoni, i ha afirmat amb rotunditat que els Mossos informaven dels moviments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

L'agent ha dit que van tenir accés a 271 comunicats en què els Mossos informen de la ubicació de les unitats de la policia espanyola a Barcelona. "Això va passar a les quatre províncies", ha dit. El policia ha dit que en alguns dels documents apareixien noms d'agents de la policia que havien estat objecte de seguiment. "Els Mossos ens van dir que tenien instruccions per identificar tots els policies nacionals que treballessin aquells dies a Catalunya", ha dit a la Fiscalia. 

El cap de la Brigada d'Informació ha acusat els Mossos de "mentir" quan deien que requisaven material del referèndum. "En alguns casos es deixaven o s'entregaven urnes i els Mossos deien que les havien requisat. Era mentida", ha assegurat l'agent. Ha relatat també que en algun cas els votants van encerclar un vehicle de la policia i que els Mossos no s'hi van presentar. "No es va atendre cap requeriment d'ajuda que vam fer als Mossos", ha assegurat.

Actitud hostil el 20-S a la seu de la CUP

Pel que va el 20-S, l'agent ha assegurat que investigaven d'on sortia la propaganda del referèndum i van arribar a la conclusió que sortia, també, de la seu del partit anticapitalista. "Vam veure una furgoneta que descarregava uns palets amb el que semblava propaganda del referèndum", ha assegurat, i ha explicat que van sol·licitar una ordre d'entrada i registre a la seu per poder confiscar el material.

Ha explicat que a la seu de la CUP va començar a arribar gent "amb actitud hostil" i van prendre la decisió d'enviar agents d'ordre públic per protegir els agents. "Es va fer una actuació molt mesurada sense l'ús de la força, això és el que va fer que els militants i concentrats poguessin entrar i sortir del local i organitzar una festa", ha apuntat. "Quan les nostres unitats es van presentar a la seu de la CUP van ser rodejats amb una actitud violenta, van rebre cops i llançament d'objectes", ha assegurat, i s'ha basat en vídeos que, ha diu, s'han aportat a la causa. 

Atacs que encara continuen 

Ha explicat que ja feia anys que es produïen "incidents a Catalunya". "Els fets de més gravetat es van començar a produir a partir de la convocatòria del referèndum i de l'aprovació de les lleis de desconnexió", ha dit a preguntes de la Fiscalia, i ha assegurat que va haver-hi molts incidents en què els policies van ser víctimes d'"atacs", tant abans com després de l'1-O. "Aquests atacs encara continuen", ha assegurat. En els mesos de setembre i octubre, ha dit que hi va haver situacions de molta tensió, especialment el 20-S. 

Pel que fa al 3 d'octubre, l'agent ha qualificat l'ha definit com una "revolta general". Ha assegurat que aquell dia, a la Prefectura Superior de la Policia a Barcelona, els agents van ser "assetjats durant hores" per gent que els insultava i amenaçava, i ha dit que els manifestants tenien una "voluntat intimidatòria" amb "cridòria constant" 

Entre el 19-S i els dies previs a la declaració d'independència, ha dit que hi va haver uns 80 incidents, atacs a comissaries i casernes de la Guàrdia Civil... "Atacs contra tot allò que suposava oposar-se a la celebració del referèndum", ha dit. 

Protestes de les defenses

En el primer interrogatori del dia ja hi ha hagut protestes de les defenses. Ha estat quan el cap de la Brigada d'Informació ha relatat un vídeo de Sant Feliu, on es veu com els manifestants intenten impedir l'accés dels Mossos a un col·legi electoral. "Va arribar un intendent dels Mossos i va aturar l'operació. Va retirar els agents i va saludar el públic", ha dit el policia. 

Les defenses, concretament Jordi Pina i Andreu Van den Eynde, han protestat perquè el testimoni ha relatat un vídeo, i no uns fets que hagi viscut o percebut ell personalment. Manuel Marchena els ha retret que la protesta "forma part de l'escenografia d'aquest judici", ha desestimat la petició i ha deixat continuar l'interrogatori. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació