01
d'abril
del
2019
Actualitzat
el
05
d'abril
a les
17:16h
Jaume Alonso-Cuevillas revisa tots els detalls des del control de llum i so. Deixa que li posin un micròfon d'aquells que va per darrere de l'orella i es preocupa per la il·luminació. La corbata és d'un groc llampant, com el color de les cadires de l'escenari i el de la portada del llibre 1 judici (polític) i 100 preguntes. Dret i procés penal per a no iniciats (Símbol Editors), que presenta al Teatre Poliorama amb Antoni Bassas, Quim Torra i també amb la seva dona, Magda Oranich, que no es vol perdre l'acte.
La seva dona? Sí, així ho va publicar el diari ABC després de la polèmica per les peces de color groc durant l'última final de Copa del Rei al Wanda Metropolitano. "Un mitjà rigorós", ironitza Cuevillas, còmode en auditoris amables com el d'avui. Ja porta 150 xerrades arreu del territori i el fet de ser advocat de Carles Puigdemont l'ha catapultat no només a la fama, sinó també a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat). Ja està redactant, de fet, un dietari de campanya. "Un llibre d'humor", resumeix. Té el verb ràpid i la resposta enginyosa sempre a punt, i això fa riure la sempre entusiasta Oranich.
El seu marit real s'asseu a les primeres files i aplaudeix amb delit les ironies de l'advocat, que no té cap mania per definir com un "aixecament amb molta Viagra" una insurrecció de caràcter militar -una de debò, no la de Catalunya la tardor del 2017- ni tampoc per confessar que a l'escola el van expulsar fins a vuit vegades. A la Facultat de Dret, diu, va baixar fins a les quatre. No és gaire difícil deduir que no tots els professors que ha tingut al llarg de la trajectòria acadèmica rebien de bon grat la llengua àcida de l'advocat de Puigdemont, que ha sortit a televisió pràcticament tant com ell.
La fase judicial del procés, de fet, ha convertit els lletrats en estrelles. Hi ha les crispetes i els ahí lo dejo de Gonzalo Boye -també amb llibre sota el braç- i les topades de Jordi Pina i Andreu Van den Eynde amb el magistrat Manuel Marchena, que hi debat con sumo agrado però amb mà de ferro. "Ara has de convèncer la Magda perquè faci un llibre", proposa Torra, que ja va publicar amb Símbol Editors el llibre Ganivetades suïsses, sobre el seu pas per una asseguradora helvètica durant la dècada passada.
El president, a qui Bassas atorga més possessió de la paraula que als altres protagonistes -la vena entrevistadora és un cuc que no desapareix mai-, revela que farà unes memòries sobre el seu pas pel Palau de la Generalitat. Qui sap si, arribat el moment, farà servir la mateixa fórmula de les Ganivetades suïsses per descriure el seu pas com a primera autoritat del país. Ganivetades a Palau? Ganivetades a la Moncloa? A Waterloo, potser? Qui segur que hi apareixerà serà Carmen Calvo, vicepresidenta espanyola i interlocutora de la Generalitat, a qui defineix irònicament com "la nostra amiga". Tampoc té bona opinió de Pedro Sánchez, a qui ha convertit en el principal adversari en campanya electoral arran d'una hipotètica entesa PSOE-Ciutadans.
Judici i República?
Bassas té fam de preguntes al president. Li reclama, de forma diàfana, què farà en cas que arribi una sentència condemnatòria, i el president evita la resposta concreta. Perquè val més ser "prudent", diu. Potser és que no la vol dir, potser és que encara no està pactada, o potser és perquè la posició no és granítica dins del Govern. Cuevillas és pessimista sobre el desenllaç del judici -"es perdrà"-, però assenyala que això conduirà cap a la República. Sense posar terminis, ja se sap, que no som en l'anterior legislatura i s'ha arribat a la conclusió que el calendari pot ser el pitjor enemic.
També ho ha estat, aquests últims dies, la Junta Electoral Central (JEC), rebatejada per l'advocat de Puigdemont com la Junta Inquisitorial Central (JIC), immersa en una croada contra els llaços grocs. Ja no onegen a Palau, però Torra assegura tenir la consciència tranquil·la. "No hi ha batalla petita", assegura el president. "Vam lluitar fins al final, fins que la policia judicial va venir a Palau a retirar-ho", sosté. La policia judicial, s'entén, són els Mossos d'Esquadra, que han tingut una relació -com a mínim- tibant amb el Govern però més sol·lícita amb la JEC -o la JIC- a l'hora de complir amb les seves ordres.
Per acabar la presentació, Torra vol fer una pregunta a Cuevillas. Curta, això sí, perquè "vistos els honoraris del Jaume s'ha de ser ràpid". A quina secció es trobarà el seu llibre? En ficció o en no-ficció? "Un assaig esotèric, potser autoajuda", somriu el cap de cartell de JxCat a Girona. Després de la presentació es fa un fart de signar llibres -la cua impedeix el trànsit normal cap a fora de la sala, amb consellers encallats i escortes supervisant la situació- i d'atendre peticions de selfies. Les noves estrelles del procés són advocats, porten corbata groga i acaben a les llistes electorals.
La seva dona? Sí, així ho va publicar el diari ABC després de la polèmica per les peces de color groc durant l'última final de Copa del Rei al Wanda Metropolitano. "Un mitjà rigorós", ironitza Cuevillas, còmode en auditoris amables com el d'avui. Ja porta 150 xerrades arreu del territori i el fet de ser advocat de Carles Puigdemont l'ha catapultat no només a la fama, sinó també a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat). Ja està redactant, de fet, un dietari de campanya. "Un llibre d'humor", resumeix. Té el verb ràpid i la resposta enginyosa sempre a punt, i això fa riure la sempre entusiasta Oranich.
El seu marit real s'asseu a les primeres files i aplaudeix amb delit les ironies de l'advocat, que no té cap mania per definir com un "aixecament amb molta Viagra" una insurrecció de caràcter militar -una de debò, no la de Catalunya la tardor del 2017- ni tampoc per confessar que a l'escola el van expulsar fins a vuit vegades. A la Facultat de Dret, diu, va baixar fins a les quatre. No és gaire difícil deduir que no tots els professors que ha tingut al llarg de la trajectòria acadèmica rebien de bon grat la llengua àcida de l'advocat de Puigdemont, que ha sortit a televisió pràcticament tant com ell.
Jaume Alonso-Cuevillas, aquest dilluns en la presentació del seu llibre Foto: Bernat Cedó
La fase judicial del procés, de fet, ha convertit els lletrats en estrelles. Hi ha les crispetes i els ahí lo dejo de Gonzalo Boye -també amb llibre sota el braç- i les topades de Jordi Pina i Andreu Van den Eynde amb el magistrat Manuel Marchena, que hi debat con sumo agrado però amb mà de ferro. "Ara has de convèncer la Magda perquè faci un llibre", proposa Torra, que ja va publicar amb Símbol Editors el llibre Ganivetades suïsses, sobre el seu pas per una asseguradora helvètica durant la dècada passada.
El president, a qui Bassas atorga més possessió de la paraula que als altres protagonistes -la vena entrevistadora és un cuc que no desapareix mai-, revela que farà unes memòries sobre el seu pas pel Palau de la Generalitat. Qui sap si, arribat el moment, farà servir la mateixa fórmula de les Ganivetades suïsses per descriure el seu pas com a primera autoritat del país. Ganivetades a Palau? Ganivetades a la Moncloa? A Waterloo, potser? Qui segur que hi apareixerà serà Carmen Calvo, vicepresidenta espanyola i interlocutora de la Generalitat, a qui defineix irònicament com "la nostra amiga". Tampoc té bona opinió de Pedro Sánchez, a qui ha convertit en el principal adversari en campanya electoral arran d'una hipotètica entesa PSOE-Ciutadans.
Judici i República?
Bassas té fam de preguntes al president. Li reclama, de forma diàfana, què farà en cas que arribi una sentència condemnatòria, i el president evita la resposta concreta. Perquè val més ser "prudent", diu. Potser és que no la vol dir, potser és que encara no està pactada, o potser és perquè la posició no és granítica dins del Govern. Cuevillas és pessimista sobre el desenllaç del judici -"es perdrà"-, però assenyala que això conduirà cap a la República. Sense posar terminis, ja se sap, que no som en l'anterior legislatura i s'ha arribat a la conclusió que el calendari pot ser el pitjor enemic.
També ho ha estat, aquests últims dies, la Junta Electoral Central (JEC), rebatejada per l'advocat de Puigdemont com la Junta Inquisitorial Central (JIC), immersa en una croada contra els llaços grocs. Ja no onegen a Palau, però Torra assegura tenir la consciència tranquil·la. "No hi ha batalla petita", assegura el president. "Vam lluitar fins al final, fins que la policia judicial va venir a Palau a retirar-ho", sosté. La policia judicial, s'entén, són els Mossos d'Esquadra, que han tingut una relació -com a mínim- tibant amb el Govern però més sol·lícita amb la JEC -o la JIC- a l'hora de complir amb les seves ordres.
Magda Oranich, en la presentació del llibre de Jaume Alonso-Cuevillas Foto: Bernat Cedó
Per acabar la presentació, Torra vol fer una pregunta a Cuevillas. Curta, això sí, perquè "vistos els honoraris del Jaume s'ha de ser ràpid". A quina secció es trobarà el seu llibre? En ficció o en no-ficció? "Un assaig esotèric, potser autoajuda", somriu el cap de cartell de JxCat a Girona. Després de la presentació es fa un fart de signar llibres -la cua impedeix el trànsit normal cap a fora de la sala, amb consellers encallats i escortes supervisant la situació- i d'atendre peticions de selfies. Les noves estrelles del procés són advocats, porten corbata groga i acaben a les llistes electorals.