Tot plegat té a veure amb l'impàs polític i amb la campanya electoral constant en la qual estem instal·lats. El bloqueig -fruit també d'una excepció política que ve marcada per la repressió i la impossibilitat de fer efectiu l'anhel polític de la majoria de ciutadans- té conseqüències que no són precisament bones sobre els ciutadans. I la inversió és necessària per fer front a necessitats urgents com les que planteja per exemple l'arribada de menors no acompanyats al nostre país, que han requerit molta més atenció de la prevista. Casos com el que vam conèixer ahir de Tarragona justifiquen fins a quin punt són necessàries les polítiques d'integració des d'una perspectiva de drets i deures.
Ho saben bé Quim Torra i Pere Aragonès, que estan obligats a combinar la reivindicació -avui torna el judici al Tribunal Suprem- i la denúncia amb la gestió diària, que és poc compatible amb especular constantment sobre quan es podria acabar la legislatura. Ahir es va fer un bon pas amb l'acord entre tots els partits i entitats, ordit pel conseller Chakir El Homrani, contra el racisme. Tocava una entesa més enllà de les fronteres polítiques. Ho explica Oriol March en aquesta informació.
Sense contemplacions. La dreta està disposada a actuar sense contemplacions contra l'autogovern de Catalunya. Albert Casado i Pablo Rivera, tant li fa el nom, van a l'una i exposen un argumentar dur i un catàleg d'amenaces gens menyspreable: des dels mitjans públics fins als Mossos. Sara Gonzálezus explica els darrers moviments. El seguidisme de l'agenda de Vox no crea, per ara, tensions al PP. A Cs, que té dirigents més liberals i moderats -no a Catalunya, és una altra cosa. Ho explica en aquesta informacióPep Martí. Us aconsello també l'opinió de Carles Bellsolà.
Vist i llegit
Simón Radowitzky és un mite per a l'anarquisme i les esquerres a l'Argentina. Nascut a Ucraïna va ser responsable de la mort de Ramón Falcón, cap de la policia de Buenos Aires i comandant de la repressió policial durant la Setmana Roja. Tal com explica Gerard Pruna a l'Ara, el 14 de novembre d'enguany una dona va intentar fer saltar pels aires la tomba de Falcón al cementiri de la Recoleta. No se'n va sortir, però l'acció va tornar a posar sobre la taula el nom de Radowitzky, l'únic pres capaç d'escapar de la presó d'Ushuaia i que va participar en les milícies anarquistes durant la Guerra Civil. Podeu llegir aquí la seva història.
El passadís
El president de la Generalitat, Quim Torra, va assistir ahir a la presentació del llibre de l'advocat i cap de llista de JxCat a Girona, Jaume Alonso-Cuevillas. El lletrat de Puigdemont s'ha convertit en una autèntica celebritat saltant de plató en plató mentre defensa els presos polítics. A l'acte hi havia d'assistir també Lluís Llach, però va excusar la seva presència. Cuevillas i el cantautor tenen bona relació: de fet, ell explica que Llach va ser qui el va convèncer en un viatge a Donosti per fer el salt i ser cap de llista al Congrés, ja que s'estimava més ser eurodiputat. Llach no hi era perquè els debats del fòrum pel debat constituent el tenen molt ocupat i estava reunit amb alcaldes de l'Alt Urgell. El mestre de cerimònies va ser el periodista Antoni Bassas, que tenia més preguntes per a Torra que per a Cuevillas, però.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1700, Lluís XIV, conegut com "el rei Sol", promulgava un edicte de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya, comtats catalans que havien passat a domini francès pel Tractat dels Pirineus. El text afirmava que tots els procediments judicials, les deliberacions dels magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics serien nuls si no eren redactats en francès. Començava una persecució i minorització sistemàtica de la llengua catalana a les comarques del nord que encara dura ara. El monarca, que estava a punt d'entrar en la Guerra de Successió espanyola per situar al tron el seu nét Felip V, va afirmar que "l'ús de la llengua catalana em repugna i és contrari a la dignitat de la nació francesa". Sobre la visió uninacional i monolingüe dels nostres veïns del nord us aconsello molt el pamflet Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, del nord-català Joan Lluís Lluís. Fa uns anys TV3 va emetre aquest breu documental sobre la situació de la llengua. També us deixo aquest altre d'Arrels.
L'aniversari
I sense deixar la defensa de la llengua catalana, el 2 d'abril de 1969 va néixer -avui faria 50 anys- un dels activistes més destacats que ha tingut, Martí Gasull, que va morir un tràgic accident de muntanya al Nepal el 2012. Gasull va ser un dels fundadors, el 1993 i a partir del grup l'Esbarzer dels Lluïsos de Gràcia, de la Plataforma per la Llengua i en va ser la cara visible. Les campanyes pel cinema o l'etiquetatge en català van ser reeixides gràcies al seu lideratge. Arran de la seva mort, l'entitat va instituir uns premis per votació popular que duen el seu nom i que el 2019 han arribat a la seva sisena edició premiant la cooperativa Som Energia. Aquí en podeu recuperar un resum.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi