01
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
20:49h
Consciència, premi, sort, bondat, curiositat, ideals i estimació. Amb aquestes set paraules el periodista Joaquim Maria Puyal ha vertebrat el seu discurs d'agraïment després de rebre la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de Barcelona. El ple municipal va aprovar la distinció el 21 de desembre i aquest dilluns el mestre l'ha recollit de mans de l'alcaldessa, Ada Colau.
Puyal ha estat apadrinat per l'escriptor Sergi Pàmies que ha llançat dues preguntes a l'audiència, on s'aplegaven un munt d'excompanys del periodista. "Percebem diferències entre el relat periodístic abans i després de Puyal?", ha qüestionat Pàmies. "Ha estat una bona o una mala companyia?", ha insistit diferenciant entre el Quim ciutadà de Barcelona i el Puyal estrella mediàtica.
Al seu torn, Puyal ha fet un discurs pausat però contundent, com les narracions dels partits del Barça per les quals és recordat per moltes generacions. Puyal no retransmetia cridant i avui tampoc ha alçat la veu per agrair el premi. No ha calgut.
La curiositat com a motor
Puyal va fer del Barça el seu vehicle i encara es fa estrany referir-s'hi en passat. Les seves retransmissions, però, no només transmetien gols, títols i decepcions. Més enllà de l'"Urruti, t'estimo!", el "senyor Xavi", el "tocarà Stóitxkov, pararà Bakero i picarà Koeman" i el "Gaúcho" amb la u allargada al Bernabéu, Puyal transmetia coneixements a partir del futbol.
Ho va fer des del 1968 al 2018, cinquanta anys durant els quals va retransmetre més de 3.000 partits. Retransmissions amb cura per la llengua i gens alienes a allò que passava al voltant de la gespa. No devia ser fàcil treballar amb Puyal. Cap afirmació podia ser gratuïta i molt menys poc contrastada. L'exigència per bandera i la curiositat com a motor.
La curiositat per saber què passa i sobretot per què passa. Ell mateix s'hi ha referit aquest dimarts i la curiositat ha estat el cinquè concepte amb què el guardonat ha construït el seu agraïment. "Els periodistes generalment no sabem gran cosa. Del que aprenem de les respostes en fem les notícies, per això és tan important la curiositat", ha defensat. De fet, no ha deixat passar l'oportunitat de ser curiós un cop més i ha encarregat una investigació a Colau. Als arxius històrics de la ciutat consta que l'Ajuntament va programar l'entrega d'una Medalla d'Or a Pompeu Fabra, però enlloc està documentada l'entrega del guardó. El va arribar a rebre? L'alcaldessa ja té deures.
El periodista també s'ha referit a la consciència de ser barceloní i a la importància de ser conscient dels drets i deures que qualsevol té des que neix, en funció de l'origen i l'estatus. Ha assegurat que li fa "certa angúnia" rebre premis i s'ha declarat afortunat d'haver treballat amb tanta gent que li agradava. "Totes les persones que he esmentat són persones bones; tot i que en aquesta època això no s'estila, vull reivindicar la bondat", ha dit. Una època en què tampoc s'estila gaire presumir d'ideals. Sense tenir-ne no es pot avançar, ha defensat Puyal, que ha volgut agrair l'estimació demostrada per companys de professió i oients després del seu adeu de Catalunya Ràdio i el Camp Nou.
Un record per a Forn
Com si es tractés d'una retransmissió, Puyal no ha obviat tot allò que envolta el Saló de Cent durant el discurs d'agraïment. El periodista ha revelat que va rebre una carta de l'exconseller i exregidor de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, pocs dies després d'acomiadar-se de les retransmissions del Barça. "Tancava els ulls i podia veure els partits", li deia Forn. "Desitjo profundament que puguin tornar tan aviat com sigui possible amb les seves famílies", ha demanat Puyal en referència als presos polítics.
El mestre ja té la Medalla d'Or, que ha assegurat que portarà tota la vida al pit. Al cor, diu, hi portarà Barcelona, la ciutat que l'ha vist créixer i que l'ha gaudit més de 3.000 vegades des de la cabina del Camp Nou.
Puyal ha estat apadrinat per l'escriptor Sergi Pàmies que ha llançat dues preguntes a l'audiència, on s'aplegaven un munt d'excompanys del periodista. "Percebem diferències entre el relat periodístic abans i després de Puyal?", ha qüestionat Pàmies. "Ha estat una bona o una mala companyia?", ha insistit diferenciant entre el Quim ciutadà de Barcelona i el Puyal estrella mediàtica.
Al seu torn, Puyal ha fet un discurs pausat però contundent, com les narracions dels partits del Barça per les quals és recordat per moltes generacions. Puyal no retransmetia cridant i avui tampoc ha alçat la veu per agrair el premi. No ha calgut.
La curiositat com a motor
Puyal va fer del Barça el seu vehicle i encara es fa estrany referir-s'hi en passat. Les seves retransmissions, però, no només transmetien gols, títols i decepcions. Més enllà de l'"Urruti, t'estimo!", el "senyor Xavi", el "tocarà Stóitxkov, pararà Bakero i picarà Koeman" i el "Gaúcho" amb la u allargada al Bernabéu, Puyal transmetia coneixements a partir del futbol.
Ho va fer des del 1968 al 2018, cinquanta anys durant els quals va retransmetre més de 3.000 partits. Retransmissions amb cura per la llengua i gens alienes a allò que passava al voltant de la gespa. No devia ser fàcil treballar amb Puyal. Cap afirmació podia ser gratuïta i molt menys poc contrastada. L'exigència per bandera i la curiositat com a motor.
La curiositat per saber què passa i sobretot per què passa. Ell mateix s'hi ha referit aquest dimarts i la curiositat ha estat el cinquè concepte amb què el guardonat ha construït el seu agraïment. "Els periodistes generalment no sabem gran cosa. Del que aprenem de les respostes en fem les notícies, per això és tan important la curiositat", ha defensat. De fet, no ha deixat passar l'oportunitat de ser curiós un cop més i ha encarregat una investigació a Colau. Als arxius històrics de la ciutat consta que l'Ajuntament va programar l'entrega d'una Medalla d'Or a Pompeu Fabra, però enlloc està documentada l'entrega del guardó. El va arribar a rebre? L'alcaldessa ja té deures.
El periodista també s'ha referit a la consciència de ser barceloní i a la importància de ser conscient dels drets i deures que qualsevol té des que neix, en funció de l'origen i l'estatus. Ha assegurat que li fa "certa angúnia" rebre premis i s'ha declarat afortunat d'haver treballat amb tanta gent que li agradava. "Totes les persones que he esmentat són persones bones; tot i que en aquesta època això no s'estila, vull reivindicar la bondat", ha dit. Una època en què tampoc s'estila gaire presumir d'ideals. Sense tenir-ne no es pot avançar, ha defensat Puyal, que ha volgut agrair l'estimació demostrada per companys de professió i oients després del seu adeu de Catalunya Ràdio i el Camp Nou.
Un record per a Forn
Com si es tractés d'una retransmissió, Puyal no ha obviat tot allò que envolta el Saló de Cent durant el discurs d'agraïment. El periodista ha revelat que va rebre una carta de l'exconseller i exregidor de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, pocs dies després d'acomiadar-se de les retransmissions del Barça. "Tancava els ulls i podia veure els partits", li deia Forn. "Desitjo profundament que puguin tornar tan aviat com sigui possible amb les seves famílies", ha demanat Puyal en referència als presos polítics.
El mestre ja té la Medalla d'Or, que ha assegurat que portarà tota la vida al pit. Al cor, diu, hi portarà Barcelona, la ciutat que l'ha vist créixer i que l'ha gaudit més de 3.000 vegades des de la cabina del Camp Nou.