Judici de l'1-O

El «fruit de l'arbre enverinat»: la via de les defenses per tombar la causa al Suprem

Els advocats dels líders independentistes intenten demostrar que la fase d'instrucció estava plena d'irregularitats per emparar-se en aquesta doctrina legal

per Sergi Ambudio, 2 d'abril de 2019 a les 20:45 |
Els líders independentistes miren algun dels advocats de les defenses al Suprem. | Pool EFE
"La fi justifica els mitjans". Aquesta frase atribuïda a Nicolau Maquiavel és assumida per molts com una manera raonable de pensar i actuar. En l'àmbit judicial, però, s'imposa -o així es preveu- tot just la idea contrària: els drets fonamentals d'un acusat prevalen per damunt de qualsevol cosa o finalitat i no poden ser mai vulnerats. Demostrar que aquest principi s'ha incomplert reiteradament durant la causa de l'1-O és un dels grans objectius de les defenses al Tribunal Suprem, ara que s'està en fase de testimonis.

En les darreres setmanes s'ha pogut veure com els advocats dels líders independentistes maniobren per demostrar que la fase d'instrucció -amb la participació de fins a cinc instàncies judicials- està plena d'irregularitats, segons el seu punt de vista. Batallen per provar que la causa parteix d'un vici d'origen. És en aquest punt on pot entrar en joc una doctrina que rep el nom de "el fruit de l'arbre enverinat".


Proves il·lícites, proves nul·les

Aquest concepte és una metàfora legal que fa referència a aquelles proves d'un delicte que s'han obtingut de manera il·lícita. O, dit d'una altra manera, aconseguides vulnerant els drets fonamentals i constitucionals dels acusats. La metàfora sosté que tot el que es derivi -el fruit- d'una prova que hagi arribat al judici oral de forma il·legítima -l'arbre- està contaminat i, per tant, s'ha de considerar nul.

Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal a la UOC i a la Universitat de Lleida, assenyala a NacióDigital que la doctrina s'ha anat "matisant" amb el temps i que ja no és tan "radical", però que continua sent important per garantir l'article 11.1 de la Llei Orgànica 6/1985 del Poder Judicial, pel qual "en tot tipus de procediment es respectarà les regles de la bona fe i no sortiran efecte les proves obtingudes, directa o indirectament, violentant els drets o llibertats fonamentals". Una fase d'instrucció fraudulenta, com sostenen els advocats dels processats, aniria plenament en contra d'aquest article. I és aquí on entren en escena les defenses. 

La metàfora legal sosté que tot el que es derivi -el fruit- d'una prova que hagi arribat al judici oral de forma il·legítima -l'arbre- està contaminat i, per tant, s'ha de considerar nul

Els lletrats defensen que el judici de l'1-O és "polític" i que es tracta d'una "causa general contra l'independentisme". El testimoni del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena va alimentar aquesta tesi quan va afirmar que la investigació va arrencar el 2015, i no amb la denúncia de Vox de principis del 2017. L'agent va deixar clar que ja en aquell moment, quan el referèndum no era ni a l'horitzó, contemplaven el delicte de sedició.

En aquest mateix sentit, amb la idea del "fruit de l'arbre enverinat" al cap, les defenses han posat el focus en repetides ocasions en el atestats policials, que van servir d'inspiració a les acusacions i al jutge instructor Pablo Llarena. Manuel Marchena, però, els ha parat els peus sempre que ho han intentat.  

Escorcolls il·legals?

Les defenses també insisteixen en preguntar si els agents de la comitiva judicial que van escorcollar el Departament d'Economia el 20 de setembre del 2017 es van limitar a entrar als quatre despatxos que permetia l'ordre judicial o van registrar moltes més dependències. I es va fer evident aquesta estratègia en els interrogatoris a empleats d'Unipost, que van afirmar que els primers guàrdies civils van entrar a l'edifici sense ordre judicial. Segons la doctrina, tota prova que s'hagués trobat en aquell moment estaria enverinada per procediments il·lícits i, per tant, no tindria validesa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació