Entrevista

Ángel Munárriz: «Si l’Estat retirés la respiració assistida a l'Església, no podria sobreviure»

El periodista d'Infolibre detalla en el llibre "Iglesia S.A., dinero y poder de la multinacional vaticana en España" els privilegis econòmics del poder eclesiàstic espanyol

per Andreu Merino, 2 d'abril de 2019 a les 06:46 |
El periodista Ángel Munárriz | Bercat Cedó
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ángel Munárriz (Cortes de la Frontera, Màlaga, 1980) és periodista i treballa actualment a Infolibre. Ha publicat recentment Iglesia S.A., dinero y poder de la multinacional vaticana en España, d'Ediciones Akal. L'autor analitza els privilegis econòmics dels quals gaudeix l'Església a l'estat espanyol, començant pel sistema educatiu i acabant pels beneficis fiscals. També parla de la voluntat reformista, que no transformadora, del papa Francesc.

- Ha escrit el llibre Iglesia SA, que porta com a subtítol "El poder de la multinacional vaticana a Espanya". Comença fort i segur que és un reclam per a lectors anticlericals. Però pot ser un obstacle per atreure lectors creients?


- Un dels meus dubtes és, precisament, si el plantejament no va destinat als que ja estan convençuts. Però no és un llibre sobre la fe, Déu o els creients. És un llibre sobre l’Església, sobre els homes. És possible que el títol impressioni a qui sent un respecte per la institució però el titular sempre és sacrificat.

- És creient?


- El pensament religiós no és la meva manera de veure la vida, però soc molt respectuós amb la religió, la institució i els creients.

- Li pregunto perquè no sé si creu que és difícil per a algú creient poder separar la crítica a la institució de les seves creences.


- Desafortunadament, és molt difícil i es confon la crítica a la institució amb la crítica a la religió. A Espanya falta una dreta liberal laica emancipada de la sotana.  Fins que no cristal·litzi un plantejament conservador que assumeixi marcar aquesta distància i deslligar Església i estat, principalment en l’educació, se seguirà criticant l’Església pel paper de garant de les tradicions espanyoles. L’esquerra de vegades s’equivoca perquè es fica amb la Setmana Santa, per exemple, des del punt de vista de la tradició.

"Enfrontar-se a la dimensió cultural de l'Església és un error majúscul"

- L'esquerra no ha sabut criticar l'Església des d'un punt de vista encertat, doncs?

- Crec que s’ha pecat de traç gruixut. Recordo quan li van preguntar a una dirigent de Podem a Sevilla si traurien la Setmana Santa. Se li va ocórrer dir que si la gent volia, es trauria. Enfrontar-se a la dimensió cultural de l’Església és un error majúscul. Té una influència brutal al llarg de tota la nostra vida i negar això o caricaturitzar-ho és un error polític. L’esquerra es perd en allò anecdòtic i s’hauria de centrar en allò que suposa la seva influència en el sistema educatiu, els seus beneficis fiscals o la seva opacitat. Jo vull que l’Església es pagui el seu funcionament o que ho facin els seus fidels. Si això no canvia, l'Església mantindrà les cartes guanyadores.
 

Ángel Munárriz Foto: Bernat Cedó


- I com les juga?

- Per respondre cal tirar una mica enrere i analitzar la seva complicitat estructural amb les forces que es van carregar la República i la seva aliança amb la dictadura. Els privilegis fiscals i educatius que actualment té l’Església són hereus d’un concordat de 1953 reformat el 1979. L’Església ha traduït al llenguatge democràtic els seus privilegis franquistes. No els van perdre amb Felipe González, els van enfortir amb Aznar i quan va arribar Zapatero l’Església va ser un actor clau de la configuració de la dreta més reaccionària a Espanya, que ha cristal·litzat ara amb Vox. És impossible entendre Vox sense les manifestacions del 2005 contra el matrimoni homosexual. Vox es nodreix de l’ultra conservadorisme reaccionari de l’Església. És impossible entendre el partit sense el pensament Rouco, que té un pensament nacional catòlic, segons el qual la identitat espanyola és castellana i catòlica, i nega qualsevol altra cosa. L’Església espanyola sempre va dues passes enrere de la societat i aquest llegat el recull Vox i el PP de Casado.

"L'Església espanyola sempre va dues passes enrere de la societat"

- Hi ha molta diferència entre aquesta manera de relacionar-se amb la societat entre l’Església espanyola i el Vaticà del papa Francesc?

- És un error pensar que Francesc determina el tarannà del Vaticà i que el Vaticà determina el tarannà de l’Església espanyola. Francesc és un reformista que ha obert debats. Parla de la immigració, de la pobresa... Entenc que desesperi els impacients perquè no fa gran cosa, però treu un repertori diferent al dels seus antecessors. La seva gran batalla és la reforma de la cúria vaticana i això està a l’aire. Crec que ell vol canviar les finances del Vaticà i fer una catarsi purificadora sobre la pederàstia i penso que deixarà una llavor plantada, però no tindrà temps de sembrar. Alguns altres la recolliran, tot i que a Espanya la llavor ha germinat poc.

- Parlant dels abusos a menors, acaba de finalitzar el judici del Cas Maristes i la Fiscalia ha acusat l’ordre d’encobriment.  Els abusos són la línia vermella de molta gent a l’hora de veure amb bons ulls l’Església?

- L’Església s’està dessagnant de credibilitat per la pederàstia. S’ha de parlar amb les víctimes per entendre fins a quin punt troben insuficient el que s’està fent. Jo valoro els esforços de Francesc de citar tots els bisbes a Roma, fer nous protocols... Hi ha un canvi a millor perquè es reconeix el problema, potser per pura supervivència, però sembla que s’ha generat un discurs contra la impunitat.

- I en l’àmbit econòmic també es nota la llavor del Papa?

- Les finances internacionals se sotmeten a un escrutini més gran i, a Espanya, l’Església ha perdut força amb la caiguda de Cajasur i el Popular. L’Església ha estat roca i ara és aigua: arriba a molts llocs de manera més subtil i influeix molt. És una institució molt vinculada a les altes esferes econòmiques, a través de l’Opus Dei, escoles de negocis, universitats... Té una xarxa desplegada a tots els àmbits, passant per hospitals i escoles. Influeix prou per mantenir una posició de privilegi que li permet finançar-se. L’Església, més que rica és cara. Per sostenir-se necessita una quantitat ingent de recursos i ara d’enfrontar-se a una indiferència social creixent. La manera que ha tingut d’aguantar és fer-se més forta allà on té el seu principal client: l’Estat. Dit d’una altra manera, s’ha aferrat als seus privilegis en forma d’ajudes, subvencions, exempcions... Si l’Estat retirés la respiració assistida a l’Església, no podria sobreviure com la coneixem actualment.

"La fi dels privilegis fiscals de l'Església vindrà de les institucions europees"

- Com afecten als ciutadans aquests privilegis de l’Església?

- Home, 250 milions d’euros de l’IRPF van cada any directe a l’Església. Els paguen els ateus, els agnòstics i els musulmans. Tots paguem dels nostres impostos sous de bisbes i 13TV. D’altra banda, hi ha els milers d’euros que es destinen a escoles concertades i, per tant, no van a la xarxa pública. Sense oblidar els diners que deixen d’ingressar els ajuntaments per les exempcions de l’IBI. Està demostrat que la fi dels privilegis fiscals de l’Església no vindrà de la política espanyola sinó de les institucions europees. El funcionament actual atempta contra les lleis de lliure mercat. Com s’explica que un negoci pagui IBI i un altre no? Una institució no pot guanyar diners amb avantatges fiscals. Per posar-te un exemple, l’Església té l’Hotel El Convent a Begur, que és un convent dessacralitzat. El lloguen a una empresa explotadora d’hotels i no paga IBI.
 

Ángel Munárriz Foto: Bernat Cedó


- Diu que conèixer l’Església espanyola és una bona manera de conèixer la societat d’aquest país. Una societat desigual, doncs.

- Bé, en l’àmbit educatiu no s’ha fet una bona feina per una educació igualitària. Felipe González es va trobar una xarxa enorme de col·legis privats i va crear l’actual sistema de concerts. Que 33 anys després aquesta xarxa no hagi parat de créixer a base de recursos públics i vivint del deteriorament de la pública és un drama. I l’Església és directament responsable d’això.

- I quin és el pecat original que explica els privilegis actuals de l’Església?

- Església i Estat han pactat per repartir-se el poder a Espanya des del segle XVIII. L’Església ha fet de dic de qualsevol revolució i ha garantit la propietat i l’ordre. A canvi, l’Estat li ha donat riquesa. Al segle XIX el constitucionalisme liberal no va trencar amb això i la burgesia va preferir pactar amb l’Església que fer les coses a la francesa. Al segle XX s’alia amb Primo de Rivera i Franco i amb la Transició s’actualitzen els acords amb l’Església. Uns acords que bàsicament reconeixen que l’Església és una institució especial que mereix un tracte especial. A partir del 1979, González no va voler obrir aquest front, Aznar va reforçar el vincle amb l’Església i Zapatero va fer augmentar els ingressos de l’Església procedents de l’IRPF. Sempre hi ha hagut la temptació de pensar que es podia comprar la pau amb l’Església a través de privilegis. Però mai s’ha obtingut aquesta pau i han seguit acumulant privilegis. El pas definitiu arriba amb Rajoy i la Lomce, donant una importància brutal a l’escola concertada.

No importa tant què digui el Papa sobre l'avortament o el feminisme sinó que això repercuteixi en la política

- Parlava de comprar la pau, però l’Església té capacitat per fer-te una guerra si no acceptes les seves demandes?

- És que Federico Jiménez Losantos a la COPE no ho era? O les manifestacions contra el matrimoni homosexual? El nivell de bel·ligerància durant l’època de Zapatero va ser molt alt i va estar capitanejat per l’Església. Hi havia bisbes manifestant-se amb sotana i alçacolls al costat dels sectors més conservadors de la societat espanyola. Riu-te'n de la manifestació a Colón! Allà va emergir la dreta més ultra. Podem dir-li guerra o guerra de guerrilles, però tenen força. També als mitjans. A l’ABC tenen força, a la Razón i a la COPE també. Parlant de partits, tenen força al PP, molta força a Vox i alguna força a Ciutadans. També a la banca, a la judicatura, tenen gent a tot arreu encara que no siguin tan identificables.

- Parlava d’una llavor reformista del Papa. Pot arribar a ser transformadora?

- No ho sembla. Té molts opositors interns i té menys autoritat que la de Joan Pau II, per exemple. Crec que tindrà un papat amb aire d’interinitat. Serà decisiu, també a Espanya, veure si el seu successor aprofundeix en els canvis o si l’Església vira. Per què es buiden les esglésies però les urnes s’omplen de catòlics? Perquè l’expressió religiosa es vincula a la identitat. Si toquen allò catòlic, toquen allò espanyol. Aquesta és l’equació que vol establir la dreta i Francesc s’oposa a això. A mi em sembla un contrapès interessant. Mentrestant, a Espanya la postura de l’Església no representa la societat perquè les identitats són múltiples. La meva pregunta és si la jerarquia catòlica se sumarà a aquest revival nacional catòlic.

- En l'entrevista que va concedir a Salvados, el Papa ha deixat clar que el seu reformisme no afecta la diversitat sexual, oi?

- Més enllà dels assumptes que comentava abans, Francesc sembla còmodament instal·lat en plantejaments premoderns. Si no, ho dissimula molt bé. No importa tant què digui sobre l'avortament o el feminisme sinó que això repercuteixi en la política. En aquest sentit, les seves darreres declaracions sobre les exempcions fiscals són un cop a l'economia de l'Església. Francesc fins i tot va dir que s'han de replantejar les exempcions als centres educatius catòlics i això suposaria una sacsejada en el focus més gran de poder que l'Església té a Espanya, l'educació. Això és una demostració més de la falta de sintonia del Papa amb la cúria espanyola i els seus principals grups de pressió. Amb tot, podem dir sense por a equivocar-nos que la política espanyola és més papista que el papa.
 

Ángel Munárriz Foto: Bernat Cedó

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació