01
d'abril
del
2019
Actualitzat
a la
13:55h
L'Ajuntament de Barcelona ha exigit aquest dilluns al Govern que retiri el nou decret llei de mesures urgents per l'accés a l'habitatge. El principal motiu de la demanda, exposat per l'alcaldessa Ada Colau, és el fet que el decret proposi fixar el preu dels habitatges protegits en funció de la seva localització. Una mesura que, segons Colau, obre la porta a la "segregació". "Suposa enviar els pobres a la perifèria i reservar les zones cèntriques a classes mitges I altes".
L'alcaldessa ha criticat durament el decret i considera que "desvirtua per la porta del darrere" la mesura que obliga els promotors privats a reservar el 30% de noves construccions a habitatge públic. "Això permetrà als promotors apujar els preus, que és el que havien demanat", ha valorat.
"Deixadesa de funcions"
Colau ha carregat durament contra el govern de Torra, considerant que ha fet "deixadesa" de funcions en matèria d'habitatge i que ha deixat en mans dels ajuntaments les polítiques públiques d'aquest àmbit. La Generalitat i el consistori integren plegats el Consorci d'Habitatge de Barcelona, del qual el Govern ostenta el 60%, i Colau ha criticat reiteradament la manca d'aportacions de la Generalitat a l'ens. "Nosaltres hem impulsat 170 promocions d'habitatge protegit i la Generalitat només 2", ha etzibat.
Per l'alcaldessa el Govern ha "trencat" la lleialtat institucional amb el nou decret llei ha assegurat que l'executiu català no s'ha posat en contacte amb el govern municipal a banda de tramitar la normativa.
Més enllà de les afectacions sobre la mesura del 30% i la segregació habitacional que segons Colau pot provocar el nou decret llei, el govern municipal també considera que la normativa "liberalitza" l'habitatge protegit i perd l'oportunitat de convertir en permanents les qualificacions d'habitatge públic, com ja passa al País Basc i a les Illes Balears.
El consistori barceloní valora que la llei deixa en mans dels ajuntaments la responsabilitat d'impulsar habitatge protegit. "Si els consistoris no tenen capacitat de fer habitatge públic, els terrenys se subhastaran", ha detallat Colau. "La Generalitat trasllada la responsabilitat als ajuntaments sense proveir-los de recursos", ha afegit.
"Criminalització" dels desnonats
Colau ha mantingut un to dur durant tota la compareixença d'aquest dilluns a l'Ajuntament i ha assegurat que el nou decret llei "criminalitza" les famílies que són desnonades. "No s'oferiran allotjaments alternatius a persones desnonades que no tinguin un informe positiu de la policia", ha afirmat.
Ara el decret llei haurà de passar pel Parlament i Colau ha demanat als partits amb representació a la cambra que el tombin. També ha plantejat l'opció que la normativa es porti a votació com a llei i obrir així la porta a un període d'esmenes.
L'alcaldessa ha criticat durament el decret i considera que "desvirtua per la porta del darrere" la mesura que obliga els promotors privats a reservar el 30% de noves construccions a habitatge públic. "Això permetrà als promotors apujar els preus, que és el que havien demanat", ha valorat.
"Deixadesa de funcions"
Colau ha carregat durament contra el govern de Torra, considerant que ha fet "deixadesa" de funcions en matèria d'habitatge i que ha deixat en mans dels ajuntaments les polítiques públiques d'aquest àmbit. La Generalitat i el consistori integren plegats el Consorci d'Habitatge de Barcelona, del qual el Govern ostenta el 60%, i Colau ha criticat reiteradament la manca d'aportacions de la Generalitat a l'ens. "Nosaltres hem impulsat 170 promocions d'habitatge protegit i la Generalitat només 2", ha etzibat.
Per l'alcaldessa el Govern ha "trencat" la lleialtat institucional amb el nou decret llei ha assegurat que l'executiu català no s'ha posat en contacte amb el govern municipal a banda de tramitar la normativa.
Més enllà de les afectacions sobre la mesura del 30% i la segregació habitacional que segons Colau pot provocar el nou decret llei, el govern municipal també considera que la normativa "liberalitza" l'habitatge protegit i perd l'oportunitat de convertir en permanents les qualificacions d'habitatge públic, com ja passa al País Basc i a les Illes Balears.
El consistori barceloní valora que la llei deixa en mans dels ajuntaments la responsabilitat d'impulsar habitatge protegit. "Si els consistoris no tenen capacitat de fer habitatge públic, els terrenys se subhastaran", ha detallat Colau. "La Generalitat trasllada la responsabilitat als ajuntaments sense proveir-los de recursos", ha afegit.
"Criminalització" dels desnonats
Colau ha mantingut un to dur durant tota la compareixença d'aquest dilluns a l'Ajuntament i ha assegurat que el nou decret llei "criminalitza" les famílies que són desnonades. "No s'oferiran allotjaments alternatius a persones desnonades que no tinguin un informe positiu de la policia", ha afirmat.
Ara el decret llei haurà de passar pel Parlament i Colau ha demanat als partits amb representació a la cambra que el tombin. També ha plantejat l'opció que la normativa es porti a votació com a llei i obrir així la porta a un període d'esmenes.