Les seves paraules donen poc marge per a l'optimisme i fàcilment es podria preguntar a Sánchez si també demanarà perdó perquè el seu partit hagi promès durant dècades un model d'estat federal i ell una visió plurinacional de l'Estat -dues coses més fàcils que convertir Catalunya en una república- amb el resultat que tots coneixem. I a Iceta li podríem demanar si la voluntat dels catalans compta alguna cosa, tal com va apuntar ell mateix abans de rectificar quan deia que si el 65% volia la independència, caldria atendre-ho d'alguna manera.
Les declaracions dels líders socialistes no auguren una campanya gens còmoda per a les forces independentistes. Tal com explica Roger Pi de Cabanyesl'establishment somia un pacte del PSOE i Ciutadans. Sobre aquesta possibilitat van advertir ahir tots els partits independentistes en els seus actes de precampanya. Necessiten fer-se imprescindibles i defensar que el vot a Meritxell Batet no és "útil" per frenar la dreta. Quim Torra tindrà un fort protagonisme en campanya que us detalla Oriol March.
Això planteja un dilema a les forces republicanes, que fins ara no s'han vist amb forces de fer efectiva la república i tampoc tenen un pla per fer-ho per la via unilateral atesos els costos que implica. Si volen avançar per la via del diàleg i la negociació amb l'Estat, a l'horitzó no hi apareix altre interlocutor que Pedro Sánchez amb el suport de Podem. Ho he intentat explicar en aquest article sobre com falcar-lo a la taula del diàleg. N'estic segur que els independentistes tindran un bon resultat el 28-A. També que les contradiccions i la repressió faran molt difícil gestionar-lo i que encara no tenen clar com fer-ho. Sobre això també us deixo tres opinions que valen la pena: la de Germà Capdevila i les de Jordi Muñoz i Oriol de Balanzó.
L'alternativa ja sabem quina és i no deixa cap marge a la política ni a l'autogovern. L'entrevista de Pep Martí a Joan López Alegre, número dos del PP per Barcelona, ho deixa ben clar. Si hi ha tripartit de dretes (per ara les enquestes no ho contemplen) integrarà Vox, que aquí podeu veure què representa a Catalunya.
Vist i llegit
Després de la sortida d'El Mundo de Pedro J Ramírez, fundador i director plenipotenciari, i de la transició que va representar Casimiro García Abadillo, un jove corresponsal del diari, David Jiménez, va ser nomenat director del rotatiu. Va durar poc i la seva gestió no és ben recordada, però ara publica unes memòries que prometen. El Confidencialn'ha fet un avançament editorial. Explica com les grans empreses i els polítics intenten corrompre els periodistes i com n'hi ha que ho estan. El retrat que fa de la professió (per bé que moltes coses ja són, per sort, d'un altre temps) no crec que es pugui generalitzar, tot i que la crítica i l'autocrítica són molt necessàries.
El passadís
La plataforma "L'autodeterminació no és delicte", que van crear Òmnium, ANC i diverses entitats amb la vista posada al cicle de mobilitzacions entorn el judici al Tribunal Suprem, no ha acabat la seva feina. Abans de les eleccions espanyoles del 28-A preveuen fer una crida a votar les llistes sobiranistes, des dels comuns fins al Front Republicà passant per ERC i JxCat. Com a portaveus de la plataforma han exercit Martí Anglada, Estel Solé, Anna Sallés i David Fernàndez. Per cert que amb ell i altres companys seus insubmisos de diverses generacions hem recordat aquest cap de setmana, de la mà de Laura Estrada i Antònia Crespí, la seva lluita.
L'efemèride
Tal dia com avui de fa 80 anys va acabar formalment la Guerra Civil espanyola. Catalunya havia estat totalment ocupada al mes de febrer i els darrers focus de resistència republicans a Madrid i al País Valencià es van acabar de vèncer durant el mes de març. L'efemèride, que va donar peu a 40 anys de dura repressió i dictadura, arriba en un context de rebrot de l'extrema dreta. Podeu llegir el reportatge de Pep Martí amb el funest "parte oficial de guerra".
L'aniversari
L'1 d'abril de 1964, avui fa 55 anys, va néixer el polític Joaquim Forn. Va ser conseller de l'Interior al govern de Carles Puigdemont i fa més d'un any que està en presó preventiva, acusat de rebel·lió. Forn va ser escollit diputat el 21-D, però va renunciar a l'escó i a la carrera política en un intent de recuperar la llibertat. Ara opta per defensar-se de les acusacions amb vehemència al Tribunal Suprem i ha acceptat encapçalar la llista de Junts per Barcelona, que pren el relleu de la del PDECat. De fet abans de passar al Govern, Forn era portaveu del grup a l'ajuntament. Abans havia estat tinent d'alcalde i és un polític de la màxima confiança de Xavier Trias i Artur Mas.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi