Aquest diumenge a la tarda, sota l'Arc de la Victòria que encara hi ha al barri de Moncloa, a Madrid, es tornarà a escoltar la veu característica de l'actor Fernando Fernández de Córdoba, que donava lectura al darrer butlletí de guerra franquista: "En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado". Serà en un acte organitzat per uns grupuscles ultres amb el Movimiento Católico Español al davant. Al matí han fet una missa al Valle de los Caídos. L'extrema dreta espanyola està d'aniversari.
Aquest dilluns, es compliran els 80 anys de la fi de la Guerra Civil. L'allau d'aniversaris de la Guerra Civil -la Batalla de l'Ebre, la caiguda de Barcelona, la fi de la Catalunya republicana- ha fet que passi més desapercebut l'1 d'abril. Curiosament, l'aniversari coincideix amb l'inici d'una campanya electoral en què el bloc de dretes ha radicalitzat el seu discurs. A més, hi té un gran protagonisme un partit ultra com és Vox, que ha fet de l'oposició frontal a la recuperació de la memòria històrica un dels seus cavalls de batalla.
L'inici d'una llarga dictadura
S'iniciava una llarguíssima dictadura que en aquell moment ningú podia preveure. Franco arribava a l'1 d'abril de 1939 en magnífiques condicions, del tot insospitades en les primeres hores de l'aixecament miliar de 1936. Havia aconseguit derrotar la República al preu d'arrasar més de mitja Espanya i els enemics eren morts, empresonats o a l'exili. Però el domini de Franco era també total en el s eu bàndol. La mort en accident d'avió del general Sanjurjo li havia donat el comandament militar dels revoltats. La mort en un altre accident del general Mola el 1937 havia fet desaparèixer l'altre militar amb carisma dins dels seus.
En el front polític, l'assassinat del líder de la dreta radical José Calvo Sotelo pocs dies abans de la guerra, i l'afusellament del fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, a mans dels republicans, havia tret d'escena dos potencials rivals polítics. Sense José Antonio, Franco va poder tirar endavant el decret d'unificació de Falange i dels carlins, posant sota el seu ceptre camises blaves i tradicionalistes.
Pels qui ara intenten edulcorar el component feixista del franquisme i reescriure la història, convé recordar la primera declaració de Franco definint el nou règim: "Un estat totalitari harmonitzarà a Espanya el funcionament de totes les capacitats i energies del país en el que, dins de la unitat nacional, el treball, estimat com el més ineludible dels deures, serà l'únic exponent de la voluntat popular".
