30
de març
del
2019
Actualitzat
a les
14:21h
O un govern que es queda en la "gesticulació" o un govern "solvent". Ernest Maragall ha reduït a aquesta dicotomia la batalla de les eleccions municipals a Barcelona. Conscient que les enquestes apunten que l'actual alcaldessa serà la seva principal rival, el cap de llista d'ERC ha decidit entrar en el cos a cos amb Ada Colau just el dia en què ha presentat formalment la seva candidatura, que compta amb l'exdirigent dels comuns Elisenda Alamany com a número dos i l'economista Miquel Puig de tres.
Els republicans aspiren a arrabassar l'alcaldia a Barcelona en Comú i és per això que en ple context preelectoral busquen centrar en el seu missatge en argumentar per què el seu projecte mereix rebre més suport que el de Colau. "Simbolitzem un contrast", ha apuntat Maragall. La tria que es dirimirà el 26 de maig, ha argumentat, és entre un govern que amb una "barreja d'ideologia i activisme" es queda en la "gesticulació" o bé un govern -que considera que és el que la seva candidatura pot oferir- amb "capacitat d'acció política definida".
"Al costat de la protesta, la denúncia i la crítica, ha d'haver-hi solvència", ha reivindicat. L'afirmació arriba el dia després que Colau es veiés abocada a retirar del pla la seva proposta per al CAP del Raval després que el Govern hagi posat una alternativa a sobre de la taula. Amb els comuns, ha insistit Maragall, els republicans poden "compartir objectius, sentiments, inquietuds i indignacions", però situa la diferència en la "capacitat" per convertir en realitat aquestes aspiracions i fer-les "tangibles". Posant la mirada en les aliances que caldrà teixir per governar, l'alcaldable ha subratllat que estendrà la mà "a una banda i a l'altra". Fa setmanes ja va esbossar la possibilitat d'explorar un govern tant amb els comuns com amb la candidatura encapçalada per Joaquim Forn i Elsa Artadi.
Els llocs de sortida
En el quart i en el cinquè lloc de la llista, hi van els ja regidors Montse Benedí i Jordi Coronas, en el sisè la diputada Eva Baró i en el setè Gemma Sendra, independent que va entrar com a regidora arran de la renúncia d'Alfred Bosch per ser conseller. El candidat de les joventuts, Max Zañartu, se situa en el vuitè lloc i l'arquitecta Maria Buhigas en el novè. Jordi Castellana ocupa la desena posició.
Alamany també ha intervingut durant l'acte de presentació de la candidatura per explicar l'aliança d'ERC amb Nova. "En moments complexos i excepcionals, un es pot tancar o ser generós", ha dit tot agraint als republicans que hagin apostat per "obrir-se". L'acord, ha assegurat és "estratègic" en un moment d'"involució" en drets i llibertats i d'auge de l'extrema dreta. "Apleguem el que representa el 80% de la nostra societat", ha afegit.
L'exportaveu dels comuns ha defensat que cal un projecte que es tradueixi en "propostes concretes per posar en marxa la ciutat" i governar-la "sense vacil·lacions i sense tombs". Només així, ha dit, la citat podrà ser "punta de llança de transformació social i econòmica" teixint "complicitats" amb altres administracions.
Miquel Puig ha reivindicat que la ciutat necessita "un bon govern que ara no té", mentre que Montse Benedí ha posat l'accent en la "forta mirada feminista" de la llista, que també ha definit com un "punt de trobada" de diferents generacions i procedències.
Els republicans aspiren a arrabassar l'alcaldia a Barcelona en Comú i és per això que en ple context preelectoral busquen centrar en el seu missatge en argumentar per què el seu projecte mereix rebre més suport que el de Colau. "Simbolitzem un contrast", ha apuntat Maragall. La tria que es dirimirà el 26 de maig, ha argumentat, és entre un govern que amb una "barreja d'ideologia i activisme" es queda en la "gesticulació" o bé un govern -que considera que és el que la seva candidatura pot oferir- amb "capacitat d'acció política definida".
"Al costat de la protesta, la denúncia i la crítica, ha d'haver-hi solvència", ha reivindicat. L'afirmació arriba el dia després que Colau es veiés abocada a retirar del pla la seva proposta per al CAP del Raval després que el Govern hagi posat una alternativa a sobre de la taula. Amb els comuns, ha insistit Maragall, els republicans poden "compartir objectius, sentiments, inquietuds i indignacions", però situa la diferència en la "capacitat" per convertir en realitat aquestes aspiracions i fer-les "tangibles". Posant la mirada en les aliances que caldrà teixir per governar, l'alcaldable ha subratllat que estendrà la mà "a una banda i a l'altra". Fa setmanes ja va esbossar la possibilitat d'explorar un govern tant amb els comuns com amb la candidatura encapçalada per Joaquim Forn i Elsa Artadi.
Els llocs de sortida
En el quart i en el cinquè lloc de la llista, hi van els ja regidors Montse Benedí i Jordi Coronas, en el sisè la diputada Eva Baró i en el setè Gemma Sendra, independent que va entrar com a regidora arran de la renúncia d'Alfred Bosch per ser conseller. El candidat de les joventuts, Max Zañartu, se situa en el vuitè lloc i l'arquitecta Maria Buhigas en el novè. Jordi Castellana ocupa la desena posició.
Elisenda Alamany: "En moments complexos i excepcionals, un es pot tancar o ser generós"
Alamany també ha intervingut durant l'acte de presentació de la candidatura per explicar l'aliança d'ERC amb Nova. "En moments complexos i excepcionals, un es pot tancar o ser generós", ha dit tot agraint als republicans que hagin apostat per "obrir-se". L'acord, ha assegurat és "estratègic" en un moment d'"involució" en drets i llibertats i d'auge de l'extrema dreta. "Apleguem el que representa el 80% de la nostra societat", ha afegit.
L'exportaveu dels comuns ha defensat que cal un projecte que es tradueixi en "propostes concretes per posar en marxa la ciutat" i governar-la "sense vacil·lacions i sense tombs". Només així, ha dit, la citat podrà ser "punta de llança de transformació social i econòmica" teixint "complicitats" amb altres administracions.
Miquel Puig ha reivindicat que la ciutat necessita "un bon govern que ara no té", mentre que Montse Benedí ha posat l'accent en la "forta mirada feminista" de la llista, que també ha definit com un "punt de trobada" de diferents generacions i procedències.