31
de març
del
2019
Actualitzat
a les
9:53h
Per als sectors més recalcitrants del nacionalisme espanyol, és el retorn d'un malson. Els anomenats "enemics d'Espanya" no descansen i la llegenda negra encara fa mal. La carta enviada pel president mexicà, Antonio Manuel López Obrador, al rei Felip VI reclamant que Espanya demani perdó per les violacions de drets humans durant la conquesta i espoli de l'actual territori de Mèxic, han caldejat les relacions diplomàtiques entre tots dos països. Però alhora ha suposat que un dels capítols més controvertits de la història d'Espanya, com és el de l'aventura colonial americana, se situï en primer pla del debat polític.
La petició del líder mexicà -elegit president en les eleccions de l'any passat com a candidat d'un bloc d'esquerres- va generar tres tipus de respostes. Des dels cercles oficials, es va considerar "desafortunada" i "extemporània", i el govern socialista ja ha respost que no pensa atendre el reclam de Mèxic. Però Madrid vol evitar com sigui un conflicte diplomàtic en plena campanya electoral. Des de sectors de l'esquerra, es van produir alineacions en favor de López Obrador, bàsicament de l'entorn de Podem.
A la dreta, els atacs han estat furibunds. Albert Rivera, president de Ciutadans, va parlar d'"ofensa intolerable". El líder de Vox, Santiago Abascal, va al·ludir al "socialisme indigenista" del president mexicà. Pablo Casado, cap de files del PP, va anar més enllà i va anunciar que, si és president del govern, pensa commemorar de manera rellevant els 500 anys de la conquesta de Mèxic. Casado va ser potser el més vehement a l'hora de defensar el que van fer els espanyols a Amèrica, referint-se a la "gesta heroica" dels d'Hernán Cortés.
Izard: "De la població indígena només va quedar un 10%"
L'historiador Miquel Izard, exprofessor de la UB i especialista en història d'Amèrica, ha explicat en declaracions a Nació Digital el que pensa de la polèmica: "La declaració de López Obrador tindrà unes raons internes que desconec, però té raó en el que diu. La veritat del que va passar encara no es pot dir, i no ho diran els historiadors perquè estan al servei del poder. La conquesta d'Amèrica, com totes les conquestes -des dels romans als francesos a Algèria, però passant també per Jaume el Conqueridor a Balears- es fa amb violència". Izard troba "ignominiós" tot el que s'ha dit aquests dies en defensa d'Espanya: "És un despropòsit que es vulgui fer passar per herois civilitzadors un grapat d'aasassins".
Izard assenyala que "amb la conquesta la població indígena va veure's reduïda, en el cas del que ara és Nicaragua fins a l'1%, a Mèxic fins al 10%. Per què no va ser substituïda? La raó més probable és que fos perquè les dones es van negar a tenir fills". L'historiador rebutja l'argument que no es pot criticar al segle XXI un fet que va passar al segle XVI: "És que les crítiques més fortes es van fer al segle XVI, en part gràcies a religiosos com Bartolomé de las Casas. Més recentment ho han fet abans escriptors o filòsofs, com Sánchez Ferlosio o Reyes Mate abans que historiadors".
Aquestes són les quatre claus històriques, polítiques i diplomàtiques d'una crisi en la qual el president de la Generalitat, Quim Torra, també hi ha dit la seva.
- Bartolomé de las Casas, l'innombrable
La controvèrsia sobre l'aventura colonialista espanyola és tan antiga com la conquesta. Quan el dominic Bartolomé de las Casas, que va ser bisbe de Chiapas, va escriure la seva Brevíssima relació de la destrucció de les Índies (1522), que denunciava les massacres i tortures infligits als pobles indígenes, va causar un gran impacte. L'obra del frare va acabar sent pohibida per la Inquisició i se'l va considerar un dels inspiradors de l'anomenada Llegenda Negra contra Espanya.
- De la conquista a l'encuentro
La historiografia oficial espanyola encara ha d'afrontar un debat rigorós sobre la veritat de la conquesta. L'únic canvi rellevant produït en la mirada de l'estat espanyol sobre el passat colonial s'ha produït en el llenguatge. El vocabulari que enaltia la conquista va dominar en els discursos oficials fins no fa pas gaire. Els lectors menys joves encara poden recordar els textos dels llibres escolars. La recuperació de la democràcia no va suposar un gran canvi en aquest sentit.
Si de cas, el lèxic més vinculat a la idea de Conquista va deixar pas a la d'encuentro de dos mundos, que es va mostrar entorn la celebració feta el 1992, sota govern socialista. Curiosament, el terme que va acabar predominant va ser el de "Quinto Centenario", sense especificar més, un senyal molt delatador. La història de la petjada espanyola encara espera l'hora de la veritat definitiva.
- Els interessos de López Obrador
El moviment fet per López Obrador tampoc respon a un posicionament càndid. El mandatari és al poder des del desembre passat, encapçalant l'esquerrà i nacionalista Moviment de Regeneració Nacional (MORENA). Mèxic celebrarà el 2021 dos grans aniversaris històrics: els 200 anys d'independència d'Espanya i els 500 de la caiguda de la ciutat de Tenochtitlan (1521) a mans dels seguidors d'Hernán Cortés.
López Obrador vol consolidar la seva presidència i alhora construir ponts amb les comunitats indígenes, i aquestes commemoracions poden ajudar. L'afirmació del nacionalisme mexicà i l'aposta per cohesionar el país assumint la part més cruel del seu passat explica també la carta de president al rei.
- Unes difícils relacions diplomàtiques
Les relacions entre Espanya i Mèxic tenen poc a veure amb les que Madrid ha mantingut amb la majoria de països d'Amèrica Llatina. Mèxic no va reconèixer mai el règim de Franco. No només això: el govern mexicà va reconèixer la República espanyola i els seus dirigents a l'exili com els legítims representants del poble espanyol. Va ser el 1976, quan Mèxic va reobrir les relacions amb Espanya. I durant la dictadura hi va haver moments d'enorme tensió entre ttos dos països. El setembre del 1975, després dels darrers afusellaments perpetrats per la dictadura, el president mexicà, Luis Echevarría, va arribar a demanar l'expulsió d'Espanya de les Nacions Unides.
La petició del líder mexicà -elegit president en les eleccions de l'any passat com a candidat d'un bloc d'esquerres- va generar tres tipus de respostes. Des dels cercles oficials, es va considerar "desafortunada" i "extemporània", i el govern socialista ja ha respost que no pensa atendre el reclam de Mèxic. Però Madrid vol evitar com sigui un conflicte diplomàtic en plena campanya electoral. Des de sectors de l'esquerra, es van produir alineacions en favor de López Obrador, bàsicament de l'entorn de Podem.
A la dreta, els atacs han estat furibunds. Albert Rivera, president de Ciutadans, va parlar d'"ofensa intolerable". El líder de Vox, Santiago Abascal, va al·ludir al "socialisme indigenista" del president mexicà. Pablo Casado, cap de files del PP, va anar més enllà i va anunciar que, si és president del govern, pensa commemorar de manera rellevant els 500 anys de la conquesta de Mèxic. Casado va ser potser el més vehement a l'hora de defensar el que van fer els espanyols a Amèrica, referint-se a la "gesta heroica" dels d'Hernán Cortés.
Izard: "De la població indígena només va quedar un 10%"
L'historiador Miquel Izard, exprofessor de la UB i especialista en història d'Amèrica, ha explicat en declaracions a Nació Digital el que pensa de la polèmica: "La declaració de López Obrador tindrà unes raons internes que desconec, però té raó en el que diu. La veritat del que va passar encara no es pot dir, i no ho diran els historiadors perquè estan al servei del poder. La conquesta d'Amèrica, com totes les conquestes -des dels romans als francesos a Algèria, però passant també per Jaume el Conqueridor a Balears- es fa amb violència". Izard troba "ignominiós" tot el que s'ha dit aquests dies en defensa d'Espanya: "És un despropòsit que es vulgui fer passar per herois civilitzadors un grapat d'aasassins".
Izard assenyala que "amb la conquesta la població indígena va veure's reduïda, en el cas del que ara és Nicaragua fins a l'1%, a Mèxic fins al 10%. Per què no va ser substituïda? La raó més probable és que fos perquè les dones es van negar a tenir fills". L'historiador rebutja l'argument que no es pot criticar al segle XXI un fet que va passar al segle XVI: "És que les crítiques més fortes es van fer al segle XVI, en part gràcies a religiosos com Bartolomé de las Casas. Més recentment ho han fet abans escriptors o filòsofs, com Sánchez Ferlosio o Reyes Mate abans que historiadors".
Aquestes són les quatre claus històriques, polítiques i diplomàtiques d'una crisi en la qual el president de la Generalitat, Quim Torra, també hi ha dit la seva.
- Bartolomé de las Casas, l'innombrable
La controvèrsia sobre l'aventura colonialista espanyola és tan antiga com la conquesta. Quan el dominic Bartolomé de las Casas, que va ser bisbe de Chiapas, va escriure la seva Brevíssima relació de la destrucció de les Índies (1522), que denunciava les massacres i tortures infligits als pobles indígenes, va causar un gran impacte. L'obra del frare va acabar sent pohibida per la Inquisició i se'l va considerar un dels inspiradors de l'anomenada Llegenda Negra contra Espanya.
- De la conquista a l'encuentro
La historiografia oficial espanyola encara ha d'afrontar un debat rigorós sobre la veritat de la conquesta. L'únic canvi rellevant produït en la mirada de l'estat espanyol sobre el passat colonial s'ha produït en el llenguatge. El vocabulari que enaltia la conquista va dominar en els discursos oficials fins no fa pas gaire. Els lectors menys joves encara poden recordar els textos dels llibres escolars. La recuperació de la democràcia no va suposar un gran canvi en aquest sentit.
L'únic canvi rellevant produït en la mirada de l'estat espanyol sobre el passat colonial s'ha produït en el llenguatge
Si de cas, el lèxic més vinculat a la idea de Conquista va deixar pas a la d'encuentro de dos mundos, que es va mostrar entorn la celebració feta el 1992, sota govern socialista. Curiosament, el terme que va acabar predominant va ser el de "Quinto Centenario", sense especificar més, un senyal molt delatador. La història de la petjada espanyola encara espera l'hora de la veritat definitiva.
- Els interessos de López Obrador
El moviment fet per López Obrador tampoc respon a un posicionament càndid. El mandatari és al poder des del desembre passat, encapçalant l'esquerrà i nacionalista Moviment de Regeneració Nacional (MORENA). Mèxic celebrarà el 2021 dos grans aniversaris històrics: els 200 anys d'independència d'Espanya i els 500 de la caiguda de la ciutat de Tenochtitlan (1521) a mans dels seguidors d'Hernán Cortés.
López Obrador vol consolidar la seva presidència i alhora construir ponts amb les comunitats indígenes, i aquestes commemoracions poden ajudar
López Obrador vol consolidar la seva presidència i alhora construir ponts amb les comunitats indígenes, i aquestes commemoracions poden ajudar. L'afirmació del nacionalisme mexicà i l'aposta per cohesionar el país assumint la part més cruel del seu passat explica també la carta de president al rei.
- Unes difícils relacions diplomàtiques
Les relacions entre Espanya i Mèxic tenen poc a veure amb les que Madrid ha mantingut amb la majoria de països d'Amèrica Llatina. Mèxic no va reconèixer mai el règim de Franco. No només això: el govern mexicà va reconèixer la República espanyola i els seus dirigents a l'exili com els legítims representants del poble espanyol. Va ser el 1976, quan Mèxic va reobrir les relacions amb Espanya. I durant la dictadura hi va haver moments d'enorme tensió entre ttos dos països. El setembre del 1975, després dels darrers afusellaments perpetrats per la dictadura, el president mexicà, Luis Echevarría, va arribar a demanar l'expulsió d'Espanya de les Nacions Unides.