Entrevista

Joan López Alegre: «Torra, JxCat i ERC assenyalen, i la CUP executa»

El número dos del PP per Barcelona a les eleccions espanyoles assegura que Cs "no es presenta" a les municipals de la capital catalana i que Valls lidera una llista "d'esquerres i nacionalista"

per Pep Martí, Barcelona, 31 de març de 2019 a les 19:30 |
Joan López Alegre, número dos del PP per Barcelona a les eleccions espanyoles del 28-A. | Adrià Costa.
Els seus li diuen "el català tranquil" per contraposar-lo al "català emprenyat". De les tertúlies als articles en premsa, passant pel moviment de Tabàrnia, Joan López Alegre (Vilassar de Mar, 1968) és un dels activistes de l'unionisme militant. Afiliat al PP de jove, en va ser regidor a Mataró i diputat al Parlament, abans de desar el carnet al calaix.

Ara, en vigílies d'unes eleccions en què els populars catalans s'hi juguen la seva supervivència, López Alegre ha estat recuperat com a número dos just darrere de Cayetana Álvarez de Toledo, amb qui comparteix duresa de discurs i facilitat dialèctica. En pocs dies apareixerà La mayoría silenciosa (Deusto), la seva mirada sobre el procés. 


- Vostè ha estat una de les sorpreses de la precampanya. Quan va saber que seria candidat?

- Just el mateix dia que es va fer públic. 

- Però abans ja devia tenir-ne alguna sospita...

- Sí, però la proposta formal d'ocupar el segon lloc va ser el mateix dia. I em vaig sentir afalagat i una mica aclaparat. Si finalment ets elegit, ets representant dels qui t'han votat i dels qui no. 


- Qui li va fer la proposta?

- Alejandro Fernández.

- Què creu que pot aportar a la llista del PP i que potser d'altres dirigents no podrien?

- Dins del PP hi ha molta gent que ve d'experiència de govern i té un coneixement ampli de l'administració. El que jo puc aportar no és millor del que ells poden aportar, si de cas la meva trajectòria en els mitjans de comunicació com a veu destacada contra l'independentisme, la qual cosa reforça el missatge -que ja és ben clar amb la presència de Cayetana Álvarez de Toledo- que la nostra és una llista contrària al que està succeint a Catalunya per culpa de l'independentisme. 

- Com poden convèncer un votant que estigui indecís entre Inés Arrimadas i el PP? Com el poden fer decantar?

- Crec que Ciutadans ha fet un paper fonamental a Catalunya. Però el fet que ella, havent guanyat les eleccions del 21-D, deixés passar l'oportunitat històrica de presentar la seva candidatura a la presidència [de la Generalitat] i el fet que Ciutadans no es presenti a les municipals de Barcelona fa que en aquests moments hi hagi un desistiment.  
 

Joan López Alegre, en un moment de l'entrevista Foto: Adrià Costa


- Escolti, què em diu? Que Ciutadans no es presenta a les municipals?

- No, no es presenta. El que està fent Ciutadans és una candidatura en què hi ha exministres socialistes i gent que va participar de forma activa en el 9-N. 

- En el 9-N? 

- Sí. En la candidatura hi ha persones que venen d'Units per Avançar i el partit Lliures li dona suport. Per tant, és una llista d'esquerres amb tocs nacionalistes. Entre que Ciutadans no es presenta com a marca i que concorre amb uns actors, segurament competents professionalment i alguns d'ells amics meus, que no són constitucionalistes, fan que l'única opció real del constitucionalisme sigui el PP. 

- La de Manuel Valls és una candidatura d'esquerres i nacionalista?

- És una candidatura d'esquerres i nacionalista. El senyor [Celestino] Corbacho va ser un actor hiperactiu per portar Espanya a la seva pitjor crisi econòmica, el 2008. Per cert, que ara estem en un dejà vu d'aquella situació. I Valls integra també gent de Lliures i provinents d'Units i, per tant, fa una aposta pel socialisme i el nacionalisme. L'espai constitucionalista moderat queda orfe i l'ocupem nosaltres. Amb la contradicció que el senyor Rivera diu que no pot pactar amb els socialistes, però tot l'esforç del senyor Valls sigui ocupar l'espai del senyor Collboni.  

- Les seus del PP han patit diverses agressions que han estat reivindicades per Arran. És partidari de la il·legalització d'Arran, com ha propugnat Pablo Casado?

- Això és kale borroka pura i dura. Crec que se'ls pot aplicar la llei antiterrorista. Quan s'ataquen seus del PP, de Ciutadans, del PSC, quan s'ataca el domicili privat del jutge Llarena, tot això és kale borroka.  

- Jaume Collboni va equiparar la CUP i Vox com a forces situades en els extrems. Comparteix aquest criteri?

- Jo en discrepo. La CUP és un partit infinitament més radical que Vox. La CUP està en contra de la propietat privada, té posicionaments en favor d'organitzacions terroristes com Hamàs o Hezbol·là, dona suport a Palestina. Que jo sàpiga, fins ara, Vox, que té un ideari que en moltíssimes coses no comparteixo, no ha anat a casa de cap dirigent polític a amargar-li la vida o llançar-li deixalles, ni a cap seu de Podem. Els actes d'assenyalament no són acceptables, i el que ho és menys és el silenci que converteix en còmplices el Govern de la Generalitat. Torra, Junts per Catalunya i ERC assenyalen i la CUP executa. Hi ha un cordó umbilical: de la violència mental a la violència física només hi ha un pas, i tot forma part d'un mateix entramat polític  
 

Joan López: "Puigdemont no prendrà possessió com a eurodiputat però, si ho fos, encara formaria part del mateix grup de Vox". Foto: Adrià Costa


- Diu que la CUP no amaga relacions amb Hamàs, però Vox mostra amistat política amb Le Pen.

- No seré jo qui surti a defensar Vox. Jo estic en una candidatura que està al Partit Popular Europeu, amb Angela Merkel i les forces moderades europees que fan que Europa avanci. En canvi, Vox, com acaba d'apuntar, està amb forces que el que volen és dinamitar la Unió Europea. Imagini si hi ha diferència entre votar Vox i votar el PP. Els catalans constitucionalistes hi haurien de pensar, en això. Hi ha una cosa en què Vox i l'independentisme es donen la mà, que és l'antieuropeisme. Hi ha una paradoxa divertida: fa uns dies, el senyor Ortega Smith va anar al Parlament Europeu a fer una conferència, emparat per un grup polític dins del qual hi ha els nacionalistes flamencs, que són els aliats del senyor Puigdemont.
No hi ha una majoria social per la independència i una altra raó per la qual Catalunya no és independent és gràcies a la UE. Sense el paper dels dirigents de la UE, Tusk, Juncker i Tajani -tots ells del PP europeu-, hagués estat diferent. Els constitucionalistes catalans, legítimament emprenyats, si volen mostrar el seu emprenyament votant Vox, han de tenir clar que Vox i Puigdemont, que no podrà prendre possessió, però si arribés a fer-ho, formarien part del mateix grup.   

- Vox és un partit d'extrema dreta?

- Per mi, és un partit ultraconservador. Determinar si és d'extrema dreta és més complex. Pel fet que defensi la supressió de les autonomies no ho és, ja que França és un país jacobí que no reconeix les llengües i cultures, i no és menys democràtic que Espanya. Ara, les posicions que manté en temes de la dona, immigració i Europa, l'acosta a l'extrema dreta. Crec que no pot ser considerat constitucionalista. Vox cau en la trampa de Podem, de Junts per Catalunya, de Torra i Puigdemont, que pretenen rebentar-ho tot.  

- Aleshores, es van equivocar manifestant-se amb Vox a la plaça Colón.  

- No, en absolut. El fet que hi hagués un dirigent com Abascal no vol dir que hi pugui haver compatriotes nostres amb qui compartim neguits. 
 
"El somni de l'independentisme és l'èxit de Vox"
- Però manifestar-se en defensa de la Constitució amb una força que no és
constitucional...


- Pregunti a Abascal per què s'hi va afegir. Aquella manifestació la van convocar Casado i Rivera. Jo no em sento defensor de Vox. El somni de l'independentisme és l'èxit de Vox. No hi ha res que doni més satisfacció a Torra i Puigdemont que en una nit electoral que Lídia Heredia pugui dir a TV3 que Vox ha obtingut diputats a Catalunya i que el PP desapareix. L'independentisme diu mentides sobre Espanya, però és veritat que l'Espanya que mostra Vox no és la meva Espanya. Espanya és molt més que el senyor Serafín Marín, per qui tinc un gran respecte i que tant de bo torni a torejar a la Monumental, que espero que es torni a obrir i es compleixi una sentència del TC. Però Espanya és molt més que això. L'independentisme ho tindrà més fàcil per assolir els seus objectius si una part de Catalunya pot identificar Espanya amb Vox. Qui més parla de Vox a Catalunya és TV3 i Catalunya Ràdio.
 

Joan López Alegre: "L'Espanya que mostra Vox no és la meva Espanya". Foto: Adrià Costa


- Qui més n'ha parlat han estat el PP i Ciutadans, oi? La nova direcció del PP, amb Pablo Casado al davant, ha repetit elogis de Vox durant mesos.       

- Jo crec que qui n'ha parlat més els darrers mesos ha estat el cap d'informatius de Canal Sur per ordres de Susana Díaz. 

-  Creu que ha estat un error de Casado parlar tant de Vox?

- Vox és el Podem del 2019. Vox és el Poltergeist de Carles Puigdemont. 

- El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha fet unes declaracions dient que si un 65% dels catalans reclamés la independència, caldria plantejar una sortida política. Com ho veu?

- Ho veig una putada per a Pedro Sánchez. Fa uns dies, Sánchez va intentar enredar tothom omplint un escenari amb banderes d'Espanya, com si fos una roda de premsa de Donald Trump, presentant un programa amb 110 mesures en les quals el principal problema que preocupa els catalans i espanyols, que és el que ha generat l'independentisme, no hi apareix. Però just l'endemà, surt Iceta i li rebenta la presentació del programa. Iceta té una cosa molt bona, i és que no enganya. En la campanya de les darreres autonòmiques va mostrar-se en favor de l'ndult. I en plena campanya de les generals, va i diu que si Catalunya és independent, a ell no li fa res. El món constitucionalista català, un cop ja hem descartat abans Ciutadans, pot descartar també el PSC. Sap que si el vota estarà a favor d'un indult i d'una independència no immediata.

- Però ningú no pot creure que Iceta sigui favorable a la independència. Ha dit que si hi ha una gran majoria de catalans que la reclamessin, haurien de ser escoltats. Són els dos terços que permeten una reforma de l'Estatut. Vostè creu que una majoria així no tindria dret a ser preguntada?

- Jo tinc en gran estima tots els meus conciutadans i a mi mateix. No em considero un habitant de Sidi Ifni, sinó d'un país democràtic de la UE. I mai de la meva vida donaré suport a un referèndum que pretengui que jo sigui estranger al lloc on vaig néixer. Cosa que em diferencia de Miquel Iceta.
 
"No estem tan lluny d'un referèndum si el PSOE torna a governar, els independentistes només han de convèncer Sánchez"
- No creu que els catalans siguin subjecte de dret?   

- El TC ha recordat que hi ha fórmules de reforma constitucional. Ho va intentar Ibarretxe. I Rajoy li ho va recordar a Puigdemont. L'independentisme ha de reunir dos terços del Parlament de Catalunya, ha de fer una proposta de reforma constitucional al Congrés i ho ha de defensar allí. Necessita una majoria al Congrés i, a partir d'aquí, hi ha d'haver un referèndum. I ara em dirà: això és molt difícil. Doncs no. De fet, l'únic que ha de fer l'independentisme és convèncer Pedro Sánchez.
 

Joan López Alegre, número dos del PP al 28-A, en un moment de la conversa. Foto: Adrià Costa


- Un escenari un xic irreal?

- Vist que Sánchez va penjar al web de Moncloa els 21 punts de la seva conversa amb Quim Torra, no estem tan lluny d'aconseguir-ho si el PSOE té l'oportunitat de tornar a governar. 

- Ho creu, sincerament? 

- No és que ho cregui jo, és que ho creien Pérez Rubalcaba, Felipe González i tots els dirigents socialistes que van descavalcar Sánchez del lideratge del PSOE: estava disposat a pactar amb l'independentisme ves a saber què. 

- Creu que un projecte atractiu d'Espanya es pot construir a base d'anunciar noves aplicacions del 155, empresonaments, processos i tribunals?

- El que no seria atractiu seria una Espanya que deixés cinc milions de catalans al marge, a mercè del següent caprici d'irresponsables com Puigdemont o Junqueras, com va passar la tardor del 2017. Un país atractiu és el que té un cap d'Estat que surt i diu als catalans que se senten espanyols que no estan sols. Un país on es compleix la llei.  

- Però es pot mantenir la cohesió d'un Estat a base d'aplicacions del 155?

- L'aplicació o no del 155 no és un caprici de l'Estat. Després de l'aprovació de les lleis de desconnexió, la majoria del Govern català estava convençuda que Rajoy aplicaria el 155. I lluny de fer això, envia una carta a Puigdemont. Qui no tenia cap interès a aplicar el 155 era Rajoy.   

- Sí, però el 155 de Rajoy és el de Casado? L'actual líder del PP ja anuncia que l'aplicarà abans d'arribar al govern. No creu que ha canviat, el partit?

- El missatge del PP és molt senzill: necessitem una administració de l'Estat que sigui lleial a aquest Estat.

- Vostè és professor de Comunicació Política a la Universitat Abat Oliba. Creu que l'Estat comunica bé? Ho dic ara pensant en l'entrevista que la televisió alemanya va fer al senyor ministre d'Exteriors, que es va aixecar irat

- Crec que Borrell ha estat un bon ministre d'Exteriors que incomoda tant Sánchez que se l'han tret del mig. És un damnificat de Sánchez. 

- Jo em referia a la imatge que dona el cap de la diplomàcia espanyola, que se'n va d'una entrevista de la televisió alemanya, no de la veneçolana.

- Pregunti-ho al cap de premsa del ministre. Però en el tema de Catalunya, Borrell ha fet un gran paper. L'envien al Parlament Europeu perquè, en cas d'un nou "govern Frankenstein", no es convertís en el Vidal-Quadras de Sánchez.
 

"L'arribada dels espanyols a Amèrica suposa una nova era per al planeta que només ha donat prosperitat"

- Un capítol de la història d'Espanya ha estat un dels temes d'aquests dies, concretament la Conquesta, o el Descobriment. El president mexicà ha demanat a Espanya que demani perdó per la conquesta de Mèxic.

- Aquest és un tema fascinant. Per a l'independentisme català, Colom és un senyor català que surt de Pals i, després de travessar l'Atlàntic, arriba a les costes de la República Dominicana convertit en un exterminador espanyol. En tot cas, que un senyor que es diu López Obrador demani a Espanya que li demani perdó és com si s'ho demanés a ell mateix. És un acte més de populisme.  
 

Joan López Alegre: "A Borrell se l'han tret del mig, és un damnificat de Sánchez". Foto: Adrià Costa


- Allò va ser una conquesta, una descoberta, una trobada entre amics?

- L'arribada dels espanyols a Amèrica, produïda a finals del segle XV, és el resultat de Renaixement i d'una nova era per al planeta que l'únic que ha donat ha estat prosperitat. Presentar això com un genocidi és una autèntica bestiesa. No deixa de ser curiós que estiguem orgullosos dels Guifré i dels almogàvers i tinguem tant d'autoodi sobre la història d'Espanya.

- És una contraposició entre dos nacionalismes, no?

- No, no. Hi ha una gran diferència entre nacionalisme i patriotisme.

- Això no són jocs de paraules? És més nacionalista qui reclama aspirar a un estat que qui controla un estat nació?

- Tothom té dret a reclamar un estat. Hi ha partits legals que ho reclamen i que a altres països serien il·legals. Fins i tot el fons de liquiditat autonòmic (FLA) finança l'independentisme. És al·lucinant.  

- Com va sorgir aquest pseudònim d'El català tranquil?

- Això és un invent de Dolça Catalunya, que és un mitjà que admiro del qual en recomano la lectura.

- Com a participant habitual en tertúlies i debats, creu que la "tertulianització" del debat polític no ha empobrit el nivell del discurs?

- Més aviat el contrari. És complicat que la gent segueixi un debat parlamentari i, en canvi, un Basté o un García Ferreras ho converteixen en una mena de partit de futbol, i permet que molta gent que no accediria al debat polític ho faci. Altra cosa és que sovint molts tertulians parlem de coses que no sabem. Sí que hauríem de tenir tots un nivell d'exigència més alt.

- En pocs dies treurà un nou llibre, La mayoría silenciosa (Deusto). De què va?

- És un contrarelat del procés. Hi ha molts llibres sobre el tema, però no tants que expliquin la visió del procés des de la gent que no és independentista. Explico el que ha passat des de la cara oculta de la lluna.   
 

Joan López Alegre és col·laborador habitual de mitjans de comunicació. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació