Amb toga: anàlisi penal

VÍDEO «Baena va ser del tot subjectiu i no és el que es demana a un testimoni»

El catedràtic Josep Maria Tamarit considera que no existeixen fets "coherents" amb el "clima insurreccional" que va descriure al Suprem el tinent coronel de la Guàrdia Civil

per Sergi Ambudio, 29 de març de 2019 a les 17:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'aparició de Daniel "Tácito" Baena al Tribunal Suprem ha estat el plat fort de la setena setmana del judici de l'1-O. El tinent coronel de la Guàrdia Civil que va construir els delictes de sedició i rebel·lió en els seus atestats va descriure un "clima insurreccional" a Catalunya des del 20 de setembre. El catedràtic en Dret Penal per la Universitat Oberta de Catalunya Josep Maria Tamarit és crític amb la intervenció de l'agent, la qual considera "del tot subjectiva", fet que xoca amb el que "se l'hi demana" estrictament a un testimoni.



L'expert assenyala que Baena va ser "excessivament valoratiu" i, el seu relat, un cas més "d'una causa plena de testimonis amb molts indicis de falta de veracitat". Creu que és "simptomàtic" que el tinent coronel utilitzés una vegada i una altra el concepte "clima insurreccional", que no correspon al codi penal.

Tamarit creu que les defenses van ser "hàbils" quan van poder repreguntar a Baena i que va aconseguir constatar que, a la pràctica, durant la tardor del 2017 no es va produir res que fos "coherent" amb unes paraules tan "gruixudes" com les verbalitzades pel membre de l'Institut Armat davant el tribunal. De fet, el mateix agent va acabar reconeixent que la situació no va desembocar ni en detinguts ni en incidents.

La malversació, combatible

En la conversa al Facebook Live amb els lectors de NacióDigital que li han transmès dubtes, el catedràtic ha reflexionat sobre les possibilitats reals d'un final feliç per a les defenses en la batalla per tombar el delicte de malversació, sobre el qual les acusacions n'han rebut una de calenta aquesta setmana: el testimoni de la cap dels observadors internacionals de l'1-O, que va admetre haver cobrat almenys 8.000 euros del Diplocat. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat s'hi agafaran.


Tamarit explica que el concepte malversar va molt lligat amb el de deslleialtat. És a dir, que el delicte persegueix els líders polítics que no són responsables amb el patrimoni aliè -els dels ciutadans-. "Si anem al fons de l'assumpte, en el cas de l'1-O es van administrar i destinar diners a despeses que es corresponien amb allò que estava en el programa electoral pel qual els van votar en unes eleccions. La idea de la deslleialtat, en la seva arrel, no hi és. És un bon argument", reflexiona.

En la resta de consultori en directe, que es pot recuperar íntegre a la part de dalt d'aquesta mateixa notícia, el catedràtic parla del valor real que tenen els atestats de la Guàrdia Civil per la sentència, analitza què pot comportar el darrer informe del Tribunal de Comptes i crida a la comprensió per la posició "extremadament delicada" en què s'han trobat els Mossos en tot moment.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació