canvi d'hora

GUIA Tot sobre el canvi d'hora

Quant dormirem aquesta nit? Serà l'última vegada que canviem el rellotge? Per què ho fem? Què en diu la Unió Europea?

per NacióDigital, 29 de març de 2019 a les 20:55 |
L'hora torna a canviar la matinada de dissabte a diumenge | Martí Albesa
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La matinada de dissabte a diumenge els rellotges passaran de les 2 a les 3. En altres paraules, perdrem una hora de son la matinada de diumenge. Aquest 31 de març comença l'horari d'estiu, que fins a finals d'octubre no haurà de tornar a canviar. El canvi respon a la voluntat d'aprofitar millor la llum solar de la tarda, una modificació horària que s'ha fet de manera generalitzada des del 1974 per fer coincidir les hores de la majoria dels ciutadans amb la llum del dia i consumir menys electricitat. I que podria tenir els dies comptats.

La Unió Europea es planteja posar fi a la mesura: el Parlament Europeu ha donat suport aquest dimarts a posar fi al canvi d’hora estacional a la UE a partir del 2021 i permetre a cada país escollir si vol mantenir durant tot l'any l’horari d’estiu o bé el d’hivern. Així, els socis europeus que prefereixin l'horari d'estiu canviarien per última vegada el rellotge el març del 2021, mentre que els que prefereixin el d'hivern ho haurien de fer l'octubre del 2021.


Amb 410 vots a favor, 192 en contra i 51 abstencions, els eurodiputats han aprovat el text de la Comissió Europea, però opten per retardar l'aplicació d'aquest canvi horari fins al 2021 en comptes d'aquest mateix any, que és quan proposava la Comissió. Però ja és definitiu aquest canvi?

A l'estiu del 2018 la Comissió Europea va aprovar suprimir el canvi d'hora bianual, però l'Executiu espanyol ha obert aquest període de reflexió fins al 2021, l'any acordat per les autoritats europees per reprendre el tema. 

Els mercats podrien veure's afectats

L'Europarlament ha demanat que els estats membres i la Comissió es coordinin per garantir que l'aplicació de l'horari d'estiu a uns països i el d’hivern en uns altres no perjudiqui el funcionament del mercat interior. El text aprovat pel ple indica que si la Comissió conclou que el desfasament pot afectar significativament i de forma permanent el mercat interior, podrà proposar retardar la data d'aplicació de la directiva un màxim d'un any addicional. És a dir, que es podria endarrerir l'aplicació fins al 2022. 


Després de la votació, el Parlament Europeu està preparat per emprendre les negociacions amb els ministres de la UE sobre el contingut final de la directiva. El Consell Europeu encara no ha fixat una posició comuna, per això el dossier es traslladarà al proper Parlament, que sorgirà de les eleccions del 26 de maig.
 

Horari d'estiu o d'hivern? Foto: Pexels


Què implicaria suprimir el canvi horari?

Espanya es mostra partidària de suprimir el canvi horari, és a dir, no haver d'avançar ni endarrerir mai més els rellotges. Però la qüestió és: quin horari es quedaria? El d'hivern o el d'estiu?

En cas que Espanya esculli quedar-se tot l'any amb l'horari d'estiu, al solstici d'hivern (21 de desembre) el sol sortiria al voltant de les 9 del matí a la longitud i latitud de Barcelona i es pondria prop de les 19 hores. Al d'estiu, la sortida de sol seria a les 5.30, i la posta, a les 

En cas que el govern espanyol esculli quedar-se tot l'any amb l'horari d'hivern, al solstici d'hivern el sol sortiria a les 8:15 del matí aproximadament i es pondria a les 17.30. Al d'estiu, el sol sortiria entre les 6.30 i les 7 del matí i es pondria prop de les 21.30.

Sigui com sigui, durant l'horari d'estiu, Espanya està a la zona UTC +2 (Canàries a la zona UTC +1), mentre que durant els cinc mesos que dura l'horari d'hivern, Espanya està a la zona UTC + 1 (Canàries a la zona UTC 0). En altres paraules, que a l'estiu vivim fins amb dues hores de diferència respecte la llum solar.

Fins ara, sembla que a Europa existeix una preferència majoritària cap a l'horari d'estiu durant tot l'any. Malgrat això, els lectors de NacióDigital es decanten més per l'horari d'hivern, que prioritza les hores de llum al matí a l'hivern, segons aquesta enquesta

Quins beneficis entren en joc amb el canvi d'hora?

Són tres els principals beneficis que estan en joc i que, a l'hora de decidir quin dels dos creus que és més pertinent, s'han de tenir en compte. El primer d'ells és l'estalvi energètic, que a l'Estat pot suposar el 5% del consum elèctric d'il·luminació. En què es tradueix? Doncs en 300 milions d'euros. Un altre factor és la llum natural, que és beneficiosa per l'organisme i la salut de les persones. A més, propicia sortir més a l'exterior i per tant, fer més activitat física. Per tant, com més hores de sol... millor.

Hi ha altres beneficis econòmics indirectes: amb el bon temps, la gent tendeix a fer més activitats fora, a desplaçar-se, etc. i això incentiva a moure l'economia (a consumir més, vaja). En funció de les rutines, feines, estudis, i horaris de cadascú, l'horari d'hivern serà preferible (o no) al d'estiu. El debat està servit i fins al 2021 (de moment) es podrà abordar. 

D'on ve això del canvi d'hora?

El canvi d'hora bianual es va contemplar per primera vegada l'any 1784, quan el científic Benjamin Franklin va proposar-ho, però no va ser fins a la primera Guerra Mundial que es va implementar. El motiu? L'estalvi de carbó. El canvi d'hora que proposava Franklin era per aprofitar la llum del dia i així poder mantenir les fàbriques obertes una hora més. 

Fins al segle XIX, cada provincia de l'estat espanyol tenia la seva hora. Hi va haver diverses reunions per normalitzar aquesta situació, però no va ser fins l'1 de gener del 1901 quan es va decretar que l'hora oficial de tot el territori espanyol seria la del meridià de Greenwich o GMT (Greenwich Meridian Time).

De fet, des d'aleshores, els rellotges de les illes Canàries van estar alineats amb els de la Península fins l'11 de febrer de 1922, que es va endarrerir una hora. A nivell internacional, els fusos horaris es van regular en la conferència de París de 1912, en la qual es va establir que hi hauria un de diferent cada 15 graus de longitud del Meridià de Greenwich.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació