29
de març
del
2019
Actualitzat
a les
23:06h
"Llévame en tu bicicleta", diu Shakira a Carlos Vives en un videoclip que ha portat els dos cantants a l'Audiència Nacional acusats de plagi. És la proposta Albert Rivera ha fet aquesta setmana a Pablo Casado, a qui ha ofert un govern de coalició en un intent desesperat de recuperar protagonisme i apilar sacs de sorra a la seva frontera amb el PSOE. No hi haurà un nou "pacte de l'abraçada" amb Pedro Sánchez com el que Rivera va protagonitzar el 2016, promet el líder de Ciutadans.
La realitat, però, és que l’aliança entre el PSOE i Cs ja forma part de l'imaginari eròtic d'un ampli segment de l'establishment espanyol, que hi veu la fórmula perfecta per aconseguir, per fi, l'estabilitat. L'acord permetria expulsar del taulell els independentistes, evitar les excentricitats de Vox i garantir una legislatura llarga amb el PP macerant el lideratge de Casado a l'oposició. Tres en un. Si tots dos sumen s'obrirà la campanya del "sentit d'Estat" per posar Ciutadans en l'òrbita negociadora. Primer pas: desactivar el veto a Sánchez. Si cal, a canvi d'un 155 soft a Catalunya que permeti justificar el pacte. Un preu assumible, sobretot quan el paguen altres.
L'entesa amb Ciutadans és l'escenari preferit de la mà dreta de Sánchez, José Luis Ábalos, de la vella guàrdia socialista i també el de les grans empreses espanyoles, que no volen veure ni en pintura Podem o Vox a La Moncloa, segons recollia aquest dijous El Economista. Sánchez hi trobaria una via per garantir la pau interna amb els barons del PSOE i per poder desplegar les seves polítiques socials sense traves, però també per trencar la dependència dels independentistes, la pedra a la sabata que fins ara ha sabut dissimular en campanya.
L'ajuden diversos factors: el primer és l'ocàs de Podem, que es dessagna al mateix ritme que creixen les expectatives de vot per al PSOE. El segon és la radicalitat de Vox, que aixeca del sofà els votants socialistes que han passat a l'abstenció en els últims anys. I per últim el propi Rivera, que a força de repetir que no pactarà amb el PSOE l'acaba reforçant com a única alternativa a un govern de Casado. Sánchez inicia amb avantatge la cursa electoral, i té clar quin és el seu objectiu en els dies que falten fins el 28-A: no cometre errors.
No és el cas de Rivera, que ha decidit apostar al tot o res per treure el cap en una cursa electoral que tradicionalment li és desfavorable. Com va passar en les eleccions del 2015 i 2016, el líder de Ciutadans arriba a la primera recta de la campanya exhaust. Ara, però, ho fa sense disposar de perfil propi al bloc de la dreta i amb els primers indicis de dissidència interna. La denúncia sobre els 82 vots fantasma de les primàries a Castella i Lleó posen de manifest que els cargols de l'engranatge de Ciutadans grinyolen després de tres anys de deriva estratègica.
I l'ascens d'Inés Arrimadas provoca esquerdes serioses en un model basat el l’hiperlideratge. Fin de ciclo. L’entesa amb el PP i Vox a Andalusia fins i tot l'ha allunyat del seu referent europeu, Emmanuel Macron, que ha congelat la candidatura conjunta a l'Eurocambra fins després de les generals per assegurar-se que no comparteix cartell amb aliats de la ultradreta, el seu rival a França. Per a Rivera el risc és evident: si la dreta no suma, es veurà relegat al paper d'actor auxiliar en un bloc perdedor.
Aquesta és precisament l'alineació d'estels que esperen els partidaris del pacte entre el PSOE i Ciutadans: un Rivera sense projecte compartit a la dreta que s'avingui a suplantar el suport de les forces independentistes. El fet que el calendari de conformació de govern coincideixi amb l’últim tram del procés al Tribunal Suprem alimenta aquestes expectatives. Sense sentència, ERC i JxCat tindran serioses dificultats per investir Sánchez en cas que puguin sumar, i Ciutadans pot vendre l'acord com una mostra de sentit d'Estat per evitar el bloqueig.
Si s'entenen, però, quedarà per resoldre l’element que ha dinamitat la política espanyola als últims anys: un conflicte a Catalunya que ara pot ser moneda de canvi per a l'acord. El PSOE demostrarà aleshores si es creu de veritat l'aposta per una solució de llarg abast o si aprofita l'avinentesa per convertir Catalunya, un cop més, en combustible polític.
La realitat, però, és que l’aliança entre el PSOE i Cs ja forma part de l'imaginari eròtic d'un ampli segment de l'establishment espanyol, que hi veu la fórmula perfecta per aconseguir, per fi, l'estabilitat. L'acord permetria expulsar del taulell els independentistes, evitar les excentricitats de Vox i garantir una legislatura llarga amb el PP macerant el lideratge de Casado a l'oposició. Tres en un. Si tots dos sumen s'obrirà la campanya del "sentit d'Estat" per posar Ciutadans en l'òrbita negociadora. Primer pas: desactivar el veto a Sánchez. Si cal, a canvi d'un 155 soft a Catalunya que permeti justificar el pacte. Un preu assumible, sobretot quan el paguen altres.
L'entesa amb Ciutadans és l'escenari preferit de la mà dreta de Sánchez, José Luis Ábalos, de la vella guàrdia socialista i també el de les grans empreses espanyoles
L'entesa amb Ciutadans és l'escenari preferit de la mà dreta de Sánchez, José Luis Ábalos, de la vella guàrdia socialista i també el de les grans empreses espanyoles, que no volen veure ni en pintura Podem o Vox a La Moncloa, segons recollia aquest dijous El Economista. Sánchez hi trobaria una via per garantir la pau interna amb els barons del PSOE i per poder desplegar les seves polítiques socials sense traves, però també per trencar la dependència dels independentistes, la pedra a la sabata que fins ara ha sabut dissimular en campanya.
L'ajuden diversos factors: el primer és l'ocàs de Podem, que es dessagna al mateix ritme que creixen les expectatives de vot per al PSOE. El segon és la radicalitat de Vox, que aixeca del sofà els votants socialistes que han passat a l'abstenció en els últims anys. I per últim el propi Rivera, que a força de repetir que no pactarà amb el PSOE l'acaba reforçant com a única alternativa a un govern de Casado. Sánchez inicia amb avantatge la cursa electoral, i té clar quin és el seu objectiu en els dies que falten fins el 28-A: no cometre errors.
Sánchez inicia amb avantatge la cursa electoral, i té clar quin és el seu objectiu en els dies que falten fins el 28-A: no cometre errors
No és el cas de Rivera, que ha decidit apostar al tot o res per treure el cap en una cursa electoral que tradicionalment li és desfavorable. Com va passar en les eleccions del 2015 i 2016, el líder de Ciutadans arriba a la primera recta de la campanya exhaust. Ara, però, ho fa sense disposar de perfil propi al bloc de la dreta i amb els primers indicis de dissidència interna. La denúncia sobre els 82 vots fantasma de les primàries a Castella i Lleó posen de manifest que els cargols de l'engranatge de Ciutadans grinyolen després de tres anys de deriva estratègica.
I l'ascens d'Inés Arrimadas provoca esquerdes serioses en un model basat el l’hiperlideratge. Fin de ciclo. L’entesa amb el PP i Vox a Andalusia fins i tot l'ha allunyat del seu referent europeu, Emmanuel Macron, que ha congelat la candidatura conjunta a l'Eurocambra fins després de les generals per assegurar-se que no comparteix cartell amb aliats de la ultradreta, el seu rival a França. Per a Rivera el risc és evident: si la dreta no suma, es veurà relegat al paper d'actor auxiliar en un bloc perdedor.
L'alineació d'estels que esperen els partidaris del pacte entre el PSOE i Ciutadans: un Rivera sense projecte compartit a la dreta que s'avingui a suplantar el suport de les forces independentistes
Aquesta és precisament l'alineació d'estels que esperen els partidaris del pacte entre el PSOE i Ciutadans: un Rivera sense projecte compartit a la dreta que s'avingui a suplantar el suport de les forces independentistes. El fet que el calendari de conformació de govern coincideixi amb l’últim tram del procés al Tribunal Suprem alimenta aquestes expectatives. Sense sentència, ERC i JxCat tindran serioses dificultats per investir Sánchez en cas que puguin sumar, i Ciutadans pot vendre l'acord com una mostra de sentit d'Estat per evitar el bloqueig.
Si s'entenen, però, quedarà per resoldre l’element que ha dinamitat la política espanyola als últims anys: un conflicte a Catalunya que ara pot ser moneda de canvi per a l'acord. El PSOE demostrarà aleshores si es creu de veritat l'aposta per una solució de llarg abast o si aprofita l'avinentesa per convertir Catalunya, un cop més, en combustible polític.