31
de març
del
2019
Actualitzat
el
01
d'abril
a les
10:12h
Fa uns mesos van acompanyar Josep Lluís Trapero a declarar davant l'Audiència Nacional i ara són ells els qui han de testificar al Tribunal Suprem en el judici de l'1-O. Ferran López i Joan Carles Molinero, alts comandaments dels Mossos durant el referèndum, estan citats aquest dimecres per donar explicacions sobre el paper de la policia catalana en la tardor del 2017. Trapero, amb la seva declaració del 14 de març davant de Manuel Marchena, els va aplanar el camí: els Mossos van alertar el Govern de "greus" conseqüències si se seguia endavant amb el referèndum i fins i tot van elaborar un pla per detenir l'executiu abans de la declaració d'independència.
López era la mà dreta de l'excap de la policia catalana i representava el cos en algunes de les reunions entre les forces de seguretat que es van celebrar durant la tardor del 2017. Després dels atemptats de Barcelona i de Cambrils, en una reunió a Madrid en la qual també hi era Diego Pérez de los Cobos -encarregat de coordinar Mossos, Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil durant l'1-O-, va garantir-li al coronel que el cos català vetllaria pel compliment de la legalitat constitucional. En aquests termes es va expressar el mateix De Los Cobos durant la seva declaració al Suprem.
Segons les informacions publicades després del testimoni de Trapero al Suprem, López era l'encarregat de detenir Carles Puigdemont en cas que s'hagués rebut aquesta ordre judicial. L'hauria acompanyat Molinero, número tres dels Mossos durant el referèndum, que va ser desplaçat com a responsable de Trànsit després de l'arribada de Miquel Buch a la conselleria d'Interior. Bona part dels comandaments de la policia catalana que estaven al capdavant del cos durant el referèndum han estat moguts a noves responsabilitats en els últims mesos.
López, però, va decidir seguir com a mà dreta -fora de l'organigrama de comandament, però amb poder intern- de Miquel Esquius, responsable de la policia catalana des de l'any passat. La gestió de l'aniversari de l'1-O, amb càrregues contra militants independentistes, i els episodis del desembre del 2018, amb enfrontaments al carrer contra manifestants que protestaven per la presència de Vox al carrer, van suposar un xoc entre Interior i Presidència que va derivar en canvis en els Mossos.
Més guàrdies civils
La setmana al Suprem, en tot cas, arrenca amb els testimonis del comissari en cap de la brigada d'informació de la comandància superior de policia de Catalunya i del comissari en cap de la brigada provincial de policia judicial de Barcelona. Quan acabin, serà el torn d'un inspector de la policia espanyola, de dos guàrdies urbans de Badalona i de guàrdies civils i Mossos d'Esquadra.
L'agenda és atapeïda durant tot el mes d'abril, especialment la setmana de Sant Jordi. Hi estan citats, entre d'altres, el vicepresident Pere Aragonès i els consellers que van deixar el Govern durant el mes de juliol previ al referèndum. Es tracta, per exemple, de Meritxell Ruiz, Jordi Baiget i Jordi Jané. Joan Vidal de Ciurana, secretari del Govern fins tres mesos abans de la votació, també està citat aquella setmana.
López era la mà dreta de l'excap de la policia catalana i representava el cos en algunes de les reunions entre les forces de seguretat que es van celebrar durant la tardor del 2017. Després dels atemptats de Barcelona i de Cambrils, en una reunió a Madrid en la qual també hi era Diego Pérez de los Cobos -encarregat de coordinar Mossos, Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil durant l'1-O-, va garantir-li al coronel que el cos català vetllaria pel compliment de la legalitat constitucional. En aquests termes es va expressar el mateix De Los Cobos durant la seva declaració al Suprem.
Segons les informacions publicades després del testimoni de Trapero al Suprem, López era l'encarregat de detenir Carles Puigdemont en cas que s'hagués rebut aquesta ordre judicial. L'hauria acompanyat Molinero, número tres dels Mossos durant el referèndum, que va ser desplaçat com a responsable de Trànsit després de l'arribada de Miquel Buch a la conselleria d'Interior. Bona part dels comandaments de la policia catalana que estaven al capdavant del cos durant el referèndum han estat moguts a noves responsabilitats en els últims mesos.
López era la mà dreta de l'excap de la policia catalana i representava el cos en algunes de les reunions entre les forces de seguretat que es van celebrar durant la tardor del 2017
López, però, va decidir seguir com a mà dreta -fora de l'organigrama de comandament, però amb poder intern- de Miquel Esquius, responsable de la policia catalana des de l'any passat. La gestió de l'aniversari de l'1-O, amb càrregues contra militants independentistes, i els episodis del desembre del 2018, amb enfrontaments al carrer contra manifestants que protestaven per la presència de Vox al carrer, van suposar un xoc entre Interior i Presidència que va derivar en canvis en els Mossos.
Més guàrdies civils
La setmana al Suprem, en tot cas, arrenca amb els testimonis del comissari en cap de la brigada d'informació de la comandància superior de policia de Catalunya i del comissari en cap de la brigada provincial de policia judicial de Barcelona. Quan acabin, serà el torn d'un inspector de la policia espanyola, de dos guàrdies urbans de Badalona i de guàrdies civils i Mossos d'Esquadra.
L'agenda és atapeïda durant tot el mes d'abril, especialment la setmana de Sant Jordi. Hi estan citats, entre d'altres, el vicepresident Pere Aragonès i els consellers que van deixar el Govern durant el mes de juliol previ al referèndum. Es tracta, per exemple, de Meritxell Ruiz, Jordi Baiget i Jordi Jané. Joan Vidal de Ciurana, secretari del Govern fins tres mesos abans de la votació, també està citat aquella setmana.