Entrevista

​Companyia Elèctrica Dharma: «Buscàvem el so de la Dharma del segle XXI»

El grup trenca deu anys de silenci discogràfic amb “Flamarada”, un disc on es reinventen mantenint el compromís polític i social de sempre

per Carlos Gil-Vernet , Barcelona, 29 de març de 2019 a les 07:30 |
Lluís, Joan i Maria Fortuny, de la Companyia Elèctrica Dharma | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Companyia Elèctrica Dharma presenta aquest divendres Flamarada, un disc esperat pel seu públic després que l'any 2015 tornessin als escenaris per celebrar els 40 anys del grup. L'àlbum, format per 15 temes, es presentarà en directe el proper 12 d'abril al Teatre Municipal de Girona en el marc del festival Strenes. El vint-i-cinquè treball del grup trenca així un silenci de 10 anys d'ençà que l'any 2008 van treure el seu últim àlbum i estar a punt de dissoldre’s el 2013 arran de la mort de Josep Fortuny. NacióDigital s'ha reunit amb Lluís, Joan i Maria Fortuny de la Dharma per parlar d'aquest nou projecte i la propera gira del grup.


- Flamarada arriba aquest 29 de març després de 10 anys sense treure un àlbum complet. Com enfoquen aquesta tornada després de tant temps?

- Tot va venir condicionat per la mort d'en Josep Fortuny el 2013. L'últim disc que vam fer és el directe al Palau de la Música l'any 2011 i teníem planejat fer una gira per celebrar els 40 anys del grup. En Josep va morir abans que poguéssim fer-la i a partir d'aquell moment ens vam quedar en stand-by. El 2014 va sorgir l'oportunitat de tocar al Canet Rock i, com era una il·lusió que en Josep sempre portava al cap, vam preparar tres o quatre cançons per tocar-les al festival. Aquella va ser la metxa per pensar de reenganxar la gira que havíem pensat amb en Josep.


Així va començar la gira del 2015 i del 2016, on vam celebrar els 40 anys del grup. A partir d'allà vam veure que sonàvem bé i vam començar a trobar un equilibri tant musical com emocional, perquè en Josep era qui normalment aportava les idees generals del grup. Aleshores vam pensar a fer un disc totalment nou, renovat, amb una Dharma que es reinventa i es retroba a si mateixa. Vam buscar un productor, en Bernie Sànchez, que ens encaminés tot aquest guirigall mental que teníem i ens vam posar a assajar amb cançons i idees noves. Vam fer un disc de 15 cançons, ens va sortir un disc molt llarg! Vam aprofitar per fer un àlbum instrumentat, cantat i recitat: les tres vessants de la Dharma. Les instrumentals són versions que ja havíem mig assajat amb en Josep i les cantades són les més noves juntament amb les recitades.

- De fet aquest any tornen al Canet Rock.


- Sí, ja hi vam tocar el 2014, quan feia només 9 mesos que s’havia mort en Josep, després vam tocar-hi el 2015 per celebrar els 40 anys del primer Canet, juntament amb els nostres 40 anys com a grup. Allà vam fer un concert amb Els Comediants, qui eren una part important de la Dharma perquè havíem estat un any i escaig amb ells. Enguany hi tornarem a sortir amb un nou àlbum. 
 

Maria, Joan i Lluís Fortuny de la Dharma. Foto: Adrià Costa


- Dins de l’àlbum destaca Resistir és vèncer, un tema que ja han presentat i que va ser escrit per Jordi Cuixart i recitat per Txell Bonet. 

- Això ve d'una amistat que tenim amb en Jordi Cuixart abans que ell entrés a la presó. El fet que fos empresonat ens va colpir i ens va fer mal com a tohtom. Parlant amb ell a través d'una carta i un intermediari ens va passar pel cap que possés la lletra d'una cançó del nou disc.

L'empresonament de Jordi Cuixart ens va colpir i ens va fer mal com a tothom

A ell li va fer molta il·lusió i vam anar a Lledoners un cop ja havíem fet la cançó. Ens va explicar en persona que li va costar una mica escriure-la i que hi va estar treballant força però amb molta il·lusió. Quan ens va passar el poema vam veure que el millor era conservar-lo com un recitat. A partir del text vam anar construint la cançó i el que a nosaltres ens hauria fet il·lusió és que ell hagués pogut recitar en el moment de la gravació, però va anar passant el temps i en Jordi no sortia de la presó. Al moment de gravar-ho a l’estudi ho vam parlar i la Txell va estar predisposada a fer-ho.

- Ell ha escoltat la cançó? 

- La va sentir a Lledoners d’amagatotis. Li vam portar la gravació provisional i un cop vam acabar el concert que vam fer-hi al davant la vam posar pels altaveus. 

- Són un grup molt polític, que es compromet i toca de peus a terra. Als vostres inicis l’any 1972 això ja existia i han volgut continuar aquest fil compromès que potser avui s’està accentuant.

- Sí, vulguis o no les crítiques a la injustícia social hi han estat sempre. Ara, evidentment, estem en un moment important. Als anys 70, quan vam començar, encara vivia Franco. Era un moment en què als concerts teníem els grisos davant de l'escenari vigilant que la gent es comportés. Als 80 vam arribar-hi amb el desencant: abans no érem independentistes, però arran de veure com la Transició d'una suposada Espanya plurinacional, on pensàvem que mort el dictador es normalitzaria el concepte de la península Ibèrica com una terra multicultural; vam veure que això no existiria. A partir d'allí va ser quan a poc la gent independentista va anar sumant cada vegada més, perquè ells ens ho van provocar. Va ser una reacció a la falta del concepte d'un estat plurinacional i pluricultural. A partir d'aquí hem mantingut el compromís amb el país. Però també a un disc com El ventre de la bèstia, que va coincidir amb la guerra dels Balcans, en Josep va fer un disc amb molta reivindicació, és una qüestió que per desgràcia és constant.

Per nosaltres és difícil entendre la vida sense política i fer música només per distreure’ns i ballar

Per nosaltres és difícil entendre la vida sense política i fer música només per distreure’ns i ballar, no ens dediquem a la música només per això. Tot el que pensem, opinem i trobem al teu entorn queda reflectit en la nostra música. Si hi ha una sèrie d’injustícies i de denúncies que creiem que s’han de fer les plasmem amb la música. 
 

Maria, Lluís i Joan Fortuny, durant l'entrevista amb Carlos Gil-Vernet. Foto: Adrià Costa


- Han estat capaços de mantenir la fusió entre la música d’aquí i la del món.

- Sí, d'alguna manera quan el grup va començar vam tenir molt clar el so que buscàvem. Volíem fugir de la música anglosaxona que partia del jazz. Sense adonar-nos la nostra infantesa ens va portar a les cobles, la música de banda i les sardanes que tant la va marcar. Vam veure que tota aquesta música que portàvem endins la podíem barrejar amb el rock o amb el jazz. Vam trobar el nostre estil bevent de la infantesa, l'adolescència i la joventut que estàvem vivint. Això ens va portar a un so i a una manera de fer característica que ha anat evolucionant amb el temps però que sempre ha mantingut aquest petit segell. La música és com un riu que es va contaminant i influenciant per tot el que va passant.

- Han exposat que hi ha un abans i un després d’aquest disc, com s’han reinventat?

- Amb la manera de treballar, ens vam haver de reinventar amb la mort de l'Esteve Fortuny l'any 1986 i ara un altre cop el 2013. Quan van faltar elements tan importants com eren l'Esteve, que era el millor compositor del grup, o en Josep, que era el millor lletrista i ideòleg; la Dharma es va haver de reinventar i canviar els rols dins el grup entre tots.

L'única condició que vam posar al productor és que a l'estudi toquem tots alhora

Nosaltres ens solíem editar els discs, ara hem buscat un productor que ens els editi. L'única condició que li vam posar és que a l'estudi toquem tots alhora. Vam estar tots junts i vam buscar un so d'estudi més que pensat en el directe. Buscàvem el so de la Dharma del segle XXI. En Bernie va saber agafar l'esperit del grup i millorar-lo sense perdre els orígens. Vam haver de fer un acte d'humilitat perquè després de 25 discos, editats la majoria per nosaltres, ja estàvem acostumats a fer-ho tot. Si a la Dharma som sis, en Bernie ha estat un setè membre del grup i estem molt contents amb el resultat. És un àlbum que estimem molt donades les circumstàncies.

També ha estat complicat amb un nou component al grup. L'Ivan Rodriguez ha estat tant a nivell música com personal una gran troballa que ens ha obert les portes. El fet de substituir en Josep és difícil, però ha estat una persona amb qui hem connectat molt. No és fàcil entrar a un grup que fa tants anys que toca. Sabia que entrava a substituir una persona insubstituïble.

- Que els espera a la gira?

- Si es fa el disc, evidentment, el que més agrada és el que vindrà ara que és compartir el que portem treballant durant més d’un any al local d’assaig i a l’estudi i veure la reacció de la gent. La nostra feina és sortir a l’escenari, perquè a part de fer noves cançons el que ens agrada és compartir-les amb el nostre públic. Portem des dels 17 anys pujant als escenaris i quan no hi pugem els trobem molt a faltar. El primer concert serà el 12 d’abril a a Girona a l'Strenes i a partir d’aquí començarem a voltar.
 

Joan, Maria i Lluís Fortuny de la Companyia Elèctrica Dharma. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació