29
de març
del
2019
Actualitzat
a les
20:52h
El procés de confecció de les llistes electorals ha generat tensions en tots els partits. I ERC no n'ha estat una excepció, tot i que la perspectiva electoral ha acabat remant a favor de la cohesió interna. Les reticències han estat desactivades a temps. La candidatura d'Ernest Maragall per a les eleccions municipals del 26 de maig serà ratificada aquest dissabte després de setmanes de confecció d'un trencaclosques, procés que ha generat algunes incomoditats en un sector de la militància barcelonina dels republicans que la federació considera minoritari.
Els principals motius al·legats pels que manifestaven incomoditats és que hi ha hagut "poca participació de les bases" en el disseny de la llista i una menor inclusió de dirigents del planter del partit en els llocs de sortida. Amb tot, des de l'organització argumenten que "mai abans hi havia hagut tanta cohesió interna" en el procés de confecció de la candidatura i que això ha quedat reflectit en les votacions dels òrgans interns: dimecres a l'executiva, amb representants de totes les seccions locals, es va ratificar la llista per 19 vots a favor i un en contra, i l'acord amb a plataforma de suport a Maragall i Nova va rebre l'aprovació per 23 vots a favor i cap en contra. Tot per vot secret en urna.
El canvi d'Alfred Bosch, que havia estat escollit cap de llista en unes primàries, per Ernest Maragall sí que va generar debat al partit a la capital catalana. No perquè consideressin que la figura de l'exconseller no era idònia, sinó pel temor que implicava canviar el candidat després que les bases l'haguessin triat ja. Amb tot, tenint present que el canvi el va motivar el propi Oriol Junqueras i que les enquestes apuntaven que ERC tenia una limitació que calia superar per optar a l'alcaldia, el partit va acabar assumint el nou escenari com a necessari per millorar les expectatives. Des de l'organització apunten que Maragall va recollir una xifra similar d'avals als que va obtenir Bosch i que va ser escollit amb un 95% del suport.
El segon toc d'alerta, però, va arribar amb la intenció expressada públicament per Maragall de fer una llista en la qual la meitat dels llocs de sortida fossin independents. El reglament del partit estableix en un 10% el límit de persones alienes al partit que es poden incorporar a la candidatura. El tancament de la coalició amb Nova, aliança per la qual Elisenda Alamany -exdirigent dels comuns- serà la número dos, trenca aquesta xifra inicialment prevista. Finalment són nou independents d'una llista de 41 components. El tercer de la candidatura és l'economista Miquel Puig, que en anteriors eleccions espanyoles va anar al projecte de Democràcia i Llibertat. Amb la suma de Puig, del trident que encapçala la llista no hi ha cap càrrec orgànic del partit (Maragall és militant però no un dirigent forjat al planter).
Cap càrrec orgànic fins al quart lloc de la llista
Per tant, els primers llocs per a dirigents estrictament de partit seran el quart i el cinquè, que ocuparan Montse Benedí -escollida per l'agrupació de Sant Andreu- i Jordi Coronas -escollit per la d'Horta-Guinardó-, tots dos regidors actualment. La diputada Eva Baró, designada directament per la federació, serà la sisena, mentre que Gemma Sendra, una altra persona de la confiança de Maragall i que és regidora des que Bosch va deixar l'acta per ser conseller, ocuparà el setè lloc. Fonts coneixedores de la negociació expliquen que el diputat Ruben Wagensberg, a qui Maragall volia en un lloc de sortida, va declinar finalment formar part de la candidatura. L'objectiu de la llista és governar durant vuit anys i té ja les àrees de govern distribuïdes entre els 15 primers membres, amb la qual cosa s'han primat les persones amb experiència com a consellers de districtes.
"D'entre els deu primers, la meitat no són orgànics de partit", expliquen fonts del sector que manifesta malestar. En concret, apunten que hi ha hagut incomoditats a districtes com el de l'Eixample i a Sant Martí, que entre els dos recullen a prop del 40% de la militància que té el partit a Barcelona i que els seus representants ocupen el lloc 20 i 23 de la candidatura, respectivament. Des de l'organització responen que si Baró ocupa un lloc per davant del candidat escollit per l'Eixample és perquè la federació té potestat per aplicar correccions de gènere -tots els districtes menys un havien triat homes-, a més de subratllar la capacitat acreditada de la diputada per ocupar aquesta posició.
Malgrat tot, hi ha veus que assenyalen que les bases, més que decidir, ratifiquen decisions ja preses. "Continuem amb actitud que hauríem de superar, perquè no s'està apoderant la militància i l'assemblea no és qui té la paraula final", lamenta un altre coneixedor de la situació. Argumenten que, al final, el partit sempre acaba tancant files -per això la candidatura rebrà l'aval majoritari de l'assemblea de Barcelona i del consell nacional-, però que la formació hauria d'evitar "les decisions de despatx" i potenciar la "democràcia interna".
Una altra de les fonts consultades expliquen que l'"enrenou" intern era major fa unes setmanes, però que la perspectiva de tenir possibilitats de guanyar el 26 de maig i el fet que Maragall s'hagi arromangat per "llimar asprors" a nivell orgànic ha apaivagat la situació. Tancar files per intentar guanyar l'alcaldia és la prioritat, tot i que el sector que ha manifestat malestar també avisa que en els pròxims mesos s'ha de renovar la direcció i que, aleshores, fora ja del context electoral, serà el moment d'abordar-ho tot. Des de la direcció de l'organització, hi treuen ferro: "Malgrat que la gent està més il·lusionada que mai, sempre hi haurà qui vulgui desgastar".
Els principals motius al·legats pels que manifestaven incomoditats és que hi ha hagut "poca participació de les bases" en el disseny de la llista i una menor inclusió de dirigents del planter del partit en els llocs de sortida. Amb tot, des de l'organització argumenten que "mai abans hi havia hagut tanta cohesió interna" en el procés de confecció de la candidatura i que això ha quedat reflectit en les votacions dels òrgans interns: dimecres a l'executiva, amb representants de totes les seccions locals, es va ratificar la llista per 19 vots a favor i un en contra, i l'acord amb a plataforma de suport a Maragall i Nova va rebre l'aprovació per 23 vots a favor i cap en contra. Tot per vot secret en urna.
"Mai abans hi havia hagut tanta cohesió interna", asseguren des de l'organització
El canvi d'Alfred Bosch, que havia estat escollit cap de llista en unes primàries, per Ernest Maragall sí que va generar debat al partit a la capital catalana. No perquè consideressin que la figura de l'exconseller no era idònia, sinó pel temor que implicava canviar el candidat després que les bases l'haguessin triat ja. Amb tot, tenint present que el canvi el va motivar el propi Oriol Junqueras i que les enquestes apuntaven que ERC tenia una limitació que calia superar per optar a l'alcaldia, el partit va acabar assumint el nou escenari com a necessari per millorar les expectatives. Des de l'organització apunten que Maragall va recollir una xifra similar d'avals als que va obtenir Bosch i que va ser escollit amb un 95% del suport.
El segon toc d'alerta, però, va arribar amb la intenció expressada públicament per Maragall de fer una llista en la qual la meitat dels llocs de sortida fossin independents. El reglament del partit estableix en un 10% el límit de persones alienes al partit que es poden incorporar a la candidatura. El tancament de la coalició amb Nova, aliança per la qual Elisenda Alamany -exdirigent dels comuns- serà la número dos, trenca aquesta xifra inicialment prevista. Finalment són nou independents d'una llista de 41 components. El tercer de la candidatura és l'economista Miquel Puig, que en anteriors eleccions espanyoles va anar al projecte de Democràcia i Llibertat. Amb la suma de Puig, del trident que encapçala la llista no hi ha cap càrrec orgànic del partit (Maragall és militant però no un dirigent forjat al planter).
Cap càrrec orgànic fins al quart lloc de la llista
Per tant, els primers llocs per a dirigents estrictament de partit seran el quart i el cinquè, que ocuparan Montse Benedí -escollida per l'agrupació de Sant Andreu- i Jordi Coronas -escollit per la d'Horta-Guinardó-, tots dos regidors actualment. La diputada Eva Baró, designada directament per la federació, serà la sisena, mentre que Gemma Sendra, una altra persona de la confiança de Maragall i que és regidora des que Bosch va deixar l'acta per ser conseller, ocuparà el setè lloc. Fonts coneixedores de la negociació expliquen que el diputat Ruben Wagensberg, a qui Maragall volia en un lloc de sortida, va declinar finalment formar part de la candidatura. L'objectiu de la llista és governar durant vuit anys i té ja les àrees de govern distribuïdes entre els 15 primers membres, amb la qual cosa s'han primat les persones amb experiència com a consellers de districtes.
"D'entre els deu primers, la meitat no són orgànics de partit", expliquen fonts del sector que manifesta malestar. En concret, apunten que hi ha hagut incomoditats a districtes com el de l'Eixample i a Sant Martí, que entre els dos recullen a prop del 40% de la militància que té el partit a Barcelona i que els seus representants ocupen el lloc 20 i 23 de la candidatura, respectivament. Des de l'organització responen que si Baró ocupa un lloc per davant del candidat escollit per l'Eixample és perquè la federació té potestat per aplicar correccions de gènere -tots els districtes menys un havien triat homes-, a més de subratllar la capacitat acreditada de la diputada per ocupar aquesta posició.
"Continuem amb actitud que hauríem de superar, perquè no s'està apoderant la militància i l'assemblea no és qui té la paraula final", asseguren veus crítiques amb el procés de confecció de la llista
Malgrat tot, hi ha veus que assenyalen que les bases, més que decidir, ratifiquen decisions ja preses. "Continuem amb actitud que hauríem de superar, perquè no s'està apoderant la militància i l'assemblea no és qui té la paraula final", lamenta un altre coneixedor de la situació. Argumenten que, al final, el partit sempre acaba tancant files -per això la candidatura rebrà l'aval majoritari de l'assemblea de Barcelona i del consell nacional-, però que la formació hauria d'evitar "les decisions de despatx" i potenciar la "democràcia interna".
Una altra de les fonts consultades expliquen que l'"enrenou" intern era major fa unes setmanes, però que la perspectiva de tenir possibilitats de guanyar el 26 de maig i el fet que Maragall s'hagi arromangat per "llimar asprors" a nivell orgànic ha apaivagat la situació. Tancar files per intentar guanyar l'alcaldia és la prioritat, tot i que el sector que ha manifestat malestar també avisa que en els pròxims mesos s'ha de renovar la direcció i que, aleshores, fora ja del context electoral, serà el moment d'abordar-ho tot. Des de la direcció de l'organització, hi treuen ferro: "Malgrat que la gent està més il·lusionada que mai, sempre hi haurà qui vulgui desgastar".