Barcelona: habitatge

Més de la meitat de famílies amb dret a un pis d’emergència a Barcelona encara esperen un habitatge

El Consell de l'Habitatge Social de Barcelona informa que durant el 2018 s'han validat 442 peticions a la Mesa d'Emergència però només s'han adjudicat 197 immobles

per Andreu Merino , Saló de Cent, Ajuntament de Barcelona, 28 de març de 2019 a les 18:15 |
Un total de 245 famílies amb una sol·licitud aprovada no han accedit a cap pis | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant el 2018, la Mesa d'Emergència d'Habitatge a Barcelona ha rebut 614 sol·licituds de noves famílies per aconseguir un pis. D'aquestes, 442 han estat valorades positivament però només s'han adjudicat habitatges en 197 casos.

És una de les dades que ha fet públiques aquest dijous el Consell de l'Habitatge Social de Barcelona, un òrgan consultiu integrat per administracions i entitats socials i que s'emmarca en el Consorci de l'Habitatge de Barcelona, format per l'Ajuntament i la Generalitat.


En la sessió plenària del consell, els responsables de l'ens han assegurat que el Consorci de l'Habitatge ha atès el 90% de les famílies afectades per una ordre de desnonament, però ha reconegut que "no han estat capaços" de posar a disposició dels veïns tots els habitatges necessaris per frenar la situació d'emergència habitacional. 

Les persones que no han pogut accedir a un habitatge d'emegència s'han hagut de conformar amb allotjaments provisionals, que poden ser infraestructures amb llicència d'habitatge habitacional o altres tipus d'allotjaments provisionals.


Tampoc és exitós el percentatge de persones que després de rebre una ordre de desnonament s'han pogut quedar a casa seva. La unitat contra l'exclusió residencial del consorci ha atès 6.371 persones amenaçades per un avís de llançament i només el 12% s'ha pogut quedar a l'immoble on resideix.

10.000 pisos buits


La situació d'exclusió residencial persisteix mentre, paradoxalment, la ciutat té 10.052 pisos buits. El cens d'habitatges desocupats s és una de les principals tasques impulsades des del Consell durant aquest 2018, dins el Pla pel Dret a l'Habitatge 2016-2025.

Després de fer una anàlisi als 73 barris de la ciutat, el cens ha detectat 10.052 habitatges buits, que representen un 2% del total d'immobles que hi ha a la ciutat.

La dada arriba en un moment en què el Govern ja pot obligar els grans tenidors a cedir els immobles que tinguin buits. La normativa és vigent després que el Tribunal Constitucional hagi acceptat la petició del govern espanyol de retirar el recurs interposat per l'executiu de Mariano Rajoy contra aquest article de la Llei catalana 24/2015 contra l'emergència habitacional.

La xifra de 10.000 habitatges buits representa un 2% del total del parc d'habitatges de la ciutat i segons el consorci és una xifra "baixa" en un marc d'economia de mercat. Tot i això, reconeixen que l'objectiu és "mobilitzar-los" i les entitats socials ja han exigit a les administracions que apliquin les mesures previstes a la Llei 24/2015.

Les mateixes entitats insisteixen que la presència de pisos buits no incorporats al parc immobiliari és la principal causa de xacres com la venda il·legal d'immobles desocupats a persones en situació d'emergència habitacional o l'establiment de narcopisos a Ciutat Vella i l'Eixample.

Per ara, l'Ajuntament ha imposat 22 sancions a grans tenidors per tenir pisos buits i hi ha 500 expedients iniciats pendents de resoldre per la Unitat de Disciplina d'Habitatge.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació