28
de març
del
2019
Actualitzat
a les
17:17h
Tres testimonis de la Guàrdia Civil han estat els protagonistes de la segona part de la sessió d'aquest dijous al Tribunal Suprem. Han estat els caps de la casernes de la Benemèrita a Igualada, Gandesa i Travessera de Gràcia de Barcelona, que se sumen als de Girona i Manresa del matí. Tots ells han coincidit en explicar que les concentracions que es produïen a l'entorn de les casernes durant la tardor del 2017 afectaven les famílies dels agents i produïen situacions d'intraquil·litat i temor, pels insults i els crits dels manifestants.
El guàrdia civil destinat a la caserna de la Guàrdia Civil a Igualada ha explicat que el 28 de setembre es va llançar un "artefacte incendiari" a l'interior de la caserna. "Vaig veure com a l'interior hi havia flames i vaig avisar els bombers. Els companys ràpidament van apagar el foc", ha dit, i ha admès que no sap de què estava fet l'"artefacte". A les diligències, ha dit, consta l'informe sobre l'artefacte, i ha dit que li consta que estava impregnat amb benzina. "Des de fora es pot veure què hi ha dins de la caserna", ha dit a preguntes de la Fiscalia, i ha dit que a la persona que va llançar l'artefacte "no se li veia la cara".
L'artefacte va ser llançat en un pati d'accés als garatges, amb fulles i cables. "Patia perquè no es propagués", ha explicat, i ha afegit que el llançament d'aquest objecte va afectar la gent que vivia a la caserna i moltes famílies van ubicar les habitacions dels nens a la part interior de l'edifici. "Podia ser una escalada. Un dia et llancen un artefacte i un altre dia ves a saber què", ha dit. "Bona part de la ciutadania es va preocupar per nosaltres, però no recordo si ho va fer cap polític", ha dit. L'agent ha resumit que l'actitud de la gent era de "falta de respecte" i "desvergonyiment".
Crits i insults a Travessera de Gràcia
El primer testimoni de l ha estat el cap policial de la caserna de la Travessera de Gràcia de Barcelona i s'ha centrat principalment en els fets del 21 de setembre. Ha explicat que ell va entrar a la caserna a les 22h i ja hi havia centenars de persones, moltes d'elles assegudes a terra. Aquell dia hi havia alts càrrecs detinguts el 20-S a la caserna.
L'agent ha explicat que va acabar a les 6h el seu servei, i ha dit que les concentracions solien durar fins a les 4h. Aquestes concentracions es produïen amb certa freqüència durant la tardor de 2017. La gent concentrada, ha dit, "impedia el pas permanentment" i cridaven i insultaven als agents. "Suposo que van desconvocar la concentració pel desgast i el cansament", ha dit a preguntes de l'advocada de l'Estat, i ha dit també que no hi va haver cap perímetre de seguretat. "Jo estava al meu lloc de feina, no sé quin va ser el perímetre dels Mossos, però vaig veure que hi havia dues patrulles", ha dit, i ha afegit que per poder entrar i sortir amb cotxes a la caserna necessitaven de la col·laboració dels Mossos.
El policia ha dit que aquestes concentracions afectaven les famílies que vivien a la caserna. "Estaven limitats per sortir. La gent els increpava", ha assegurat a preguntes de la Fiscalia, malgrat que ha admès que ell no hi vivia. L'agent ha dit que desconeix com es convocaven les manifestacions: "Jo no estava avisat ni res. Arribava a la feina i m'ho trobava allà", ha dit. A preguntes de Vox, ha dit que no va veure cap intent d'assalt a la caserna.
En el torn de l'interrogatori de les defenses, ha dit que no li consta que es llancés cap objecte ni que hi hagués cap agent ferit. A preguntes de Marina Roig, l'agent ha especificat que ell va ser a la caserna la nit del 21 i Roig li ha fet notar que, segons les diligències, la concentració d'aquell dia va acabar poc més tard de les 12h, i no a les 4h com ha relatat ell a preguntes del fiscal.
"No era possible ni aconsellable sortir de la caserna"
El cap de la caserna de la Guàrdia Civil a Gandesa ha relatat incidents que van viure durant la tardor del 2017 davant de l'edifici. Ha dit que en alguna de les concentracions hi havia una actitud de "fustigació" i d'insults contra els agents. "Uns desconeguts van fer una pintada a la caserna que posava 'Votarem'", ha dit, i ha explicat que el 3-O va haver una concentració d'unes 300 persones amb tractors i material agrícola. "Ens cridaven assassins, fills de puta, fora les forces d'ocupació...", ha dit. "No era possible ni aconsellable sortir de la caserna", ha afegit. També ha parlat d'una concentració el dia 8 de novembre, en els mateixos termes que la del dia 3 d'octubre.
A preguntes de les defenses, ha admès que les concentracions coincidien amb les dues vagues generals que es van fer aquells dies (el 3 d'octubre i el 8 de novembre). Pel que fa a la pintada de "votarem", que el guàrdia civil ha dit que eren dues persones encaputxades, no ha sabut dir perquè es va relacionar amb els atestats de la violència. En resposta a Andreu van den Eynde, no ha sabut dir per què la pintada no consta ni a la premsa ni a les xarxes socials.
Polèmica pels cartells a Valls
Un dels moments de més polèmica aquest dijous ha estat amb el testimoni del cap de la caserna de la Guàrdia Civil a Valls. Sobre la protesta del 20-S, el sergent ha explicat com els manifestants van posar "cinta adhesiva" a les portes de la caserna, que estaven tancades, i van "enganxar cartells" tant al mur com a fanals i senyals de trànsit. "Van fer danys, perquè van aplicar cola", ha assegurat. Durant el moment de la protestat hi va haver a la zona dues patrulles de la policia local de Valls, que van fer una actuació "eficaç", segons el sergent.
Cap al final de la concentració, quan quedaven entre 10 i 15 persones, el sergent ha explicat que va sortir de la caserna i que va intentar identificar un concentrat que estava enganxant un cartell. Ha relatat que el va agafar "pel braç" i el va intentar portar "a la zona de seguretat que em proporciona la policia local de Valls". "Les 10 o 15 persones que quedaven se'm van encarar", ha assegurat. Posteriorment, va despenjar els cartells que hi havia al mur de la caserna.
Aquest moment es veu en un dels vídeos que està a la causa aportat per les defenses que el mateix guàrdia civil ha citat. L'advocat Andreu van den Eynde ha insistit especialment en aquest moment durant el seu interrogatori, buscant contradiccions entre el que ha explicat el testimoni i el que es veu en el vídeo. En la gravació es pot veure com el sergent es dirigeix al jove quan estava penjant un cartell en un senyal de trànsit -el testimoni ha dit que era un fanal o la paret-, l'agafa del braç i el porta cap a la porta de la caserna, on també hi ha un cotxe de la policia local. En aquell moment, els altres concentrats criden, el jove s'allibera del guàrdia civil, s'agrupa amb els concentrats, que han fet unes passes cap endavant per tornar enrere al cap d'uns segons.
Retrets als Mossos a Manresa
L'últim testimoni del matí ha estat el cap policial de la caserna de Manresa. L'agent de la Guàrdia Civil ha dit que unes 2.000 persones es van concentrar davant la caserna pels volts de l'1-O, on hi vivien unes 160 persones de totes les edats. "La gent es va quedar enganxada a la paret de la caserna, ocupaven tota la via i l'acera. Un cop allà va començar una 'performance' en què es van posar urnes a les portes de la caserna", ha explicat. L'agent ha explicat que va ordenar tancar la porta. A preguntes de l'advocada de l'Estat, el testimoni ha dit que mantenia una comunicació constant amb els Mossos i ha deixat clar que "no hi havia cap dispositiu de seguretat".
El testimoni ha dit que hi havia entre 6 i 8 agents dels Mossos, membres de l'ARRO i membres de la policia local que acompanyaven la concentració. Ha explicat que els concentrats cridaven consignes contra la Guàrdia Civil, i l'agent ha dit que es va generar una sensació de "temor" per les famílies. "A mi em generava intranquil·litat perquè no saps si pot haver algú en aquella massa que vulgui fer un pas més", ha dit. El guàrdia civil ha dit que va ordenar retirar la bandera espanyola: "Així evitàvem mals majors o que algú volgués fer alguna cosa amb la bandera", ha dit, i ha afegit que els manifestants van hissar una estelada -"això va ser força sorprenent", ha dit- que després es van endur.
El guàrdia civil destinat a la caserna de la Guàrdia Civil a Igualada ha explicat que el 28 de setembre es va llançar un "artefacte incendiari" a l'interior de la caserna. "Vaig veure com a l'interior hi havia flames i vaig avisar els bombers. Els companys ràpidament van apagar el foc", ha dit, i ha admès que no sap de què estava fet l'"artefacte". A les diligències, ha dit, consta l'informe sobre l'artefacte, i ha dit que li consta que estava impregnat amb benzina. "Des de fora es pot veure què hi ha dins de la caserna", ha dit a preguntes de la Fiscalia, i ha dit que a la persona que va llançar l'artefacte "no se li veia la cara".
L'artefacte va ser llançat en un pati d'accés als garatges, amb fulles i cables. "Patia perquè no es propagués", ha explicat, i ha afegit que el llançament d'aquest objecte va afectar la gent que vivia a la caserna i moltes famílies van ubicar les habitacions dels nens a la part interior de l'edifici. "Podia ser una escalada. Un dia et llancen un artefacte i un altre dia ves a saber què", ha dit. "Bona part de la ciutadania es va preocupar per nosaltres, però no recordo si ho va fer cap polític", ha dit. L'agent ha resumit que l'actitud de la gent era de "falta de respecte" i "desvergonyiment".
Crits i insults a Travessera de Gràcia
El primer testimoni de l ha estat el cap policial de la caserna de la Travessera de Gràcia de Barcelona i s'ha centrat principalment en els fets del 21 de setembre. Ha explicat que ell va entrar a la caserna a les 22h i ja hi havia centenars de persones, moltes d'elles assegudes a terra. Aquell dia hi havia alts càrrecs detinguts el 20-S a la caserna.
L'agent ha explicat que va acabar a les 6h el seu servei, i ha dit que les concentracions solien durar fins a les 4h. Aquestes concentracions es produïen amb certa freqüència durant la tardor de 2017. La gent concentrada, ha dit, "impedia el pas permanentment" i cridaven i insultaven als agents. "Suposo que van desconvocar la concentració pel desgast i el cansament", ha dit a preguntes de l'advocada de l'Estat, i ha dit també que no hi va haver cap perímetre de seguretat. "Jo estava al meu lloc de feina, no sé quin va ser el perímetre dels Mossos, però vaig veure que hi havia dues patrulles", ha dit, i ha afegit que per poder entrar i sortir amb cotxes a la caserna necessitaven de la col·laboració dels Mossos.
El policia ha dit que aquestes concentracions afectaven les famílies que vivien a la caserna. "Estaven limitats per sortir. La gent els increpava", ha assegurat a preguntes de la Fiscalia, malgrat que ha admès que ell no hi vivia. L'agent ha dit que desconeix com es convocaven les manifestacions: "Jo no estava avisat ni res. Arribava a la feina i m'ho trobava allà", ha dit. A preguntes de Vox, ha dit que no va veure cap intent d'assalt a la caserna.
En el torn de l'interrogatori de les defenses, ha dit que no li consta que es llancés cap objecte ni que hi hagués cap agent ferit. A preguntes de Marina Roig, l'agent ha especificat que ell va ser a la caserna la nit del 21 i Roig li ha fet notar que, segons les diligències, la concentració d'aquell dia va acabar poc més tard de les 12h, i no a les 4h com ha relatat ell a preguntes del fiscal.
"No era possible ni aconsellable sortir de la caserna"
El cap de la caserna de la Guàrdia Civil a Gandesa ha relatat incidents que van viure durant la tardor del 2017 davant de l'edifici. Ha dit que en alguna de les concentracions hi havia una actitud de "fustigació" i d'insults contra els agents. "Uns desconeguts van fer una pintada a la caserna que posava 'Votarem'", ha dit, i ha explicat que el 3-O va haver una concentració d'unes 300 persones amb tractors i material agrícola. "Ens cridaven assassins, fills de puta, fora les forces d'ocupació...", ha dit. "No era possible ni aconsellable sortir de la caserna", ha afegit. També ha parlat d'una concentració el dia 8 de novembre, en els mateixos termes que la del dia 3 d'octubre.
A preguntes de les defenses, ha admès que les concentracions coincidien amb les dues vagues generals que es van fer aquells dies (el 3 d'octubre i el 8 de novembre). Pel que fa a la pintada de "votarem", que el guàrdia civil ha dit que eren dues persones encaputxades, no ha sabut dir perquè es va relacionar amb els atestats de la violència. En resposta a Andreu van den Eynde, no ha sabut dir per què la pintada no consta ni a la premsa ni a les xarxes socials.
Polèmica pels cartells a Valls
Un dels moments de més polèmica aquest dijous ha estat amb el testimoni del cap de la caserna de la Guàrdia Civil a Valls. Sobre la protesta del 20-S, el sergent ha explicat com els manifestants van posar "cinta adhesiva" a les portes de la caserna, que estaven tancades, i van "enganxar cartells" tant al mur com a fanals i senyals de trànsit. "Van fer danys, perquè van aplicar cola", ha assegurat. Durant el moment de la protestat hi va haver a la zona dues patrulles de la policia local de Valls, que van fer una actuació "eficaç", segons el sergent.
Cap al final de la concentració, quan quedaven entre 10 i 15 persones, el sergent ha explicat que va sortir de la caserna i que va intentar identificar un concentrat que estava enganxant un cartell. Ha relatat que el va agafar "pel braç" i el va intentar portar "a la zona de seguretat que em proporciona la policia local de Valls". "Les 10 o 15 persones que quedaven se'm van encarar", ha assegurat. Posteriorment, va despenjar els cartells que hi havia al mur de la caserna.
Aquest moment es veu en un dels vídeos que està a la causa aportat per les defenses que el mateix guàrdia civil ha citat. L'advocat Andreu van den Eynde ha insistit especialment en aquest moment durant el seu interrogatori, buscant contradiccions entre el que ha explicat el testimoni i el que es veu en el vídeo. En la gravació es pot veure com el sergent es dirigeix al jove quan estava penjant un cartell en un senyal de trànsit -el testimoni ha dit que era un fanal o la paret-, l'agafa del braç i el porta cap a la porta de la caserna, on també hi ha un cotxe de la policia local. En aquell moment, els altres concentrats criden, el jove s'allibera del guàrdia civil, s'agrupa amb els concentrats, que han fet unes passes cap endavant per tornar enrere al cap d'uns segons.
Un vídeo qüestiona el relat d'un guàrdia civil sobre els fets del 20-S a Valls https://t.co/BUiQiUfOqZpic.twitter.com/gCNPTYujU5
— NacióDigital (@naciodigital) 28 de març de 2019
Retrets als Mossos a Manresa
L'últim testimoni del matí ha estat el cap policial de la caserna de Manresa. L'agent de la Guàrdia Civil ha dit que unes 2.000 persones es van concentrar davant la caserna pels volts de l'1-O, on hi vivien unes 160 persones de totes les edats. "La gent es va quedar enganxada a la paret de la caserna, ocupaven tota la via i l'acera. Un cop allà va començar una 'performance' en què es van posar urnes a les portes de la caserna", ha explicat. L'agent ha explicat que va ordenar tancar la porta. A preguntes de l'advocada de l'Estat, el testimoni ha dit que mantenia una comunicació constant amb els Mossos i ha deixat clar que "no hi havia cap dispositiu de seguretat".
El testimoni ha dit que hi havia entre 6 i 8 agents dels Mossos, membres de l'ARRO i membres de la policia local que acompanyaven la concentració. Ha explicat que els concentrats cridaven consignes contra la Guàrdia Civil, i l'agent ha dit que es va generar una sensació de "temor" per les famílies. "A mi em generava intranquil·litat perquè no saps si pot haver algú en aquella massa que vulgui fer un pas més", ha dit. El guàrdia civil ha dit que va ordenar retirar la bandera espanyola: "Així evitàvem mals majors o que algú volgués fer alguna cosa amb la bandera", ha dit, i ha afegit que els manifestants van hissar una estelada -"això va ser força sorprenent", ha dit- que després es van endur.