Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Internet

La polèmica regulació dels drets d'autor a Europa: què pots fer i què no pots fer a Internet?

Un atac a la llibertat d'expressió o un pas indispensable en la protecció de la propietat intel·lectual? Detractors i defensors de la nova directiva aprovada per l'Eurocambra topen sobre els efectes d'una decisió històrica

per Sergi Ambudio, 28 de març de 2019 a les 06:00 |
Polèmica per la nova directiva europea | Adrià Costa
Internet, l'univers de la llibertat infinita, ha entrat en un escenari inèdit. Europa, alhora, ha fet un pas més cap a l'anhelat mercat digital únic. Després d'un llarg procés, amb més de dos anys d'estira-i-arronses entre defensors i detractors, el Parlament Europeu ha donat llum verda a la nova directiva de drets d'autor. El seu naixement ja és, de base, convuls, i no ha estat absent de polèmica en cap estadi. Les noves directrius s’han aprovat en una cambra extremadament dividida, amb 348 vots a favor i 274 en contra, i finalment han inclòs els controvertits articles 11 i 13 -desplaçats al 15 i el 17-. 

Per què ha aixecat tanta polseguera? És un atac a la llibertat d'expressió o un pas indispensable en la protecció de la propietat intel·lectual? Tot seguit, els elements clau per entendre millor els efectes d'una decisió històrica que acabarà amb Internet tal com el coneixíem fins ara.


Per elaborar aquest article, NacióDigital ha parlat amb Xavier Saula, advocat especialista en drets d'autor del bufet Auris Advocats; Dídac Renau, advocat especialitzat en el sector digital i audiovisual; i Josep Lluís Micó, vicedegà de la Facultat de Comunicació de la Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

1. Quan entra en vigor?

La decisió de l'Eurocambra l'ha de validar ara formalment el Consell, format pels estats membres. Ara bé, és un mer tràmit, ja que aquests ja van donar el seu vistiplau al contingut del text la setmana passada. A partir d'aquí, en tractar-se d'una directiva i no d'una normativa -que s'aplicaria de forma immediata- els estats tenen fins a dos anys per aplicar les directrius a la seva legislació. Per tant, el 2021, com a molt tard, les bases mínimes de la directiva ja hauran d'estar transposades a les lleis espanyoles.  

2. Quina és la gran diferència amb la normativa que hi havia vigent fins ara?


La directiva, que es complementària i evoluciona l'anterior -del 2001-, interpel·la directament les grans plataformes, com Google, Youtube o Twitter, per tal que, a partir d'ara, assumeixin el control del compliment dels drets d'autor. El famós article 13, ara convertit en 17. Els toca, doncs, ser proactius. Fins ara, un contingut penjat de forma il·legítima -és a dir, sense pagar drets d'explotació- no s'esborrava de les plataformes fins que l'autor ho denunciava. No els calia verificar-lo fins que el propietari no ho reclamava.

Amb el nou escenari, seran les companyies les que hauran de controlar directament tots els continguts de forma prèvia i, en cas que aquests no compleixin la normativa, enretirar-los. Ho faran amb sistemes automatitzats i algoritmes -és inviable usar-hi operadors humans- similars als que ja aplica Youtube. Hauran de definir i aplicar els anomenats "filtres de càrrega". 

La normativa també pretén que els titulars de drets, especialment els músics, intèrprets i guionistes, així com els editors de notícies, puguin negociar una remuneració per l'ús de les seves obres. En parla l'article 15 que, per exemple, obre la porta a què un mitja de comunicació pugui establir una taxa per a la difusió dels seus continguts. Dit d'una altra manera, que pugui obligar els usuaris a pagar per fer-se ressò de les seves publicacions. En aquest sentit, es podran compartir fragments d’articles, però no textos sencers.

3. Per què s'ha generat tanta polèmica?

La directiva té l'objectiu de defensar en major grau els drets d'autor. Els detractors de la proposta -el dels youtubers és un dels sectors que més s'ha enervat- sostenen, però, que aquesta defensa es fa en detriment de la llibertat d'expressió. Argumenten que Internet es nodreix essencialment del que aporta l'usuari, que sovint difon contingut aliè però editat -un mem o un muntatge fotogràfic, per exemple-, i que les limitacions que hauran d'aplicar les plataformes suposaran una frenada en sec a la difusió d'una gran quantitat d'aquest tipus de contingut. Temen, en definitiva, que la xarxa es converteixi en un lloc amb excessives restriccions. En l'escenari que dibuixen, les plataformes tindran ara més eines per censurar amb impunitat.

Els defensors de la normativa, en canvi, deixen clar que l'escenari no serà, en cap cas, tan apocalíptic i que ja hi ha plataformes que apliquen els seus propis filtres de càrrega des de fa temps -com Youtube-. Defensen que les directrius són clau per protegir uns drets que, històricament, són “molt dèbils”. 

4. Com afecta els usuaris?

Aquest és el quid de la qüestió, però com s’aplicarà la directiva és encara una gran incògnita. L'ambigüitat amb què està redactada no ajuda a dirimir el tema. La UE diu què, però no com. Queda clar que estableix unes limitacions que no existien fins ara. La seva aplicació pràctica, però, no està gens definida. Les grans companyies com Google hauran de dissenyar els seus propis mètodes i anar-los perfilant a partir d'una tecnologia que està avui molt més desenvolupada que a principis de segle.

És clar que l’aplicació de la directiva estreny encara més el cercle de la persecució contra pàgines web que emeten en streaming esdeveniments esportius, pel·lícules i sèries, i un llarguíssim etcètera. Sense oblidar, en aquest punt, la infinitat de portals gratuïts que difonen pornografia sense drets. La lluita contra la pirateria ha estat, de fet, una de les clàssiques obsessions dels òrgans legislatius digitals. Curiosament, els millors aliats de la lluita contra el consum il·legal a la xarxa no han estat les reformes i la persecució judicial sinó l'aparició de plataformes com Netflix, HBO i Spotify.

5. Com repercuteix en els GIF i els mems?

El text validat per l'Eurocambra deixa fora de les limitacions els continguts categoritzats com a "ironia i sàtira" i, en aquest sentit, assegura que continuarà sent possible compartir i difondre a Internet obres protegides per "citar, criticar, revisar, caricaturitzar, parodiar o imitar". Això inclou els mems, els muntatges fotogràfics i els GIF.

Ara bé, una cosa és predicar i una altra donar blat. Hi ha experts que ho posen en dubte. És més que evident la dificultat d'automatitzar filtres que no fallin. Si hi ha algoritmes que, per error, veten imatges per "contingut inapropiat" a Facebook o Instagram, no és estrany pensar que aquests mateixos també poden equivocar-se i vetar mems o GIF perquè hi detecten elements concrets d'una obra protegida, però no assimilen que han estat editats amb to humorístic o satíric. Aquest és un dels elements en els quals els detractors hi posen l’accent per fer notar una suposada absurdiat de la norma.

6. I la Viquipèdia, què?

Viquipèdia ha estat un dels elements cabdals del tens debat previ a configurar el text. Molts sectors han maniobrat per deixar al marge les contribucions dels usuaris a enciclopèdies en línia, les quals operen com a entitat sense ànim de lucre. I ho han aconseguit. En nodrir-se, els articles de Viquipèdia, de cites "curtes" o "breus", el portal queda exclòs de la definició general de prestador de serveis en xarxa que estipula la directiva.

Consulta aquí el text íntegre de la nova directiva europea de drets d'autor

Nova directiva europea de drets d'autor a Internet by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació