judici de l'1-O

De la «no violència» al sou pagat pel Diplocat: les cinc claus de la jornada al Suprem

Dos observadors internacionals subratllen el caràcter pacífic dels manifestants l'1-O i un d'ells admet haver cobrat 8.000 euros per un "treball d'investigació"

per Bernat Surroca / Sara González , 27 de març de 2019 a les 20:16 |
Helena Catt, cap de la missió internacional de l'1-O, al Tribunal Suprem
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A la jornada 23 del judici al Tribunal Suprem, tant l'acusació com la defensa, n'han tingut una de freda i una de calenta. Per una banda, un observador alemany, l'exdiputat Bernhard von Grünberg, ha negat que els votants de l'1-O es comportessin de forma violenta, afirmació que contradiu el relat de l'acusació i que reforça el de la defensa. Per l'altra, la cap dels observadors internacionals de l'1-O, Helena Catt, ha admès que va cobrar almenys 8.000 euros del Diplocat, un testimoni que des de l'acusació poden veure útil per ratificar el delicte de malversació. Fins ara, cap dels testimonis havia assegurat haver cobrat de la Generalitat. A continuació, les tres claus de la jornada del judici d'aquest dimecres. 

1. Una "admirable situació de tranquil·litat"


El relat de l'exdiputat alemany de l'SPD Bernhard von Grünberg, que formava part de grup d'observadors internacionals que van supervisar l'1-O, ha estat contrari a la tesi sobre la violència que manté la Fiscalia, clau per a l'acusació del delicte de rebel·lió. L'expert en processos electorals, que ha assegurat que ell va pagar de la seva butxaca l'estada a Catalunya, ha assegurat que no va percebre una "actitud violenta o agressiva" per part dels votants de l'1 d'octubre. De fet, ha descrit que els mobilitzats estaven en una "admirable situació de tranquil·litat o contenció" malgrat les càrregues policials, de la mateixa manera que ha assegurat que no va veure "cap policia ferit" però sí "ciutadans ferits". Fins i tot alguns, ha dit, per projectils de goma.

Destacat ha estat l'interrogatori de la Fiscalia, que ha intentat preguntar al testimoni si mai s'havia preocupat per la situació de Baviera al seu país. També Vox ha intentat interpel·lar-lo sobre si sabia o no que els partits independentistes estaven prohibits a Alemanya. Marchena ha impedit que el testimoni respongués aquestes preguntes, que ha considerat que excedien el propòsit pel qual havia estat citat. El jutge, però, sí que ha censurat la resposta de l'exdiputat alemany quan, preguntat per la Fiscalia sobre si coneixia que el Tribunal Constitucional havia suspès la llei del referèndum, ha dit que sí, i que és un "procés de normalitat democràtica" que lleis siguin declarades inconstitucionals. "Vostè ve a valorar fets i no la normalitat democràtica", li etzibat aleshores Marchena. 



Membre d'un alt comissionat de les Nacions Unides, s'ha definit com a no independentista i ha explicat que en la seva vocació per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya a través del "diàleg", va reunir-se amb dirigents del Govern, però també amb membres del PSOE i del PSC, així com de Ciutadans. 


2. L'observadora que va cobrar 8.000 euros del Diplocat

Fins ara, tots els testimonis que han desfilat pel Tribunal Suprem susceptibles d'haver cobrat factures de la Generalitat han negat haver cobrat. La cap dels observadors internacionals, Helena Catt, ha estat la primera en afirmar que va cobrar del Diplocat 8.000 euros per la seva feina de dirigir el grup d'experts que va elaborar l'informe sobre els fets que es van produir a Catalunya entre el juliol i l'octubre del 2017, inclòs el referèndum. Ha precisat que va rebre els diners a través de transferència bancària, que va facturar el seu salari al Diplocat i que també van sufragar-li les seves despeses d'estada, xifra que no ha recordat durant el seu testimoni. Catt ha assegurat que la resta de membres de l'equip rebien la mateixa retribució setmanal que ella, però que van cobrar en funció de les setmanes de treball que hi van dedicar. 

Catt ha explicat que va arribar a Catalunya el 4 de setembre i en va marxar el 6 d'octubre, i que la seva missió consistia en relatar què passava durant aquells mesos "des d'una perspectiva històrica". De l'equip en formaven part experts en drets humans, mitjans de comunicació o administracions electorals, així com politòlegs, entre d'altres disciplines. La majoria eren de països europeus i Canadà. L'experta en processos electorals ha dit que Rosa Navarro era el seu contacte de referència al Diplocat.

3. La investigadora que "no era observadora"

Catt ha fet, però, una diferenciació: la seva missió, ha insistit, no era d'observació electoral ni emetre un "veredicte" sobre si la votació era justa o no, sinó una "investigació" sobre els fets que es produïen a Catalunya durant aquell període. El referèndum, ha dit, va ser un d'ells, i per això van incloure la descripció dels fets que es van produir, així com l'"ambient festiu" dels votants i els incidents dins i fora dels punts de votació.

L'ex-secretari general del Diplocat Albert Royo va negar el 13 de març al judici que es pagués cap "honorari" a observadors internacionals: "No n'hem contractat mai". "No em consta que l'any 2017 féssim cap fòrum sobre el referèndum de l'1-O", va dir. Royo, però, va matisar que sí que es va pagar l'estada a "visitants internacionals", però va negar que es tractessin d'observadors.  


4. Nova topada amb Marchena: ara pels drets humans

Un dels moments destacats del dia ha estat l'enèsima topada de les defenses amb Manuel Marchena. L'ha protagonitzat Benet Salellas, l'advocat de Jordi Cuixart, que ha volgut preguntar sobre si a l'informe que van elaborar els experts en relació als fets de l'1-O van fer referència a vulneracions de drets humans. Marchena ha aturat l'interrogatori i no ha permès fer preguntes sobre aquest aspecte: "La sala té material probatori per determinar si va haver vulneracions de drets humans". I ha deixat clar que la sala no permetrà que ningú vingui a il·lustrar-los sobre què és i què no és una vulneració dels drets humans. També ha acusat Salellas de "voler suplantar el tribunal".
 
Aquesta no ha estat l'única enganxada de Marchena amb les defenses. El president del tribunal també ha topat amb Jordi Pina a les acaballes de l'últim interrogatori del dia. Ha estat a un subinspector dels Mossos que era a Sabadell el 20 de setembre. Pina ha volgut fer unes precisions sobre una diligència d'aquell dia, en concret sobre el tipus de delicte que es va imputar a les persones que el van lesionar. Marchena, com ja va passar ahir, ha dit que aquests documents no aporten res de nou a la causa.


5. Un escorcoll "amb agressions" a Sabadell

Els altres tres testimonis de la jornada han estat un agent de la Guàrdia Civil i dos dels Mossos que han descrit la situació de "tensió" viscuda durant el 20 de setembre del 2017 durant un escorcoll a Sabadell en el qual van detenir Joan Ignasi Sánchez, exassessor del departament de Presidència. Els tres han radiografiat una situació de "crispació" per impedir la tasca de la comitiva de la judicial -van trigar tres hores en poder sortir- i han denunciat "agressions" per part d'alguns concentrats amb cops de puny o empentes. També un dels mobilitzats hauria intentat agredir agents amb un casc.

Els dos mossos han explicat que van resultar ferits en una mà i en un dit, respectivament, a conseqüència de la "massa" que avançava per intentar impedir la tasca policial. El guàrdia civil que ha prestat declaració, ha assegurat que els Mossos "se la van jugar" per ajudar la comitiva judicial de la Guàrdia Civil. Els tres agents han assegurat també que van rebre insults constants i han identificat que entre els manifestants hi havia l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i el tinent d'alcaldia Juli Fernàndez. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació