27
de març
del
2019
Actualitzat
a les
21:11h
El 40% de les denúncies per discriminació recollides a Barcelona durant l'any passat han estat a causa del racisme i la xenofòbia, segons recull l'informe La discriminació a Barcelona 2018. Així mateix, tot i que els principals agents causants d'aquestes situacions són les empreses i els particulars, les administracions públiques constitueixen el 30% dels casos. L'estudi, que s'ha presentat aquesta tarda al centre LGTBI de Barcelona, ha estat elaborat a partir de les dades recollides per l'Oficina per la No Discriminació (OND) i la Taula d'Entitats.
El document La discriminació a Barcelona 2018 es tracta d'un primer document què té per objectiu fer una fotografia de les diferents discriminacions que es viuen a la capital catalana. L'informe està elaborat a partir de les 265 denúncies recollides per les 13 entitats que han participat en la seva confecció. Tot i així, Joana Lumbierres, del Centre de Recursos en Drets Humans, ha recordat que "encara hi ha moltes situacions de discriminació que tenen lloc però que no es notifiquen". Per tant, un dels primers problemes a solucionar segons aquest text, és la realitat de la infradenúncia
Denuncien més homes que dones
Per darrera del racisme i la xenofòbia (40% total dels casos), es situen les discriminacions per orientació sexual i gènere (23%), discapacitat (18%) i salut (9,06%). A més, també es desprén de l'estudi com bona part de les denúncies són realitzades pels homes, que constitueixen un 53% del total. Segons ha explicat la representant del Centre de Recursos en Drets Humans, aquesta diferència té la seva causa en que bona part de les discriminacions que pateixen les dones"estan més invisibilitzades estructuralment", i per tant, es denuncien menys.
Ciutat Vella se situa en el primer lloc on es produeixen més casos, encara que com ha apuntat Lumbierres, això també es deu a que la majoria d'entitats on es recullen les denúncies estan localitzades en aquest mateix districte.
A part de reflectir les discriminacions quotidianes, el document també vol servir per senyalar el què s'ha de canviar de l'actual marc normatiu. "El repte no sols està a informar de la situació, sinó també aconseguir ampliar el concepte i que es contemplin de cada cop més situacions", ha recalcat Karlos Castilla
Cap a una Barcelona més igualitària
Més enllà de les xifres, l'informe també relata alguns dels casos de discriminació que s'han reportat. Per exemple, el d'un noi homosexual que va sentir per part d'un company de feina que no volia seguir treballant més amb persones gais, o bé el de persones racialitzades que han rebut notes amb insults a la seva bústia. Respecte això, Castilla és contundent "la discriminació continua sent una realitat a Barcelona, i cal treballar per canviar-ho".
El document només és un primer pas per aconseguir millorar la lluita contra les discriminacions. Així, s'espera que serveixi de precedent i que de cara a edicions futures, s'hi sumin més entitats i associacions per a poder anar ampliant el nombre de xifres sobre les que treballar.
El document La discriminació a Barcelona 2018 es tracta d'un primer document què té per objectiu fer una fotografia de les diferents discriminacions que es viuen a la capital catalana. L'informe està elaborat a partir de les 265 denúncies recollides per les 13 entitats que han participat en la seva confecció. Tot i així, Joana Lumbierres, del Centre de Recursos en Drets Humans, ha recordat que "encara hi ha moltes situacions de discriminació que tenen lloc però que no es notifiquen". Per tant, un dels primers problemes a solucionar segons aquest text, és la realitat de la infradenúncia
Denuncien més homes que dones
Per darrera del racisme i la xenofòbia (40% total dels casos), es situen les discriminacions per orientació sexual i gènere (23%), discapacitat (18%) i salut (9,06%). A més, també es desprén de l'estudi com bona part de les denúncies són realitzades pels homes, que constitueixen un 53% del total. Segons ha explicat la representant del Centre de Recursos en Drets Humans, aquesta diferència té la seva causa en que bona part de les discriminacions que pateixen les dones"estan més invisibilitzades estructuralment", i per tant, es denuncien menys.
Ciutat Vella se situa en el primer lloc on es produeixen més casos, encara que com ha apuntat Lumbierres, això també es deu a que la majoria d'entitats on es recullen les denúncies estan localitzades en aquest mateix districte.
A part de reflectir les discriminacions quotidianes, el document també vol servir per senyalar el què s'ha de canviar de l'actual marc normatiu. "El repte no sols està a informar de la situació, sinó també aconseguir ampliar el concepte i que es contemplin de cada cop més situacions", ha recalcat Karlos Castilla
Cap a una Barcelona més igualitària
Més enllà de les xifres, l'informe també relata alguns dels casos de discriminació que s'han reportat. Per exemple, el d'un noi homosexual que va sentir per part d'un company de feina que no volia seguir treballant més amb persones gais, o bé el de persones racialitzades que han rebut notes amb insults a la seva bústia. Respecte això, Castilla és contundent "la discriminació continua sent una realitat a Barcelona, i cal treballar per canviar-ho".
El document només és un primer pas per aconseguir millorar la lluita contra les discriminacions. Així, s'espera que serveixi de precedent i que de cara a edicions futures, s'hi sumin més entitats i associacions per a poder anar ampliant el nombre de xifres sobre les que treballar.