judici de l'1-O

VÍDEO La Fiscalia perd els papers amb l'observador internacional alemany

Consuelo Madrigal pregunta a Bernhard Von Grünberg si s'ha preocupat per problemes similars del seu país i Marchena li ha de parar els peus

per NacióDigital , 27 de març de 2019 a les 12:13 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Aquest dimecres són experts internacionals els que desfilen pel Tribunal Suprem. El primer, l'exdiputat alemany de l'SPD Bernhard von Grünberg, que formava part de grup d'observadors internacionals que van supervisar l'1-O i que ha assegurat que no va percebre una "actitud violenta o agressiva" per part dels votants. De fet, ha descrit que els mobilitzats estaven en una "admirable situació de tranquil·litat o contenció" malgrat les càrregues policials, de la mateixa manera que ha assegurat que no va veure "cap policia ferit" però sí "ciutadans ferits".


La Fiscalia ha estat especialment nerviosa avui. La fiscal Consuelo Madrigal ha fet diverses preguntes que han hagut de ser aturades per Manuel Marchena, amb una d'especialment destacada, quan ha preguntat al testimoni si s'ha preocupat dels problemes del seu país. "Durant la seva activitat política s'ha preocupat per problemes similars del seu país, com per exemple a Baviera?", ha preguntat. Marchena l'ha hagut d'aturar i Madrigal ha dit que vol "desqualificar el testimoni" del diputat alemany. 

La policia va trencar portes i finestres


Von Grünberg, que és expert en processos electorals i va ser testimoni en actuacions en escoles com la Ramon Llull o l'Eiximenis de Girona, ha deixat clar que ni ell ni les organitzacions de les quals forma part són independentistes. A preguntes de l'advocat Benet Salellas, ha relatat que l'1-O la Policia Nacional va irrompre als locals "trencant portes i finestres" després d'haver escalat tanques i que, en alguna de les escoles, va veure "lesionats per projectils de goma" que van ser traslladats en ambulància a centres hospitalaris. 


Al segon centre que va anar, prop de la Ramon Llull, Von Grünberg ha explicat que la situació era molt "emotiva" per les carregues que s'havien fet amb bales de goma. "Un company meu en va tenir una a les mans, i vam poder veure també els casquets de bala", ha relatat. També ha reivindicat que els organitzadors del referèndum explicaven a la gent que calia mantenir la calma quan arribés la policia i ha tornat a parlar d'una "situació tranquil·la" malgrat les actuacions de les forces i cossos de seguretat.

Una "fèrria disciplina" malgrat la situació "adversa"
 
Ha volgut afegir que, per les condicions en què es va votar, moltes dades s'apuntaven a mà i això obligava a la gent a haver-se d'esperar molt. A això s'hi afegia també "l'amenaça de l'actuació policial". Malgrat aquesta "amenaça", ha dit que el comportament de la població no va canviar. "La gent no va modificar el seu comportament malgrat la situació adversa", ha assegurat.

Bernhard von Grünberg s'ha referit a la "fèrria disciplina" de la gent. Ha dit que els votants tenien la determinació d'anar a votar, van mantenir la calma malgrat que van haver d'esperar moltes hores per exercir el vot i que existia una pressió i amenaça policial. Ha insistit també que no hi va haver comportaments violents tot i que la situació era adversa.

Manuel Marchena: "Vostè ve a valorar fets i no la normalitat democràtica"

La Fiscalia ha preguntat a l'exdiputat alemany si coneixia que el Tribunal Constitucional havia suspès la llei del referèndum. Von Grünberg ha respost que sí, i que és un "procés de normalitat democràtica" que lleis siguin declarades inconstitucionals. "Vostè ve a valorar fets i no la normalitat democràtica", ha sentenciat en aquest moment el jutge Manuel Marchena, que també ha impedit a la fiscal que interrogués l'exdiputat sobre si Von Grünberg s'ha involucrat en moviments de Baviera o que Vox l'instés a respondre si sap que els partits independentistes estan prohibits a Alemanya. 

Una estada que es va pagar de la seva butxaca

Un dels aspectes en el qual burxa l'acusació és sobre si es va sufragar l'estada dels observadors internacionals amb diners de la Generalitat. "Els costos van ser íntegrament sufragats per mi mateix, com faig sempre amb els meus viatges per a l'organització de l'alt comissionat de les Nacions Unides del qual en formo part perquè vull mantenir la meva independència. I els meus companys igual", ha assegurat l'exdiputat alemany, que ha explicat que va ser l'1-O a Catalunya per un interès personal i a títol particular. 

Von Grünberg ha insistit que la motivació per viatjar a Catalunya la tardor del 2017 era per un interès personal que no es limitava únicament a l'1-O, sinó que era un motiu més ampli i abraçava qüestions com la dels refugiats. "La meva voluntat era presenciar, sense partidisme, el que passava a Espanya", ha explicat a preguntes de Judit Gené. 

Iniciatives per al diàleg amb els socialistes i amb Ciutadans

L'exdiputat alemany, membre d'un organisme de Nacions Unides, ha explicat que arran de l'1-O va iniciar activitats per a la cerca del "diàleg institucional" tant a Alemanya com a Espanya per resoldre el conflicte amb Catalunya. Aquestes iniciatives estaven adreçades al govern i al PSOE per tractar a través del diàleg una qüestió que "suscita un gran interès polític" a Alemanya. Durant la tardor va tenir converses amb el PSC, però durant la campanya electoral del 21-D ha assegurat que va mantenir contactes amb altres formacions, com ara Ciutadans. No recorda amb nitidesa si també es va arribar a produir un contacte amb el PP.

Amb la delegació del govern a Catalunya no es va produir cap trobada, però sí que va mantenir contacte amb el Govern. A preguntes de Vox, ha precisat que abans de l'1-O va mantenir contacte amb Carles Puigdemont, Raül Romeva i Carme Forcadell. Ha precisat també que ha conegut altres presidents de la Generalitat, com Jordi Pujol. 

Ha admès que va plantejar una sol·licitud a Diplocat perquè tenia per objectiu ser a Catalunya i parlar amb totes les parts involucrades. Va estar en contacte amb l'aleshores vicepresident de l'organisme, Albert Royo, però ha insistit que la iniciativa de contactar-hi i mantenir-hi un contacte constant va ser seva. No recorda que el Diplocat l'oferís sufragar el cost del viatge, un fet, però, que ha deixat clar que no hauria acceptat. No hi havia, ha dit, una voluntat d'observar ni validar la votació del referèndum. Sobre el referèndum també ha apuntat que es veia que no era organitzat per l'Estat, sinó per la societat civil, i que no hi havia recursos involucrats en el referèndum.

A preguntes de l'advocada de l'Estat, l'exdiputat alemany ha assegurat que va deduir que l'organització del referèndum l'havia fet la societat civil perquè no hi havia cap coordinador oficial als centres de votació i perquè els propis ciutadans van ocupar la nit anterior els centres i van ser ells qui van portar les urnes. Com que aquests ciutadans no portaven cap distintiu, ha dit que no els pot identificar de cap entitat concreta. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació