El 5 de març el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publicava la reforma de la llei d’enjudiciament civil (LEC) aprovada pel govern espanyol. La reforma arribava després de la polèmica dels desnonaments per sorpresa, aquells que s’executen sense comunicar a l’afectat el moment concret en què es produirà. El govern espanyol va decretar que les ordres de llançament s’han de comunicar amb "dia i hora exactes" però tot i això es continuen produint casos que no respecten la norma. NacióDigital ha documentat com Juan Giménez, veí del barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, ha resultat afectat per un desnonament per sorpresa dictat pel jutjat de primera instància número 5 d’aquest municipi el 20 de març, després de la publicació de la reforma legal al BOE.
El propietari del pis on viu Giménez el va denunciar a través de la seva empresa, Can Vidal de Cervelló Promotor Inmobiliaria SL, per impagament de lloguer. Després de dos intents de desnonament amb data tancada, el 7 de gener i l’1 de març, el jutjat va ordenar un llançament amb data oberta que es podia produir en qualsevol moment de la segona quinzena de març.
Finalment, la comitiva judicial es va presentar a l’immoble el dia 20, però els activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) hi havien arribat abans. La resistència dels membres de la plataforma va evitar el desnonament, però Giménez va rebre un nou avís. Aquest cop la resolució, a la qual ha tingut accés NacióDigital, establia que el llançament s’hauria de produir el 22 d’abril a les 9 del matí, però l’ordre afegia que es podria a dur a terme durant els següents 10 dies hàbils “per necessitats del servei”.
Recurs en marxa
Quan Giménez va rebre aquest segon avís, ja feia 15 dies que el BOE havia publicat la reforma de la LEC, que considera il·legals totes aquelles ordres de desnonament que no estableixin un dia i hora “exactes” per al llançament. El veí de l’Hospitalet de Llobregat ja ha presentat un recurs de reposició per impugnar el desnonament.
L’advocat i membre de la Comissió de Defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Sixte Garganté, considera que una ordre de desnonament per sorpresa dictada després de la reforma de la LEC no és "legalment possible". Tampoc en el cas que el procés de desnonament s’iniciés abans. "En el moment de la resolució del jutjat el desnonament s’ha d’adaptar a la nova legislació", aclareix.
Pendents del Constitucional
La Comissió de Defensa de l’ICAB ha participat en la presentació d’un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC). El recurs, en què han participat també la PAH i l’Observatori DESC, planteja que s’han vulnerat els drets fonamentals d’una veïna de Barcelona que va rebre un avís de desnonament amb data oberta. El TC ja l’ha acceptat a tràmit i en cas de donar la raó a l’afectada ratificaria la impossibilitat de dur a terme desnonaments per sorpresa, que ja prohibeix la LEC després de la reforma legal.
La portaveu de la PAH, Lucía Delgado, afegeix que a banda de la il·legalitat que representen els desnonaments per sorpresa, la llei 24/2015 de mesures contra l’emergència habitacional hauria de suposar una "solució" per a Giménez. Després que el govern de Pedro Sánchez retirés el recurs interposat contra la llei per part de l’executiu de Rajoy, el Govern pot obligar els grans tenidors a oferir un lloguer social abans de desnonar.
Les conseqüències de la manca de retroactivitat
La reforma de la LEC no s’aplica amb retroactivitat i això fa que tots aquells processos de desnonaments per sorpresa activats abans del 5 de març continuïn el seu curs. És el cas de Fadoua Yamini, veïna del barri de Sants de Barcelona.
Yamini va rebre el 19 de desembre un avís de desnonament obert dictat pel jutjat de primera instància número 20 de Barcelona. Se li comunicava que seria expulsada de casa seva "durant la primera quinzena d’abril" i després de no haver arribat a un acord amb la propietat per pagar 500 euros de lloguer al mes, marxarà. "L’1 d’abril els Serveis Socials m’ajudaran a buidar el pis i em facilitaran una habitació on poder estar fins que trobi un altre lloc", explica.
Des de l’inici del procés, Yamini ha rebut l’ajuda del Grup d’Habitatge de Sants. Joan Gómez n’és membre i reconeix que estan desorientats amb el degoteig de desnonaments per sorpresa. "Pensàvem que amb la reforma de la LEC ja s’havien acabat i no sabem què fer", conclou.
| Els desnonaments oberts, una pràctica per evitar l'acció de la PAH |
|---|
| Els desnonaments oberts són una pràctica relativament nova que sobretot s'ha viscut a Barcelona i a municipis de l'àrea metropolitana. El 2018 se'n van produir 47 a la capital catalana, mentre que el 2017 només n'hi havia hagut 8. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar llum verda als jutges barcelonins per ordenar desnonaments amb data oberta amb l'argument que la llei havia deixat de ser "100% útil". El TSJC reconeix que l'acció de la PAH i altres grups d'habitatge ha evitat molts desnonaments i defensa que això requereix una nova manera d'actuar. La llei d'enjudiciament civil (LEC) mai ha previst que els desnonaments es puguin comunicar sense establir dia i hora, però tot i això el govern espanyol va reformar la normativa per prohibir els llançaments per sorpresa. A més, el Tribunal Constitucional s'haurà de pronunciar sobre aquesta pràctica després que una afectada de Barcelona hagi presentat un recurs d'empara a l'alt tribunal. |