judici de l'1-O

La Guàrdia Civil fa evident al Suprem la causa general contra l'independentisme

El tinent coronel Daniel Baena revela que la investigació arrenca el 2015 mentre que el jutge Marchena impedeix qüestionar els informes que van alimentar les acusacions

per Sara González / Bernat Surroca , 26 de març de 2019 a les 21:22 |
La bancada de les defenses, aquest dimarts, durant la declaració de Daniel Baena | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La causa contra el procés català no neix amb la denúncia de Vox a principis del 2017 per les polèmiques declaracions del jutge Santi Vidal, sinó el 2015. Ho ha explicat sense titubejar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, responsable de la instrucció policial sobre l'organització de l'1-O.​ L'autor dels atestats que han servit per engruixir la motxilla acusatòria contra els líders independentistes processats ha precisat que ja en aquell moment, quan ni tan sols s'albirava la celebració d'un referèndum, tenien el delicte de sedició sobre la taula. El seu relat dona una nova dimensió temporal a la investigació, teixida amb una nebulosa participació de fins a cinc instàncies judicials diferents, i alimenta la tesi de les defenses dels processats, segons la qual el judici és polític perquè es tracta d'una "causa general contra l'independentisme". 

Baena, que ha negat estar al darrere del perfil de Twitter que amb el pseudònim de "Tácito" carregava contra dirigents independentistes i s'avançava a les interlocutòries judicials, era un testimoni clau. Tant per a l'acusació -que articula el seu relat a partir dels atestats de l'agent- com per a les defenses, que mantenen que la instrucció està plena d'irregularitats. El jutge Manuel Marchena, però, ha impedit a les defenses qüestionar els informes policials signats per Baena, que han motivat l'argumentació per la qual nou dels processats estan en presó preventiva, i ha deixat clar que no seran tinguts en compte perquè ja "van servir" en el seu dia.  



En una particular descripció de la seva tasca, el tinent coronel ha insistit que ell només investigava "persones que feien coses". Segons el seu retrat dels fets, hi havia una "concertació" entre el Govern i entitats independentistes que venia de lluny, i que el pla passava per augmentar la conflictivitat amb l'Estat amb les mobilitzacions al carrer i per un referèndum que era "la pedra angular" de tot el procés.   


Sense fets concrets i amb el jutge a remolc

Tot plegat, però, sense concretar els fets que s'intentaven dirimir en cadascuna de les instàncies que investigaven i amb un modus operandi en què jutges com el del jutjat d'instrucció número 13 Juan Antonio Ramírez Sunyer -que va morir el novembre passat- semblava anar a remolc. Si més no per les afirmacions fetes pel tinent coronel. "Es plantejaven els objectius i es proposaven les línies d'actuació al jutge i ell acceptava", ha assegurat. Les detencions que es van produir el 20 de setembre del 2017, per exemple, van ser a proposta de Baena i el jutge les va acceptar. Precisament l'estiu d'aquell any es va produir una situació insòlita: testimonis eren citats a declarar i la Guàrdia Civil s'emparava en el jutge mentre que des del TSJC van negar que s'hagués donat cap ordre.  


Segons el tinent coronel de la Guàrdia Civil, va ser la Fiscalia de l'Audiència Nacional la primera que els va encarregar que com a policia judicial investiguessin si, arran de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el 9 de novembre del 2015, es destinaven diners públics per crear estructures d'Estat. És al gener del 2016 quan s'obren diligències per investigar el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) i si el Govern s'excedia en les seves competències estatutàries. Que els membres de l'executiu diguessin davant càmeres i micròfons que volien la independència era suficient per investigar. "Precisament es deia públicament, es veia tot per televisió", ha dit Baena.


El març del 2017 va començar la investigació al jutjat 13 per comprovar si les declaracions del jutge Vidal tenien veracitat i a partir de la qual es van incorporar nous delictes, causa que durant mig any va conviure en paral·lel a la de la Fiscalia de l'Audiència Nacional. Després es va obrir una causa contra el Govern al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i, a partir de la manifestació del 20 de setembre, amb la querella del fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, la causa va passar a l'Audiència Nacional i, finalment, al Tribunal Suprem. Tot plegat, una tèrbola teranyina en la qual han intentat burxar les defenses. Baena ha insistit que els jutges o magistrats de les investigacions compartimentades sempre es van "posar d'acord" per compartir la documentació aportada.

Entre la "insurrecció" sense violència i l'EnfoCATs incomplert

La bateria de contradiccions del tinent coronel és llarga, començant per la definició d'un "clima insurreccional" entre el 20 de setembre i el 27 d'octubre del 2017 que ha acabat reconeixent que no va desembocar ni en detinguts ni en incidents. O la manifestació del 20 de setembre, de la qual ha assegurat que, tot i superar la hipòtesi de perillositat inicial perquè no comptaven amb què es convoqués una manifestació massiva, no es va s'haver d'emprar la força perquè l'ordre judicial es va complir i la integritat dels agents no va estar "en perill". De la mateixa manera, ha admès que mai van trobar cap crida a la violència formulada per Oriol Junqueras, Raül Romeva o Jordi Sànchez.

Les paradoxes s'han anat encadenant. Ha dit que no s'investigava "ni el referèndum ni el procés", però ha relatat com no van trobar urnes i van intervenir a Unipost per evitar l'enviament de les notificacions de les meses. Que no s'investigava l'ANC, però que van veure que no estava vinculada a malversació de diners públics -com s'arriba a aquesta conclusió si no s'investiga?-, però es va seguir indagant sobre "altres delictes" a l'entitat. Que no s'investigaven programes electorals, però sí el full de ruta que entitats i partits independentistes van aprovar el març del 2015. 

Baena ha donat validesa al document Enfocats perquè "ratificava" la investigació feta a partir de notícies i entrevistes de mitjans de comunicació, rodes de premsa o correus electrònic. Tot això malgrat reconèixer que no sap qui el va fer i que només es va trobar a casa de Josep Maria Jové. Cap altra còpia ni en paper ni digitalitzada. De fet, després d'assegurar que amb l'EnfoCATs i l'agenda Moleskine van quedar "cecs de corroboració" de la seva tesi que Govern i entitats anaven de la mà per implementar la independència construint estructures d'Estat i controlant el territori, ha hagut d'admetre que l'estratègia recollida al document no es va correspondre amb la realitat ni en dates ni en fets.  

 
Aragonès, Salvadó, Batlle i Laplana, al Suprem el dia de Sant Jordi
Era previsible que, pel ritme de testimonis i la llarga llista, el judici no se suspengués per la campanya electoral. El jutge Marchena ho ha corroborat aquest dimarts, quan ha fet públic el reguitzell de citacions fins al 25 d'abril. Les pròximes setmanes estaran farcides de més testimonis d'agents policials i serà el 23 d'abril quan estan previstes declaracions clau com la de la intendent dels Mossos Teresa Laplana; l'exdirector dels Mossos Albert Batlle; Lluís Salvadó; el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; o l'exconseller d'Interior Jordi Jané. També estan citats per aquest dia els exconsellers Jordi Baiget i Meritxell Ruiz. 

L'endemà, el dia 24, està previst que declarin Joan Ignasi Elena -expresident del Pacte Nacional pel Referèndum-, l'exdiputat Lluís Llach i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras. Tot això sempre i quan es compleixi el calendari previst per Marchena, difícil tenint en compte el ritme portat fins ara i la transcendència d'alguns dels testimonis. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació