judici de l'1-O

Del «polvorí» de Baena als informes (sense pes) de la Guàrdia Civil: les claus de la jornada al Suprem

L'autor dels atestats sobre els fets de la tardor del 2017 dibuixa un escenari "insurreccional" que no va comportar detencions, mira de refermar el valor de l'EnfoCATs i es desvincula de l'usuari Tácito

per Bernat Surroca / Sara González , 26 de març de 2019 a les 19:50 |
Els advocats Jordi Pina i Ana Bernaola, aquest dimarts al Tribunal Suprem | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jornada monogràfica aquest dimarts al Suprem: només ha declarat un testimoni, però no un de qualsevol. Ha passat per la sala segona el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, un nom clau en la causa contra el procés perquè va ser l'autor dels atestats de la Benemèrita sobre els fets de la tardor del 2017. Baena -que ha intentat desvincular-se de l'usuari "Tácito- ha descrit un escenari de "clima insurreccional" a partir de 20-S que va durar fins a l'aplicació de l'article 155. Ha parlat llargament de la investigació del procés -n'ha situat l'inici l'any 2015- i ha mirat de refermar el valor probatori del document EnfoCATs. 

Com en la resta de testimonis d'aquests últims dies, la seva declaració ha perdut vigor i convenciment a l'hora de respondre a les defenses, que avui han topat també amb l'escull del tribunal. Manuel Marchena ha interromput en diverses ocasions els advocats dels líders independentistes quan intentaven desmuntar els atestats de la Guàrdia Civil, que són la base de les acusacions. A continuació, teniu els cinc punts clau de la jornada d'aquest dimarts al Tribunal Suprem.


1. Un "clima insurreccional"... sense detencions

Daniel Baena ha dibuixat un escenari d'"insurrecció" la tardor del 2017 a Catalunya que s'ha anat debilitant amb el pas de les hores. A preguntes de la Fiscalia, el tinent coronel de la Guàrdia Civil ha situat aquest "polvorí" entre el 20 de setembre, amb els fets del Departament d'Economia, i fins al 28 d'octubre, amb l'aplicació del 155. La diagnosi del comandament ha estat clara i precisa al matí, durant l'interrogatori del ministeri fiscal.


A la tarda, les defenses l'han obligat a matisar: "Clima insurreccional", sí, però sense cap detenció. Conscient de la paradoxa, Baena ha intentat precisar que, com que la situació era de tanta tensió, qualsevol actuació "podia ser un mal major". En un context de major normalitat, ha deixat entreveure, sí que s'haguessin produït. Amb tot, el tinent coronel ha reconegut que no consten missatges d'Oriol Junqueras, Raül Romeva o Jordi Sànchez incitant la violència. 

2. Tot comença el 2015


El suposat "clima insurreccional" ha estat un dels protagonistes del dia, juntament la pròpia investigació contra l'independentisme. Daniel Baena ha explicat que la Guàrdia Civil investigava el procés català des de l'any 2015 a petició de la Fiscalia de l'Audiència Nacional. El motiu concret va ser l'aprovació de la declaració de sobirania del Parlament el novembre d'aquell any, que Baena ha situat com "l'inici del procés d'independència". El procés, però, s'investigava en dues instàncies més: el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). 

En la primera via, a la Fiscalia, es volia comprovar si la declaració aprovada pel Parlament es traduïa en fets i, en concret, s'havia d'investigar el Cesicat i la possible destinació de diners públics a la construcció d'estructures d'Estat. La segona via, al jutjat 13, es va obrir arran de les declaracions del jutge Santi Vidal. S'investigava la veracitat d'aquelles paraules, relacionades amb un suposat delicte de malversació, tot i que Baena ja ha deixat entreveure que intuïen que hi podia haver sedició.  

La tercera línia és la que obre la fiscal superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre els preparatius del referèndum. Amb les tres instàncies, ha dit Baena, la Guàrdia Civil va mantenir un contacte permanent i totes tres es van "posar d'acord" per compartir la documentació aportada perquè s'anava entrellaçant. Als tres tribunals se'ls en sumen dos mes: l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, on a dia d'avui estan sent jutjats els líders del procés. 

3. Marchena minimitza les investigacions policials

Un dels moments destacats d'aquest dimarts al Suprem ha arribat a la tarda, durant els interrogatoris de les defenses. Els advocats dels líders independentistes s'han esforçat en desmuntar els atestats que va fer el tinent coronel Baena i dels quals beuen en bona part les acusacions. En alguns moments, els lletrats han fet evidents imprecisions, inconcrecions o directament falsedats en els documents que expliquen què va passar la tardor de 2017 i que han portat els líders independentistes a la presó, però aleshores ha aparegut Manuel Marchena. 

El president del tribunal ha avisat en diverses ocasions a les defenses que els atestats no tenen "cap mena de rellevància" per al tribunal a l'hora de dictar sentència: "Això va servir pel que va servir". Segons Marchena, aquells informes contenien "valoracions indiciàries" per als primers moments de la investigació però ha deixat clar que el judici "comença a partir dels escrits d'acusació". Per això, ha dit que és "estèril" per a les defenses intentar "neutralitzar" o mostrar contradiccions en els indicis recopilats pel cap de la policia judicial. 

4. L'EnfoCATs, la "ratificació" de la investigació

Un dels objectius de la declaració de Daniel Baena ha estat donar força de prova al document EnfoCATs i a l'agenda de Josep María Jove, secretari general d'Economia el 2017. "L'EnfoCATs i la Moleskine van ser la ratificació de la nostra investigació", ha explicat a preguntes de la Fiscalia. El tinent coronel de la Guàrdia Civil ha aportat alguns detalls del document, com per exemple que hi havia un nivell directiu i un nivell executiu per tirar endavant el procés amb funcions ben definides. A partir de l'agenda i l'EnfoCATs, que ha anat apareixent durant el judici i tots els acusats han assegurat que no en coneixien el contingut, van poder veure que el referèndum era la "pedra angular" sobra la qual pivotava el procés, i ha explicat que allà s'explicava que l'estratègia era anar incrementant el grau de conflictivitat amb l'Estat. 


5. "No soc Tácito"

Un altre dels objectius de Daniel Baena -i de les acusacions que l'han citat a declarar- ha estat mirar d'esvair dubtes sobre el seu suposat alter ego a Twitter: l'usuari Tácito. A preguntes d'Andreu van den Eynde, el tinent coronel ha deixat clar que no té res a veure amb aquest compte, que es dedicava a criticar l'independentisme. La resposta no ha convençut el lletrat, que ha fet notar que la foto de perfil de Tácito és la mateixa que va publicar Baena el 25 d'agost de 2015 al seu Facebook personal i també al seu Instagram. "Tinc moltes fotos. No sé si aquesta concretament l'he publicada", s'ha escudat Baena. Van den Eynde ha mirat d'evidenciar que la persona que va signar els atestats de la Guàrdia Civil era de part i, mentre de dia explicava que havia passat la tardor del 2017, de nit aprofitava per carregar contra el procés i contra periodistes. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació