Ahir Rivera va oferir-se obertament per ser ministre de Pablo Casado. Ho explica en aquesta informacióPep Martí. És també un intent de remuntar unes enquestes que li són adverses per la resistència del PP i per l'ascens de Vox. La dispersió del vot de dretes els perjudicarà, a més, a les províncies petites. El PSOE, per contra, anuncia que la seva prioritat és pactar amb els liberals. Una afirmació que li permet aparèixer com l'antítesi dels independentistes catalans -bèsties negres de la política espanyola- i que, de pas, desgasta Rivera. I el PSC, que tradicionalment havia centrat les seves campanyes al Congrés en "frenar la dreta", què hi diu? Doncs s'hi posa bé i evita barrar el pas a una aliança amb Ciutadans, que entre d'altres propostes vol acabar amb el model lingüístic de l'escola catalana. Ho explicaAndreu Merino.
El pacte entre els socialistes i Ciutadans és el preferit per l'establishment econòmic espanyol, però a ben segur que no ajudaria a resoldre el plet català. Uns i altres necessitaran els diputats catalans per sumar majoria absoluta i JxCat s'allunya definitivament del bloqueig al Congrés. Ahir Eduard Pujol deia que si Sánchez seu en una taula de diàleg (també sobre el referèndum) el poden investir.
Explicar la causa general. Ahir al Suprem vam veure com el tinent coronel Baena mentia quan deia al lletrat Andreu Van den Eynde que ell no és el "Tácito" que, des d'un compte de Twitter, trolejava polítics i periodistes. El seu relat a l'alt tribunal va fer evident la causa general contra el procés. Ho expliquen en aquesta crònicaSara González i Bernat Surroca. Una causa general que ha fet que tothom es posicioni i que ens situem en una mena de guerra, també mediàtica, on la veritat acaba sent la primera víctima. Sobre això, arran del debat obert per l'últim Salvados, escriu aquesta opinió Joan Serra Carné.
Vist i llegit
Per increïble que pugui semblar encara hi ha negacionistes del canvi climàtic. Són una minoria però tota dada i certesa és necessària per sensibilitzar la ciutadania d'una de les grans amenaces que afrontem. Cristina Junyent dedicava al tema el seu darrer "Ciència en societat" al nostre diari. Avui us porto, però, un article amb més fets: és de Manuel Planelles a El País i es fa ressò de les dades de l'Agència Estatal de Meteorologia. Una és demolidora: els estius són ara cinc setmanes més llargs que als vuitanta. Fa més calor i a l'octubre encara anem amb mànigues de camisa. No és una sensació.
El passadís
L'arribada de Rafael Rodríguez-Ponga com a nou rector de la Universitat Abat Oliba (UAO) ja es comença a notar. Antic diputat i exmembre de l'executiva del PP, exdirector de l'Institut Cervantes durant el govern de Mariano Rajoy, una de les primeres iniciatives de Rodríguez-Ponga ha estat organitzar per aquest dimecres una jornada sobreRegeneració social i canvi polític. Seran dues taules rodones amb presència d'experts... gairebé tots unionistes i de línia molt conservadora, molt lluny de la pluralitat i contrast que hauria d'acollir una universitat. Hi seran figures com el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, i el també membre d'aquesta entitat Rafael Arenas; Teresa Freixes, catedràtica de Dret Constitucional i espanyolista recalcitrant ara investigada per irregularitats per la UAB, i Ignasi Buqueras, president d'una Asociación en Defensa de la Difusión del Patrimonio Mundial de España. Tots ells tractaran del tema "Del catalanisme de Cambó a l'Espanya 2020". També es tractarà sobre "Populisme, nacionalisme i drets de la persona", amb Josep Miró i Ardèvol, president de l'entitat ultracatòlica E-Cristians, o l'advocat Íñigo de Bustos, del també conservador Grup Jovellanos; l'advocada de l'Estat Elisa de la Nuez, un dels fitxatges de Ciutadans, i el número dos del PP per Barcelona, Joan López Alegre.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2006 va emetre per primer cop una nova cadena de televisió privada, la Sexta. Centrada inicialment en l'entreteniment, l'emissora, de tendència més aviat progressista, està ara totalment centrada en els programes d'actualitat i polítics. Alguns dels més coneguts són Salvados, El Intermedio o les tertúlies polítiques del migdia entre setmana i els dissabte a la nit. A la cadena que dirigeix Antonio García Ferreras se l'ha presentada com a responsable de l'èxit de Podem primer i de Cs després, i també ha informat puntualment sobre el procés, malgrat que no ha escapat a les crítiques. Les dades d'audiència han anat millorant i ara el grup propietari, Atresmedia, que té com a soci de referència Planeta, ha aconseguit un cert equilibri gràcies a la fusió amb Antena 3, que cobreix un altre flanc. Aquí, la primera emissió, amb Emilio Aragón de protagonista.
L'aniversari
El 27 de març de 1952, avui fa 67 anys, naixia al Campell, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent, Josep Antoni Duran i Lleida. Després d'estudiar Dret va començar a treballar de comptable en un concessionari de cotxes de segona mà i de professor, però el 1979 ja fa el salt a la política professional, que no va abandonar fins al seu fracàs a les eleccions general del 20 de desembre de 2015. Duran va liderar durant 34 anys Unió Democràtica, que s'ha hagut de dissoldre davant la impossibilitat de pagar els seus 22 milions d'euros de deute. De tarannà conservador i autonomista, Duran va coliderar CiU amb Jordi Pujol primer i Artur Mas després. Va aconseguir mantenir el partit en primera línia convertint-lo en la nineta dels ulls de l'establishment. Però no va poder enlairar-lo electoralment després del trencament amb CDC pel procés. La política el va jubilar dos anys abans de l'edat preceptiva. Duran està ara de promoció del seu llibre, que dilluns es va presentar en societat a Barcelona.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi