Baena no és només un guàrdia civil d'alta graduació. És també un tuitaire que, amagat rere diverses identitats, entre elles la de Tácito, trolejava els líders independentistes i els periodistes avisant que cometrien delictes de sedició i rebel·lió. Les defenses -en l'intent de demostrar que la investigació està contaminada- pretenen preguntar-li pel tema però ell difícilment hi entrarà i Marchena evitarà que li insisteixin amb l'argument que no forma part de la causa. Res a veure, pel que sembla, amb la pertinença a Òmnium Cultural d'altres testimonis o acusats. El sentit comú que s'aplica en un cas ara no val per l'altre. Aquesta informació de Sergi Ambudio us acosta a la seva figura. Avui n'estarem molt pendents i ho podreu seguir al minut i amb el pòdcast.
Ahir, al Suprem, van declarar dos comandaments de la Guàrdia Civil que van criticar que els Mossos deleguessin en Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el control dels manifestants. Segons ells, el cordó de l'ANC era "suïcida" per sortir aquell 20 de setembre de la conselleria d'Economia i les seves vides van arribar a estar en perill. Un relat que s'ajusta molt poc al que s'hi va viure. Els "no ho recordo" i els titubejos van sovintejar davant les defenses. Crida l'atenció, en canvi, la rotunditat i solidesa de les seves afirmacions davant la Fiscalia. Qualsevol diria que els interrogatoris estan cuinats! Llegiu les cinc claus de Sara González i Bernat Surroca.
El negoci de la misèria, en precampanya. Ahir us explicàvem que grups criminals organitzats ocupen pisos, canvien els panys de la porta i els revenen per 700 euros a famílies que no es poden permetre un sostre. La investigació de NacióDigital va aixecar polseguera. L'Ajuntament afirma que els Mossos ho sabien però no han fet res per evitar-ho i el grup del PDECat al consistori presentarà una moció collant a Colau amb el tema. Elsa Artadi considera que Colau ha "justificat" els okupes. Les formacions conservadores demanen una solució policial. En qualsevol cas, l'assumpte s'ha colat a l'agenda de precampanya dels partits. Us ho explica Andreu Merino en aquesta informació.
Vist i llegit
Ahir es va parlar, sobretot en cercles periodístics, del programa Salvados de diumenge a la nit a la Sexta. És interessant la crítica i l'autocrítica de com fem la nostra feina els periodistes. Si pot ser, però, no només als mitjans públics catalans. També dels estatals, públics i privats, que han estat actors de primer ordre en el procés. Tant de bo Jordi Évole ho tingui previst. Podeu recuperar aquí el debat -que estava editat, és a dir se'n van triar uns moments per emetre i descartar d'altres- entre Mònica Terribas (Catalunya Ràdio), Lídia Heredia (TV3), Josep Cuní (Ser), Vicente Vallés (Antena 3) i Antonio García Ferreras (La Sexta). Sobre el programa us aconsello també l'anàlisi de Toni Vall a la seva secció "Filiprim", que aporta elements al debat i constata que, malauradament, de poc va servir.
El passadís
Hi ha malestar en sectors del PP català per la composició de les llistes, que han agafat per sorpresa històrics de la formació. El fitxatge de Cayetana Álvarez de Toledo ha estat ben rebut pel seu pes específic i perquè és una bona alternativa per plantar cara a Inés Arrimadas. Més controvertida ha estat la designació del seu número dos, Joan López Alegre, vell conegut de la formació. L'hàbil tertulià, que havia estat diputat al Parlament i regidor a Mataró, té una empresa de comunicació que dirigeix l'estratègia d'Empresaris de Catalunya, que presidia fins fa poc Josep Bou. López Alegre assessora també Bou com a alcaldable (tot i que ara ja sense cobrar) i el fet que vagi de dos en la llista del PP al Congrés ha generat algunes enveges i li retreuen que en algun moment s'acostés a Cs. El mataroní té bona entrada amb la Fundació FAES i amb figures de molt pes de l'entorn de Pablo Casado, com Javier Fernández-Lasquetty, cap de gabinet del líder del PP i antic home fort de FAES. López Alegre, un dels promotors de Tabàrnia, era l'home de l'Institut Catalunya Futur, filial catalana de la fundació que lidera Aznar.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1707 va entrar en vigor l'anomenada Acta de la Unió entre Anglaterra i Escòcia després que l'aprovessin els seus respectius parlaments. A partir d'aleshores, els dos països es van convertir en un únic estat: el Regne Unit de la Gran Bretanya. L'Acta de la Unió, i la naturalesa confederal del nou estat, és la que permet que Escòcia tingui seleccions pròpies, les competències del seu parlament -limitades- siguin inviolables o que a la tardor del 2014 s'hi pogués celebrar un referèndum d'independència acordat entre Londres i Edimburg. Les relacions són, però, complexes. Una situació ben diferent a la del nostre país, ja que Espanya no admet el caràcter nacional de Catalunya.
L'aniversari
El 26 de març de 1983, avui fa 36 anys, va nàixer a Manresa el pilot de motos Toni Elías. Fill d'una família vinculada al motor, el 2010 va ser el primer campió del món de la categoria de Moto2, que substituïa els 250 centímetres cúbics. Elías, que va provar sort a Moto GP després, és ara pilot de Moto America, on segueix sumant èxits amb l'equip Suzuki. Aquí podeu recordar el seu èxit el 2010.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi