25
de març
del
2019
Actualitzat
a les
22:17h
"Només falta en Fainé", ha comentat un dels presents a l'acte de presentació d'El risc de la veritat, de l'exlíder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, a la Casa del Llibre de Rambla de Catalunya. I és que és possible que avui la sala hagi fet el rècord: plena de gom, amb un nombrós públic dret i fins i tot fora. La Catalunya escandalitzada pel procés, o si més no inquieta, ha assistit en massa entorn d'un dels polítics que més la sap representar. Més d'un periodista ha hagut d'escriure la crònica assegut a terra, mentre que vips de diversos àmbits, des de politics en exercici a d'altres que ja no ho són, exdirigents d'Unió, empresaris i acadèmics.
L'expresident José Montilla, la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, l'expresident de la CEOE, Joan Rosell, el de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, el catedràtic i expresident del Cercle d'Economia, Anton Costas, el comte de Godó, Miquel Iceta, Ramon Espadaler, el president del Saló de l'Automòbil, Enric Lacalle... i Manuel Valls. Només faltava Isidre Fainé per escoltar l'autor d'El risc de la veritat (Proa), que porta per subtítol Memòries d'una passió política: del final del franquisme al col·lapse del'independentisme. Josep Cuní, Mònica Terribas i Antoni Puigverd han presentat l'obra.
Cuní: "Duran passa factura"
Josep Cuní ha assegurat que, amb el llibre, "Duran passa factura" i, alhora, "s'allibera". Passa factura també amb ell mateix, ha dit el periodista, explicant que l'autor deixa al descobert alguns errros propis dels que es lamenta, com haver estat massa conformista davant el pujolisme, i no haver-se oposat als atacs que des de CiU es feien al PSC de no ser prou catalanistes, en lloc de donar suport als catalanistes que hi havia en els rengles socialistes. Cuní ha recordat que Duran li havia confessat, el 2013, que se sentia "atrapat" per la dinàmica política engedada pel procés. Ara, un cop "alliberat", els qui estan atrapats són la resta, segons Cuní.
Puigverd: "Més que un ajustament de comptes"
Antoni Puigverd s'ha preguntat què podia aportar ell en aquest acte, situat entre Cuní i Terribas, "entre el tenor i la soprano". Puigverd ha lloat el llibre i el seu autor, que segons ell ha donat un testimoni "sincer i autèntic". Puigverd també ha fet una referència a la voluntat de fer un "ajustament de comptes", però també ha dit que "és molt més que això, perquè vol construir una biografia: ell es vol explicar". Puigverd afirma que el llibre té molts destinataris però que un dels principals és el conjunt dels "enemics" de Duran, de qui ha dit que és un dels polítics que ha estat objecte de més caricaturització, facilitada per un caràcter poc frívol o simpàtic. Ha definit l'autor com "un bon escriptor" i "un polític que ho explica tot" perquè "té necessitat de fer-ho".
Terribas: "Ajuda a entendre el que ha passat"
Mònica Terribas - que acaba de protagonitzar una enganxada amb Jordi Évole a Salvados a compte de si els dirigents independentistes han "enganyat" els seus- ha afirmat en la seva intervenció que els llibres de memòries han de servir perquè "d'aquí a trenta anys els lectors entenguin el que ha passat en aquest país i com s'ha fet política a Catalunya", una característica que el llibre de Duran té amb escreix. Terribas s'ha referit al "dolor" que traspua el llibre, fruit de copsar que pot estar en perill tot el que s'ha construït al llarg de molt de temps. La periodista ha discrepat de Cuní i Puigverd al dir que ella no ha vist un component de "revenja" en el llibre: "Jo a Duran l'he vist sempre igual", i li ha agraït la franquesa amb què sempre s'ha mostrat amb ella.
Defensa del règim del 78 "sense complexos"
Duran i Lleida ha fet una intervenció de contingut polític en què s'ha mostrat un defensor "sense complexos" del règim del 78 i ha elogiat la Transició. Ha assegurat que tot i que el llibre arrriba fins al moment del procés, no vol ser una crònica del procés. Sí que ha afirmat que "en nom de l'independentisme estem en risc de perdre l'autonomia", una frase que ha desfermat l'aplaudiment de la sala.
"¿Cuándo se jodió Catalunya?"
Per Duran, actualment militant de base d'Units per Avançar, ha dit que ha escrit el llibre per "trencar el silenci", perquè la situació és "molt greu" i s'ha de denunciar. Citant la frase "¿cuándo se jodió el Perú?" del Vargas Llosa a Conversaciones en la catedral, ha afirmat que igual com al Perú, "tot se'n pot anar en orris" i no haurà estat per un moment concret sinó arran d'un seguit d'esdeveniments. Ha definit a Catalunya de "societat esquerdada" necessitada de "reconciliació", com a pas previ per una reconciliació amb Espanya. Ha conclòs tot afirmant que "és hora per estadistes, el problema és que jo no els veig".
L'expresident José Montilla, la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, l'expresident de la CEOE, Joan Rosell, el de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, el catedràtic i expresident del Cercle d'Economia, Anton Costas, el comte de Godó, Miquel Iceta, Ramon Espadaler, el president del Saló de l'Automòbil, Enric Lacalle... i Manuel Valls. Només faltava Isidre Fainé per escoltar l'autor d'El risc de la veritat (Proa), que porta per subtítol Memòries d'una passió política: del final del franquisme al col·lapse del'independentisme. Josep Cuní, Mònica Terribas i Antoni Puigverd han presentat l'obra.
Cuní: "Duran passa factura"
Josep Cuní ha assegurat que, amb el llibre, "Duran passa factura" i, alhora, "s'allibera". Passa factura també amb ell mateix, ha dit el periodista, explicant que l'autor deixa al descobert alguns errros propis dels que es lamenta, com haver estat massa conformista davant el pujolisme, i no haver-se oposat als atacs que des de CiU es feien al PSC de no ser prou catalanistes, en lloc de donar suport als catalanistes que hi havia en els rengles socialistes. Cuní ha recordat que Duran li havia confessat, el 2013, que se sentia "atrapat" per la dinàmica política engedada pel procés. Ara, un cop "alliberat", els qui estan atrapats són la resta, segons Cuní.
Puigverd: "Més que un ajustament de comptes"
Antoni Puigverd s'ha preguntat què podia aportar ell en aquest acte, situat entre Cuní i Terribas, "entre el tenor i la soprano". Puigverd ha lloat el llibre i el seu autor, que segons ell ha donat un testimoni "sincer i autèntic". Puigverd també ha fet una referència a la voluntat de fer un "ajustament de comptes", però també ha dit que "és molt més que això, perquè vol construir una biografia: ell es vol explicar". Puigverd afirma que el llibre té molts destinataris però que un dels principals és el conjunt dels "enemics" de Duran, de qui ha dit que és un dels polítics que ha estat objecte de més caricaturització, facilitada per un caràcter poc frívol o simpàtic. Ha definit l'autor com "un bon escriptor" i "un polític que ho explica tot" perquè "té necessitat de fer-ho".
Terribas: "Ajuda a entendre el que ha passat"
Mònica Terribas - que acaba de protagonitzar una enganxada amb Jordi Évole a Salvados a compte de si els dirigents independentistes han "enganyat" els seus- ha afirmat en la seva intervenció que els llibres de memòries han de servir perquè "d'aquí a trenta anys els lectors entenguin el que ha passat en aquest país i com s'ha fet política a Catalunya", una característica que el llibre de Duran té amb escreix. Terribas s'ha referit al "dolor" que traspua el llibre, fruit de copsar que pot estar en perill tot el que s'ha construït al llarg de molt de temps. La periodista ha discrepat de Cuní i Puigverd al dir que ella no ha vist un component de "revenja" en el llibre: "Jo a Duran l'he vist sempre igual", i li ha agraït la franquesa amb què sempre s'ha mostrat amb ella.
Defensa del règim del 78 "sense complexos"
Duran i Lleida ha fet una intervenció de contingut polític en què s'ha mostrat un defensor "sense complexos" del règim del 78 i ha elogiat la Transició. Ha assegurat que tot i que el llibre arrriba fins al moment del procés, no vol ser una crònica del procés. Sí que ha afirmat que "en nom de l'independentisme estem en risc de perdre l'autonomia", una frase que ha desfermat l'aplaudiment de la sala.
"¿Cuándo se jodió Catalunya?"
Per Duran, actualment militant de base d'Units per Avançar, ha dit que ha escrit el llibre per "trencar el silenci", perquè la situació és "molt greu" i s'ha de denunciar. Citant la frase "¿cuándo se jodió el Perú?" del Vargas Llosa a Conversaciones en la catedral, ha afirmat que igual com al Perú, "tot se'n pot anar en orris" i no haurà estat per un moment concret sinó arran d'un seguit d'esdeveniments. Ha definit a Catalunya de "societat esquerdada" necessitada de "reconciliació", com a pas previ per una reconciliació amb Espanya. Ha conclòs tot afirmant que "és hora per estadistes, el problema és que jo no els veig".