Barcelona: habitatge

El PDECat portarà al ple de Barcelona la revenda il·legal de pisos buits

Ciutadans, el PSC i el PP centren el seu discurs en la seguretat mentre que ERC exigeix més habitatge públic i la CUP demana posar sobre la taula la via de l'expropiació

per Laura Estrada/Andreu Merino , 25 de març de 2019 a les 17:04 |
Colau, Pisarello i Ortiz en un ple municipal | Ajuntament de Barcelona
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La investigació de NacióDigital sobre l'acció de grups criminals que venen claus de pisos buits a persones en situació d'emergència habitacional a Barcelona ha despertat les crítiques de l'oposició, que atribueixen a l'alcaldessa Ada Colau part de la responsabilitat de l'existència d'aquestes pràctiques. Davant d'això, el PDECat ha registrat aquest dilluns una proposició que es debatrà al Consell Plenari de divendres i que busca instar al govern municipal a dedicar eines, en col·laboració amb les altres administracions implicades, per lluitar contra les organitzacions "de caràcter mafiós que es lucren mitjançant l'ocupació il·legal d'habitatges a Barcelona". 

La número 2 del PDECat de cara a les eleccions municipals del pròxim 26 de maig, Elsa Artadi, assegura que "no és un fenomen nou" però que la novetat principal és que "en els darrers quatre anys, el govern de Colau ho ha estat legitimant". Segons Artadi, Colau "ha justificat el moviment okupa, però sobretot ha donat carta de naturalesa a aquest tipus de moviments, que perjudiquen precisament els col·lectius més vulnerables". 


Segons el PDECat, l'Ajuntament ha de donar resposta a les necessitats de les famílies en situació precària. La crítica d'Artadi també recau en les llistes de demandants d'habitatge social i d'urgència, que "no para de créixer" i explica que algunes famílies hagin de recórrer a aquestes pràctiques il·legals. "És un fracàs rotund de les administracions i, sobretot, de l'Ajuntament, que és qui té competència en atenció social". Per aquest motiu, la proposició registrada també contempla un segon punt: instar al govern a donar resposta urgent a les famílies que es trobin a l'espera d'una adjudicació d'habitatge social. 

Qui també considera que és "un fracàs" de l'alcaldessa són les fonts de la plataforma Valls BCN 2019 consultades per aquest diari. Des de la formació de Valls asseguren que volen promoure una producció "exclusiva d'habitatge de lloguer assequible per tal d'evitar aquestes situacions que posen en risc a famílies senceres". 


Des d'ERC apunten que les ocupacions per manca d'habitatge "s'han d'abordar amb habitatge públic" i consideren que les polítiques del govern municipal aquest mandat han estat "insuficients". Segons els republicans, el paper del govern de Colau "ha donat peu a màfies que ocupen i lloguen pisos buits". Per aquest motiu, afirmen que cal garantir la seguretat dels habitatges ocupats, i posen com a exemple el que ocorre amb el servei d'electricitat, que "molt sovint es punxa". 

Valls i Collboni se centren en la seguretat


La candidatura de Valls també aborda el conflicte des del prisma de la seguretat i demana "perseguir" els grups criminals, alhora que retreu al govern municipal "quedar-se de braços plegats". “Hem de dotar als cossos de seguretat de la total confiança i les eines necessàries per poder frenar aquesta tendència que està enfonsant la ciutat”, diuen.

El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha fet públic aquest dilluns que l'exdirector general dels Mossos Albert Batlle serà el seu número 3 i que, precisament, serà l'encarregat d'abordar "la crisi de seguretat" de Barcelona. Relacionant la seguretat amb la venda de pisos il·legals, Collboni ha posat de relleu que aquesta pràctica és "el fracàs més rotund de les polítiques de Colau en matèria d'emergència habitacional".

Collboni ha sentenciat que cap família pot quedar-se desemparada, i que la responsabilitat de garantir el dret a l'habitatge és tant de l'Ajuntament com de la Generalitat. Segons el socialista, el govern de Colau no està complint, perquè hi ha famílies en situacions extremes que estan recorrent a aquesta pràctica il·legal. 

Desallotjar, la solució de Bou

El candidat del PP, Josep Bou, recorda que el PP ha presentat una proposta de Llei al Congrés que pretén agilitzar les desocupacions en un termini d’entre 12 i 24 hores i recull penes d’entre un i tres anys de presó, “una mesura contundent que permetria reduir les ocupacions a Barcelona”.

“Barcelona ha de deixar de ser una ciutat tolerant amb els okupes i proposa crear una eina perquè veïns i comerciants puguin denunciar ocupacions il·legals de forma anònima, alertant Guàrdia Urbana i serveis socials per estudiar el cas i actuar de forma immediata”, ha dit. Així mateix, acusa Colau d'afavorir l'ocupació il·legal. "Potser perquè també va ser okupa". 

"L'habitatge com a dret i no com a mercaderia"

La CUP assegura que ja tenia constància d'aquesta pràctica a través del contacte amb grups d'habitatge de Ciutat Vella i Nou Barris. "Exemplifica la realitat en matèria d'habitatge a Barcelona", valora la regidora Maria Rovira. La cupaire explica que l'acció dels grups criminals es produeix en els barris amb rendes més baixes. "Es produeixen noves situacions per escanyar els que menys tenen", diu. 

Per abordar la situació, Rovira defensa que és necessària una cooperació entre administracions. "Cal canviar la llei perquè l'habitatge no sigui una mercaderia sinó un dret", demana. En aquest sentit fa una crida a la Generalitat: "Cal posar sobre la taula la possibilitat d'expropiar pisos buits de bancs, fons voltor i grans tenidors". 

L'Ajuntament assenyala els Mossos

La cap de gabinet de la regidoria d'Habitatge, Vanesa Valiño, carrega la responsabilitat en els Mossos d'Esquadra, i assegura que ja durant el primer any de mandat el govern d'Ada Colau va demanar solucions al cos policial.

Valiño afirma que l'Ajuntament ja "intuïa" l'acció d'aquests grups criminals. "Pensàvem que hi havia grups que s'aprofitaven de la pobresa i la manca d'habitatge i els vam demanar que entomessin el tema", assegura.

La cap de gabinet d'Habitatge assegura que la policia catalana no ha complert les peticions de l'Ajuntament i explica que la policia catalana ha al·legat "manca de recursos" per investigar més a fons el fenomen. "No hi ha efectius per investigar però sí que n'hi ha per desnonar persones", conclou.

Ajudes i sancions pels pisos buits

En aquest escenari, Valiño assegura que els esforços del govern municipal se centren en els pisos buits. D'una banda, recorda que l'Ajuntament ofereix ajudes a petits propietaris per adequar els pisos buits i poder llogar-los. El consistori també ha activat un programa de mobilització d'habitatge buit que garanteix als petits propietaris que cobraran puntualment el lloguer pel seu immoble.

L'Ajuntament també ha impulsat sancions a grans tenidors que tenen habitatges buits a la ciutat. El darrer exemple és la multa a dos fons voltors per tenir dos pisos buits a l'Eixample. Les sancions sumen un import de 2,8 milions d'euros.

Valiño també demana l'ajuda de la Generalitat en la "mobilització" de l'habitatge buit a la ciutat i reconeix que la manca de resposta de les administracions a l'emergència habitacional provoca que moltes persones acabin caient en aquestes "xarxes" de grups criminals.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació