A finals del segle XIX Barcelona es trobava en plena revolució industrial. Cada cop més gent venia dels pobles a treballar a la indústria i la població creixia a un ritme vertiginós. Durant els anys 1875 i 1876 es van produir importants sequeres que feien entreveure els problemes d'abastiment d'aigua que podia tenir una ciutat que cada cop creixia més.
En aquest context, l'any 1877, Francesc Xavier Camps i Puigmartí va idear un projecte per aprofitar les aigües subterrànies procedents del riu Besòs que existien al subsòl del Poblenou. En aquesta aventura va rebre el suport d'un acabat de arribar a Barcelona des de l'Alsàcia després de la guerra francoprussiana, August Kuentzmann Damm (co-fundador amb el seu cosí Joseph Damm de la cervesa Damm).
El projecte consistia en una torre i una casa de vàlvules que extrauria l'aigua del subsòl i l'emmagatzemaria a prou alçada per poder distribuir-la a bona part del que actualment és Ciutat Vella i Sant Martí. L'arquitecte encarregat va ser el prestigiós Pere Falqués, autor dels fanals del Passeig de Gràcia.
Torre de les Aigües del Besòs. Foto: Bernat Cedó
La torre va inaugurar-se finalment l'any 1882. En un principi es va fer amb una alçària de 63 metres, amb vista a ser ampliada per aconseguir posteriorment una alçària que permetés portar aigua fins a Sants. El negoci anava de meravella i el Sr. Camps va veure el seu somni fet realitat. Els bombers o fins i tot l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 van tenir la torre de les aigües del Besòs com a proveïdora.
Tot i això, el somni no va arribar gaire lluny perquè l'any 1889 es va declarar en uns informes que la salinitat que estava arribant a l'aigua del dipòsit era massa elevada per al consum humà i en un moment fins i tot per a l'industrial i el subministrament es va suspendre.
Poc després de l'aparició de l'informe l'empresa es va declarar en fallida i aviat es va anunciar la mort sobtada el 1890 de Xavier Camps i Puigmartí. Malgrat la discreció que per respecte a la víctima i els seus familiars i amics es va mantenir sobre l'afer tot apuntava a un suïcidi. Sembla que l'impulsor del projecte no va suportar psicològicament l'esfondrament del projecte en què tant s'havia implicat i ell mateix també va acabar esfondrant-se.
Torre de les Aigües del Besòs Foto: Bernat Cedó
L'empresa va ser adquirida per Barcelona Besòs Waterworks Company L.T.D, que va modificar i enfocar el negoci destinant-lo a usos industrials. Amb el temps va anar canviant de propietat. Durant la Guerra Civil, a causa del seu emplaçament privilegiat i la seva alçaria hi van ser ubicades bateries antiaèries que defensaven la ciutat dels bombardejos de l'Aviació Legionària Italiana que tenia la seva base a Mallorca.
Finalment, la torre va ser bescanviada a l'empresa MACOSA per uns altres terrenys en el context de les olimpíades, moment en què el vestigi del patrimoni industrial va passar a mans de l'Ajuntament. Després d'un llarg temps d'abandonament la lluita de l'Arxiu Històric del Poblenou i l'empenta aportada per alguns extreballadors de l'empresa MACOSA va fer que finalment fos rehabilitat i s'habilités per a visites que encara es poden fer avui dia.