Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

judici de l'1-O

La Guàrdia Civil diu que els Mossos els van advertir del perill del 20-S: «Si sortiu amb les caixes, us maten»

El responsable del dispositiu a la conselleria d'Economia titlla de "bogeria" que a les 10.30 hi hagués gent pujada sobre els vehicles policials

per Sara González / Bernat Surroca , 25 de març de 2019 a les 10:46 |
El fiscal general de l'Estat Jesús Zaragoza
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Els agents dels Mossos ens van dir: 'Esteu bojos? Si sortiu amb les caixes, us maten'". Així ha descrit l'agent de la Guàrdia Civil responsable del dispositiu a la conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017 la situació en la qual es van trobar un cop acabat l'escorcoll. L'escenari proposat per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart era que la comitiva judicial sortís pel passadís format pels voluntaris. "Aquells 200 metres els percebíem com a llarguíssims", ha insistit l'agent, que ha recordat que els mateixos Mossos els van advertir perquè tenien "la percepció objectiva de risc no només" la tenia la Guàrdia Civil. Si haguessin sortit, ha dit, la gent els hagués "matxacat" perquè amb les caixes en mà ja els haguessin identificats com a agents policials. 

"A les 10.30 hores del matí segur que hi havia gent pujada als cotxes i això era una bogeria". L'agent de la Guàrdia Civil responsable del dispositiu també ha carregat contra les persones que a primera hora del matí s'havien enfilat sobre els vehicles policials. "Ja era una bogeria la imatge de molta gent insultant i cridant 'fora les forces d'ocupació', però que pugessin sobre els cotxes era encara més bogeria", ha insistit. En cap moment l'agent ha precisat si les persones que havien pujat als vehicles eren fotògrafs o periodistes. 


El paper "esperpèntic" de Sànchez com a interlocutor "de la massa"

L'agent ha vinculat aquest moment "d'increment del murmuri" i del to de la manifestació a l'arribada de Jordi Sànchez a les portes del departament. Com han fet altres agents que l'han precedit com a testimonis, el guàrdia civil ha descrit una "multitud en actitud de fustigament, intimidant i cridant". Per aquest motiu, ha dit, no es donaven les condicions per traslladar els detinguts -Josep Maria Jové, Natàlia Garriga i Mercedes Martínez- amb "seguretat". "Avui dormireu aquí" o "no sortireu" són alguns dels crits que, ha assegurat, van escoltar des de dins del departament. 


El guàrdia civil ha posat especial èmfasi en el paper exercit per Jordi Sànchez, de qui ha considerat que era "esperpèntic" que fos ell "l'interlocutor vàlid de la massa". A l'aleshores president de l'ANC, ha relatat, li van demanar que es fes un cordó per protegir els vehicles. "Evidentment no li vam dir que hi havia armes, i ell s'hi va negar", ha afirmat, tot subratllant que malgrat l'actitud "col·laborativa", Sánchez "mai va accedir a cap de les propostes". Les armes, però, estaven amagades dins dels vehicles i es van trobar tal qual. Sí que va desaparèixer "material" de dins dels vehicles. 

"Sànchez mai ens va dir que desconvocaria la manifestació per facilitar l'operatiu policial. A les 12.30h de la nit es dirigeix a la massa per desconvocar la concentració"

"Sànchez mai ens va dir que desconvocaria la manifestació per facilitar l'operatiu policial. A les 12.30h de la nit es dirigeix a la massa per desconvocar la concentració", ha assegurat. Tot afegint que pujar sobre els vehicles per desconvocar la manifestació "no era el millor per dirigir-se a la multitud". El tinent de la Guàrdia Civil ha explicat que van insistir a la intendent Laplana que es fes un cordó policial, format per policies, per permetre l'entrada dels detinguts. Però que la intendent ja es va negar a primera hora del matí a desplaçar els mobilitzats a la zona peatonal de Rambla Catalunya per garantir la circulació de vehicles. 

Com ja han fet els altres agents, ha relatat que cap membre del dispositiu "va gosar" sortir fora davant "la massa" que hi havia i que la seva feina havia acabat a quarts de deu de la nit. "Ens van dir que una agent dels Mossos havia tingut pietat de nosaltres i ens havia portat uns entrepans", ha assegurat. Una afirmació que també va fer la secretària judicial quan va declarar com a testimoni.  

La documentació trobada

El responsable de l'operatiu del 20-S a Economia, relacionat amb la investigació sobre els preparatius i pagaments del referèndum, ha explicat que van localitzar un correu de Dolors Bassa amb un acord de Govern amb data del 6 de setembre per assumir de manera solidària les despeses dels preparatius del referèndum de l'1 d'octubre. Ha assegurat també que aquest acord incloïa la campanya de publicitat del referèndum -"Civisme"- i la de catalans a l'exterior. Sobre aquesta primera campanya, el tinent ha dit que s'havia de pagar amb fons de contingència.

El tinent de la Guàrdia Civil ha explicat a preguntes de la Fiscalia que van trobar un document al despatx de Lluís Salvadó on s'enumeraven les mesures per a un futur de l'estat català. "Les 176 mesures enumerades en el document estaven distribuïdes en els diferents departaments de la Generalitat", ha explicat l'agent, que ha concretat que en el document es parlava de l'ordenament jurídic del nou estat, del reconeixement internacional i del funcionament de l'estat català. En un altre document trobat a Lluís Salvadó feia referència a 41 normes que s'havien d'aplicar immediatament després de l'1-O. Es detallava qui havia de dur a terme cada actuació. Per exemple, s'especificava que l'1-O a la nit havia d'actuar l'ANC. Pel que fa a les mesures a aplicar el 2 d'octubre, apareixien com a responsables el mateix Salvadó i Elsa Artadi.

Pel que fa a l'escorcoll d'Unipost, el tinent -que també hi va participar- ha explicat que hi van trobar factures proforma sobre la campanya del referèndum amb el logotip de la Generalitat i dels departaments que les emetien. Ha assegurat que aquestes factures es van intentar cobrar.

Contractació d'observadors internacionals

L'agent també ha assegurat que van identificar grups d'observadors internacionals a Catalunya l'1-O. "Al programa de visitants internacionals se'ls marca que l'1-O han d'observar el referèndum d'autodeterminació", ha assegurat. Ha insistit que es van pagar factures en relació a aquests observadors, tot i que admet que la interventora de la Generalitat ho va negar en el seu moment. També ha explicat que en els correus de Raül Romeva es gestionava la contractació d'observadors internacionals. "Es va presentar un esborrany de contracte, però no sabem si finalment es va pagar", ha admès. I també ha fet referència a Mèxic i a la intenció d'aconseguir suports allà per al referèndum de l'1-O.

"Crides" a accions contra agents policials

A partir del 6 de setembre, quan l'independentisme entenia que hi havia una "nova legalitat", es van produir, ha dit l'agent, unes 25 accions contra comissaries de la Guàrdia Civil i també en llocs on s'allotjaven els agents. "Aquests incidents es van incrementar a partir del 19 i 20 de setembre", ha dit, i ha recordat les protestes a Unipost o a Bigues i Riells, on es van confiscar uns 10 milions de paperetes. Pel que fa a l'1-O, ha parlat d'una vuitantena d'"incidents violents" per "evitar l'actuació policial". Durant tot aquest període, l'agent ha dit que li consten "crides" des de l'independentisme perquè es produïssin aquests incidents. Va ser a partir de l'aplicació del 155, ha precisat, quan els Mossos van fer una "tasca de seguretat molt bona".


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació