Tots els efectes del Brexit per a Catalunya

El Brexit no és aliè a la realitat catalana. Els residents britànics a Catalunya representen el 6,9% dels estrangers comunitaris. Hi ha 2.222 empreses catalanes que exporten regularment al Regne Unit i 451 filials catalanes hi estan establertes. A més, el britànic és el segon mercat de turistes que rep Catalunya i representa el cinquè soci comercial de Catalunya, amb el 5,5% del total d'exportacions (3.926,6 milions d'euros). 

És per això que el Govern ha decidit activar pla d'acció per poder assessorar particulars i empreses afectades per la sortida del Regne Unit de la UE. Els consellers d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, i d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, l'han presentat avui. A tal fi, s'ha habilitat el web exteriors.gencat.cat/brexit, que inclou informació sobre els darrers esdeveniments, aporta dades sobre les conseqüències del Brexit i respon a les preguntes freqüents. Un dels efectes que es pot produir en el front comercial, tant en un escenari amb acord com una sortida sense entesa, seria un encariment de les importacions i exportacions per causa dels aranzels.

Què passarà amb els residents? En cas d’acord, tots els drets dels ciutadans comunitaris i del Regne Unit es mantindran fins al final del període transitori, que es preveu que finalitzi el 31 de desembre de 2020. Després, els drets dels ciutadans que arribin al Regne Unit o a Espanya estaran subjectes a l’acord a què s’arribi durant la futura relació.

En cas de Brexit sense acord, la UE i els estats membres preparen plans de contingència per preparar aquest escenari. En referència als drets dels ciutadans, es preveu que en el moment en què els tractats de la UE deixin d’aplicar-se als ciutadans britànics, aquests i els seus familiars que resideixin a Espanya abans de la sortida, disposin d’un termini de 21 mesos per sol·licitar la documentació corresponent a la seva nova condició.

Quines conseqüències pot haver per al comerç? Per sectors, l’efecte seria especialment rellevant en l’automoció, que representa el 37,7% del total exportat al Regne Unit el 2018 i el 12,4% el 2017. El segon sector més afectat seria el de l’alimentació i begudes, amb l’afegit que les empreses del sector temen que un Brexit sense acord es tradueixi en un nombre més gran de tràmits a les duanes i dificultats en les trameses de productes peribles com la carn o la fruita.

I en el sector agroalimentari? La balança agroalimentària catalana és positiva. El 2018, les exportacions agroalimentàries catalanes al Regne Unit van suposar 571,5 milions d’euros i les importacions 310,7 milions d’euros.

L’alimentació és el quart sector en importància de les exportacions catalanes al Regne Unit (13% del total). El Regne Unit és el cinquè país de destí de les exportacions d’aliments i begudes de Catalunya. En importacions, el Regne Unit és el vuitè proveïdor d’aliments i begudes de Catalunya, principalment begudes alcohòliques, peix i marisc i productes de pastisseria. Els sectors agroalimentaris catalans que més exporten a Regne Unit són: el carni (22,67% del total exportat) i el de begudes (14,40%), liderat pels vins (59,71%).

Com pot patir el turisme? El sector turístic també patirà les conseqüències del Brexit. A principis d’any, el Govern britànic va preveure una caiguda de la seva economia d’entre un 2% i un 8% després de la sortida de la Unió Europea. Això pot tenir un impacte directe sobre la capacitat adquisitiva de la població, que en el sector turístic es podria traduir en una reducció del nombre de sortides dels turistes britànics i en la disminució de la seva despesa en el país d’origen i de destí.

"No serà un daltabaix"

"El Govern té l'obligació de tenir un pla sobre el Brexit", ha explicat el conseller Bosch, qui ha recordat que hi ha 19.000 residents britànics a Catalunya i una xifra similar de catalans que viuen al Regne Unit. Per la seva part, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha detallat que les oficines d'Acció  (l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa) oferiran assessorament legal i fiscal en funció de com culmini el procés del Brexit. Amb tot, el Govern ha volgut asserenar els ànims: "El Brexit no serà un daltabaix". 

Un grup de treball activat

La Comissió Interdepartamental d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea, organisme que depèn de la conselleria d'Acció Exterior, va decidir rellançar el gener passat el grup de treball sobre el Brexit que havia creat el Govern i que l'aplicació del 155 va deixar inactiu. La Comissió té l’objectiu d’impulsar i coordinar les polítiques i actuacions dels departaments de la Generalitat en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, així com fer-ne el seguiment i l’avaluació. En formen part els secretaris i les secretàries generals dels diversos departaments i les persones que ocupen la màxima responsabilitat executiva dels organismes de la Generalitat amb oficines sectorials a l’exterior.  

Pendents d'aquesta setmana

La data oficial per fer efectiu el Brexit era el 30 de març. El Parlament britànic va votar per una extensió de l'article 50 del Tractat de Funcionament de la UE, és a dir, per un ajornament. Però el Consell Europeu ha aprovat un ajornament fins al 22 de maig a condició que Londres aprovi l'acord de retirada presentat per Theresa May i Brussel·les. Si Westminster no ho fa, es concedirà una extensió només fins al 12 d'abril. És aleshores quan, definitivament, Londres haurà de decidir si demana un ajornament llarg -i participa, per tant, de les eleccions europees- o surt sense acord.