24
de març
del
2019
Actualitzat
a les
20:36h
L'escena il·lustra fins a quin punt la polèmica dels llaços ha ocupat els empleats del Palau de la Generalitat aquesta setmana. Divendres al migdia, quan la Fiscalia ja havia anunciat la querella contra Quim Torra per desobediència, dos dels principals assessors del president van sortir al balcó de la plaça de Sant Jaume per penjar una nova pancarta, que remetia a la "llibertat d'opinió i expressió" que la Junta Electoral Central (JEC) intentava limitar. Pere Cardús, assessor de polítiques estratègiques del Govern i una de les persones que treballen més estretament amb Torra, i Joan Ramon Casals, cap de gabinet del president de la Generalitat, es van encarregar de tensar amb brides la nova pancarta, la tercera exhibida en els darrers set dies a la façana principal de Palau. Una feina que van estalviar als funcionaris.
Torra ha volgut convertir els símbols que remeten a presos i exiliats en un altre símbol, el de la determinació de la seva presidència en el capítol de la denúncia de la repressió, una presidència qüestionada des que va presentar-se com a custodi de la cadira de Carles Puigdemont. Tot i que el serial ha acabat com pronosticaven en privat diverses conselleries -amb els llaços retirats-, la tossuderia del president ha monopolitzat l'interès dels mitjans, entregats tots a una retransmissió minutada d'una reculada venuda com a acte de fermesa. Qui en treu profit de tot plegat? Aquesta és la pregunta que ha ressonat al Govern i el Parlament en els darrers dies, i la resposta cal buscar-la, probablement, als extrems del conflicte, que fins ara l'Estat només ha pretès afrontar amb el manual del Codi Penal.
La tossuderia del president català amb els llaços, sense suport granític del Govern perquè ha derivat en un serial amb intervenció inclosa dels Mossos, evidencia el moment que viu l'executiu. Amb el camí cap a la República en stand-by, Torra ha donat categoria de política a la simbologia en absència d'horitzó de legislatura. El mandat no tindrà pressupostos i ha quedat del tot esberlat amb la successió d'eleccions i la sentència del Suprem, que s'espera per després del cicle electoral. Al Parlament fa mesos que l'activitat legislativa és mínima i al Govern s'acumulen la marxa de consellers i conselleres, d'ERC i Junts per Catalunya, interessats com estan els partits a sortir ben parats del triplet de comicis que venen. Totes les decisions cal llegir-les amb el vernís electoralista.
Fins i tot les conselleres més properes al president han prioritzat -o han estat instades a prioritzar- la tasca de cap de cartell. L'espai neoconvergent ha col·locat Elsa Artadi i Laura Borràs en la lluita dels comicis espanyols i municipals, al costat de Jordi Sànchez i Joaquim Forn. A ERC, on tot ho condiciona la figura d'Oriol Junqueras, fa mesos que van entregar a Ernest Maragall el repte de conquerir la plaça de Barcelona. Del Govern també en podria sortir Miquel Buch, que es prepara per assumir tasques al partit. Amb Buch, Puigdemont podria completar l'absorció que va deixar inacabada al PDECat quan va substituir Marta Pascal per David Bonvehí.
Ha passat un any exacte des que Jordi Turull va veure frustrada la seva investidura i va ser empresonat, i a les conselleries del Govern que en va prendre el testimoni ja es disseccionen els mesos que queden fins a la propera convocatòria de comicis. El camí que triï Torra per respondre a la sentència que arribi del Suprem determinarà si la maquinària electoral continuarà funcionant també a la tardor. De moment, la inquietud és manifesta als departaments, que continuen treballant sense verbalitzar si som més o menys a prop de la data de caducitat del mandat. "Tot és molt estrany", sostenen fonts governamentals per descriure els darrers set dies. I tan estrany. Aquest és un Govern sense legislatura.
Torra ha volgut convertir els símbols que remeten a presos i exiliats en un altre símbol, el de la determinació de la seva presidència en el capítol de la denúncia de la repressió, una presidència qüestionada des que va presentar-se com a custodi de la cadira de Carles Puigdemont. Tot i que el serial ha acabat com pronosticaven en privat diverses conselleries -amb els llaços retirats-, la tossuderia del president ha monopolitzat l'interès dels mitjans, entregats tots a una retransmissió minutada d'una reculada venuda com a acte de fermesa. Qui en treu profit de tot plegat? Aquesta és la pregunta que ha ressonat al Govern i el Parlament en els darrers dies, i la resposta cal buscar-la, probablement, als extrems del conflicte, que fins ara l'Estat només ha pretès afrontar amb el manual del Codi Penal.
Al Parlament fa mesos que l'activitat legislativa és mínima i al Govern s'acumulen la marxa de consellers i conselleres, d'ERC i Junts per Catalunya
La tossuderia del president català amb els llaços, sense suport granític del Govern perquè ha derivat en un serial amb intervenció inclosa dels Mossos, evidencia el moment que viu l'executiu. Amb el camí cap a la República en stand-by, Torra ha donat categoria de política a la simbologia en absència d'horitzó de legislatura. El mandat no tindrà pressupostos i ha quedat del tot esberlat amb la successió d'eleccions i la sentència del Suprem, que s'espera per després del cicle electoral. Al Parlament fa mesos que l'activitat legislativa és mínima i al Govern s'acumulen la marxa de consellers i conselleres, d'ERC i Junts per Catalunya, interessats com estan els partits a sortir ben parats del triplet de comicis que venen. Totes les decisions cal llegir-les amb el vernís electoralista.
Fins i tot les conselleres més properes al president han prioritzat -o han estat instades a prioritzar- la tasca de cap de cartell. L'espai neoconvergent ha col·locat Elsa Artadi i Laura Borràs en la lluita dels comicis espanyols i municipals, al costat de Jordi Sànchez i Joaquim Forn. A ERC, on tot ho condiciona la figura d'Oriol Junqueras, fa mesos que van entregar a Ernest Maragall el repte de conquerir la plaça de Barcelona. Del Govern també en podria sortir Miquel Buch, que es prepara per assumir tasques al partit. Amb Buch, Puigdemont podria completar l'absorció que va deixar inacabada al PDECat quan va substituir Marta Pascal per David Bonvehí.
La inquietud és manifesta als departaments, que continuen treballant sense verbalitzar si som més o menys a prop de la data de caducitat del mandat
Ha passat un any exacte des que Jordi Turull va veure frustrada la seva investidura i va ser empresonat, i a les conselleries del Govern que en va prendre el testimoni ja es disseccionen els mesos que queden fins a la propera convocatòria de comicis. El camí que triï Torra per respondre a la sentència que arribi del Suprem determinarà si la maquinària electoral continuarà funcionant també a la tardor. De moment, la inquietud és manifesta als departaments, que continuen treballant sense verbalitzar si som més o menys a prop de la data de caducitat del mandat. "Tot és molt estrany", sostenen fonts governamentals per descriure els darrers set dies. I tan estrany. Aquest és un Govern sense legislatura.