Judici de l'1-O

Aquest és el poder que té Marchena

Vuit preguntes amb resposta per entendre els engranatges de la Sala Segona del Tribunal Suprem, que decidirà la sentència sobre els líders independentistes

per Sergi Ambudio, 24 de març de 2019 a les 16:00 |
El tribunal del Suprem que jutja els líders de l'1-O. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Manuel Marchena s'ha convertit en un dels homes més populars de l'Estat. El seu nom ressona cada dia als mitjans de comunicació. És el president de la sala segona del Tribunal Suprem -la més polititzada- i la seva figura sembla situar-se per sobre del bé i del mal. No obstant això, qui havia de substituir Carlos Lesmes al capdavant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) gràcies a un pacte -fallit- entre el PP i el PSOE, no està sol en la causa contra els líders independentistes. L'acompanyen sis magistrats més que, almenys pel que fa a la sentència, tenen la mateixa autoritat que ell.

A efectes pràctics, la responsabilitat de Marchena es redueix únicament a moderar i dirigir els debats. El seu vot compta igual que la resta i les decisions transcendentals les ha de consensuar amb els seus escuders. Com s'arriba a ser magistrat del Suprem? Per què són imparells els membres del tribunal? Qui redacta la sentència? Tot seguit, vuit preguntes amb resposta per entendre millor els engranatges del grup humà que decidirà el futur dels acusats.

- Com s'arriba a ser magistrat del Suprem?



Per designació directa del CGPJ, actualment presidit per Carlos Lesmes tot i que per llei ja hauria d'haver estat substituït. Els membres d'aquest òrgan, la màxima autoritat judicial a l'Estat, estan nomenats pel Congrés dels Diputats i el Senat. Hi ha, doncs, un component polític clar, ja que són col·locats a partir d'acords i majories parlamentàries. És vital tenir algun padrí polític i, alhora, gaudir de suport en algunes de les associacions de jutges majoritàries -Associació Professional de la Magistratura, la conservadora, o bé Jutges per la Democràcia, la progressista-.

- Per què són imparells?

Per evitar empats. Tots els magistrats tenen el mateix pes i així s'evita concentrar en una única figura -com és el cas del Constitucional, on el president té vot de qualitat- la responsabilitat de decantar la balança cap a una banda o l'altra a l'hora de dictar sentència. D'aquesta manera, el tribunal està obligat a formar majoria. Habitualment, a l'Estat, els tribunals estan formats per tres magistrats, ampliables a cinc. En el cas del judici de l'1-O es va decidir, de forma excepcional, constituir-lo amb set membres per la complexitat de la causa, de màxim interès mediàtic i transcendència política.

- Totes les decisions són consensuades?


Les més transcendentals, sí. Però en alguns aspectes, sobretot aquells referents a la moderació dels debats i l'ordre dins de la sala, el president gaudeix de diverses facultats autònomes. Per exemple, si s'ha de decidir l'admissió d'una nova prova o d'un nou testimoni, la decisió és col·legiada. Ara bé, en el minut a minut, quan cal determinar qüestions com la pertinença d'una pregunta -hem escoltat Marchena repetir diverses vegades allò d'"aquesta qüestió és summament impertinent"- és el president qui tira pel dret i pren una decisió in situ.

- Es reuneixen cada dia?

Depèn de l'estadi en què es trobi el judici. En el dia a dia, es reuneixen -habitualment en una estança annexa a la sala principal- només quan han de prendre alguna decisió que hagi pogut sorgir durant el transcurs de la sessió. En el judici de l'1-O es va viure un exemple clar durant l'interrogatori a Josep Lluís Trapero, quan Marchena va fer un recés per deliberar sobre si la Fiscalia podia preguntar o no al major per les reunions amb el Govern prèvies a l'1-O. Quan arriben les dues fases finals -deliberar la sentència primer i votar-la després- fan moltes més reunions. És el moment cabdal de la seva feina.

- Qui redacta la sentència?

El magistrat ponent. En el cas de la causa contra l'independentisme, també ho és Marchena. No és obligatori, però, que sigui la mateixa persona. De fet, habitualment, es tracta del jutge que s'ha estudiat més el cas, qui domina més la documentació. El ponent tampoc té un vot més qualificat que els altres, la seva funció es redueix a fer una proposta de redactat de la sentència, la qual es deliberarà i votarà.

- Què cal per aprovar una sentència?

La majoria. En el cas del judici de l'1-O, hauran de votar a favor, com a mínim, quatre membres del tribunal. Si no s'assoleix la majoria, s'ha de tornar a revisar la sentència, deliberar i votar. I així tantes vegades com faci falta.

- Té més pes una sentència aprovada per unanimitat?

A efectes pràctics, no. És vàlida igual. Ara bé, que no hi hagi una línia única entre els membres del tribunal i que, per tant, hi hagi algun magistrat dissident, la fa menys sòlida. És la diferència entre vèncer i convèncer. Per a què pot servir? Doncs en un hipotètic recurs a una instància superior -al Constitucional i, després, a Estrasburg, en el cas de la causa contra els presos polítics-, la diversitat de criteri és una carta a favor de la part que l'ha presentat.

- Quina diferència hi ha entre un judici amb jurat popular i un judici amb tribunal?

Els judicis amb jurat popular, conformat per ciutadans, els hem pogut veure tots en pel·lícules de Hollywood. A l'estat espanyol també se'n celebren, regulats a l'article 125 de la Constitució, fruit de la tradició liberal. En aquest cas, només hi ha un únic president magistrat, encarregat de dictar la sentència en base al veredicte del jurat i decidir la pena d'acord amb el que marqui la llei. Ara bé, la majoria de casos a Espanya s'instrueixen en judicis amb tribunal.

Manuel Marchena, en la primera sessió del judici de l'1-O al Suprem Foto: ACN

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació