25
de març
del
2019
Actualitzat
a les
10:16h
"Potser ens van seguir a través dels mòbils però, en qualsevol cas, no vaig fer la ruta que ells diuen. I tampoc m'acompanyaven les persones que està investigant la justícia espanyola". Així descriu Carles Puigdemont en el llibre La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa (La Campana) els detalls de la detenció que va viure el 25 de març de l'any passat quan tornava amb cotxe cap a Brussel·les. Venia d'un viatge a Finlàndia i el van detenir al nord d'Alemanya. L'euroordre dictada per Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem, va tenir un èxit efímer: Puigdemont va ser detingut i traslladat a la presó de Neumünster, però al cap d'uns dies estava en llibertat provisional i se'n va rebutjar l'extradició.
En aquests termes ho va decidir el tribunal d'Schleswig-Holstein, un territori alemany que va planar sobre la política catalana durant mesos. L'expresident de la Generalitat va estar dotze dies empresonat i, només sortir, va demanar a Mariano Rajoy encetar un diàleg per trobar una "solució política". La petició -un cop més- no va ser atesa, i Puigdemont va dedicar les següents setmanes a dues qüestions prioritàries: preparar la seva defensa -aconsellat pels advocats Jaume Alonso-Cuevillas (ara cap de llista de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats per la demarcació de Girona), Gonzalo Boye i Wolfgang Schomburg- i a resoldre la formació de Govern a Catalunya. JxCat es va proposar investir-lo aprofitant la situació de presó a l'estranger, opció que avalava la CUP, però que no es va concretar.
Primer va allotjar-se a Berlín, però després ho va fer en una casa al nord d'Alemanya, prop d'Hamburg. Un dels dirigents de JxCat que es va acostar a Neumünster per fer-li costat va ser Quim Torra, a qui Puigdemont va triar finalment com a 131è president de la Generalitat. Formalment es va tornar a provar la investidura de Jordi Sànchez després d'una decisió favorable del comitè de drets humans de l'ONU, però el Tribunal Suprem va tornar a vetar que se sotmetés al debat parlamentari. Torra era un dels independents de JxCat, no tenia cap causa oberta amb la justícia i la CUP en va avalar la investidura. Les visites del nou president a Alemanya van ser habituals durant setmanes.
El fracàs de les euroordres
Una de les claus de la llibertat provisional de Puigdemont, dictada el 5 d'abril de l'any passat, és que la justícia alemanya descartava el delicte de rebel·lió, almenys temporalment. Ho va acabar fent de forma definitiva al juliol, quan el tribunal d'Schleswig-Holstein va acceptar l'extradició per un delicte només de malversació de fons públics. Llarena va rebutjar-la, molest perquè s'havia descartat el delicte més greu que demanava, i va acaba renunciant a les euroordres perquè havien estat tombades per altres tribunals europeus, com els belgues.
L'expresident, un cop la justícia espanyola havia renunciat a l'extradició -almenys a l'espera que arribi la sentència del Suprem-, va desplaçar-se fins a la Casa de la República, a Waterloo, acompanyat de Torra i de la resta d'exiliats. Des d'allà segueix gaudint d'un poder de decisió rellevant -que va des de participar en reunions d'alt nivell al Palau de la Generalitat a través de videoconferència fins a la tria de les llistes de JxCat al Congrés i al Senat- i està centrat en el Consell per la República i la internacionalització del procés. La causa judicial contra alguns dels seus acompanyants aquell 25 de març a Neumünster -Josep Maria Matamala i Josep Lluís Alay- encara no està resolta.
En aquests termes ho va decidir el tribunal d'Schleswig-Holstein, un territori alemany que va planar sobre la política catalana durant mesos. L'expresident de la Generalitat va estar dotze dies empresonat i, només sortir, va demanar a Mariano Rajoy encetar un diàleg per trobar una "solució política". La petició -un cop més- no va ser atesa, i Puigdemont va dedicar les següents setmanes a dues qüestions prioritàries: preparar la seva defensa -aconsellat pels advocats Jaume Alonso-Cuevillas (ara cap de llista de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats per la demarcació de Girona), Gonzalo Boye i Wolfgang Schomburg- i a resoldre la formació de Govern a Catalunya. JxCat es va proposar investir-lo aprofitant la situació de presó a l'estranger, opció que avalava la CUP, però que no es va concretar.
Primer va allotjar-se a Berlín, però després ho va fer en una casa al nord d'Alemanya, prop d'Hamburg. Un dels dirigents de JxCat que es va acostar a Neumünster per fer-li costat va ser Quim Torra, a qui Puigdemont va triar finalment com a 131è president de la Generalitat. Formalment es va tornar a provar la investidura de Jordi Sànchez després d'una decisió favorable del comitè de drets humans de l'ONU, però el Tribunal Suprem va tornar a vetar que se sotmetés al debat parlamentari. Torra era un dels independents de JxCat, no tenia cap causa oberta amb la justícia i la CUP en va avalar la investidura. Les visites del nou president a Alemanya van ser habituals durant setmanes.
El fracàs de les euroordres
Una de les claus de la llibertat provisional de Puigdemont, dictada el 5 d'abril de l'any passat, és que la justícia alemanya descartava el delicte de rebel·lió, almenys temporalment. Ho va acabar fent de forma definitiva al juliol, quan el tribunal d'Schleswig-Holstein va acceptar l'extradició per un delicte només de malversació de fons públics. Llarena va rebutjar-la, molest perquè s'havia descartat el delicte més greu que demanava, i va acaba renunciant a les euroordres perquè havien estat tombades per altres tribunals europeus, com els belgues.
L'expresident, un cop la justícia espanyola havia renunciat a l'extradició -almenys a l'espera que arribi la sentència del Suprem-, va desplaçar-se fins a la Casa de la República, a Waterloo, acompanyat de Torra i de la resta d'exiliats. Des d'allà segueix gaudint d'un poder de decisió rellevant -que va des de participar en reunions d'alt nivell al Palau de la Generalitat a través de videoconferència fins a la tria de les llistes de JxCat al Congrés i al Senat- i està centrat en el Consell per la República i la internacionalització del procés. La causa judicial contra alguns dels seus acompanyants aquell 25 de març a Neumünster -Josep Maria Matamala i Josep Lluís Alay- encara no està resolta.