Judici de l'1-O

La Guàrdia Civil diu que es van comprar dominis pel web de l'1-O però no pot vincular-ho a la Generalitat

L'agent relata que els responsables del portal del referèndum "si havien de tancar un web, n'obrien una altra" i que "en tenien a l'estranger" perquè "són més difícils de tancar"

per Sergi Ambudio, 21 de març de 2019 a les 17:35 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nova jornada de judici al Tribunal Suprem amb protagonisme absolut per als testimonis de la Guàrdia Civil. Ja a la tarda, el sergent de la Guàrdia Civil TIP G67504A ha assegurat que es van comprar dominis a l'estranger per mantenir activa la web del referèndum malgrat el mandat judicial. L'agent, que va detenir Joan Manel Gòmez, empleat de l'Administració Oberta de Catalunya, ha explicat que el detingut va mantenir converses amb dos treballadors de la Fundació.Cat sobre aquesta qüestió. "Deien que si els webs estaven allotjats a l'estranger seria més difícil tancar-les", ha manifestat.

El guàrdia civil assegura que es van gastar entre 6.000 i 8.000 euros per pagar tota aquesta estratègia que mantenir actiu el portal, però no ha estat capaç de vincular directament les despeses a comptes de la Generalitat. Quan Xavier Melero, l'advocat de Joaquim Forn, li ha preguntat, el membre de la Benemèrita s'ha limitat a dir "no ho sé". Segons ha relatat, l'objectiu principal de la teranyina de dominis no era, en cap cas, "evitar ciberatacs" sinó "eludir l'acció de la justícia".


El sergent ha dit que Gòmez va mantenir una altra conversa on deia que calia comprar dominis amb noms ficticis i deia que no es podia usar de manera repetitiva el mateix nom de 'Jan Stuber'. Entre els dominis, i a preguntes de l'advocada de l'Estat, ha dit que alguns dels dominis del web estaven allotjats a països com Samoa.

De nou, els Mossos

Un altre dels testimonis que ha desfilat aquesta tarda pel Tribunal Suprem ha tornat a assenyalar el cos de la policia catalana i l'ha acusat d'inacció: "No es van oferir per ajudar-nos en cap moment". Ha testificat que, a "40 metres", hi havia 8 agents dels Mossos d'Esquadra que mai "es van apropar a donar-nos auxili". "No van parlar, van estar tota l'estona allà", ha dit. L'agent ha assegurat que, en aquella actuació, els Mossos van tenir una "actitud passiva". Ara bé, en respostes a la defensa de Jordi Cuixart ha admès que no va veure si ningú del grup de seguretat dels GRS els va demanar ajuda.

Cap instrucció sobre actuació conjunta 


Melero li ha demanat sobre quines ordres els hi havia donat els superiors del cos abans de l'1-O. Ha reconegut que van tenir un brifing dos dies abans del referèndum i que els van explicar que havien de complir el que posava la part dispositiva de la interlocutòria del TSJC. Melero li ha preguntat si els van dir que havia de ser una operació conjunta (com deia la resolució judicial) però ha dit que no li constava. "No era la meva competència", s'ha excusat.

Unes mirades com punyals

L'agent, que va formar part de l'operatiu en el col·legi electoral del CAP de Sant Andreu de la Barca ha denunciat les "mirades d'odi" dels votants. Aquest va ser, de fet, l'element que més el va doldre: "A mi, personalment, em van ferir de forma moral. No entenc per què va actuar així la gent. Se m'han quedat clavades a la memòria les seves mirades d'odi".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació