21
de març
del
2019
Actualitzat
a les
21:20h
La Junta Electoral Central ha posat en marxa la via punitiva contra el president de la Generalitat, Quim Torra, en considerar que no s'està garantint la neutralitat dels edificis públics en període electoral. Els magistrats no només han decidit obrir-li un expedient sancionador -que pot comportar una multa de fins a 3.000 euros-, sinó denunciar-lo a la Fiscalia per desobediència i encarregar al conseller d'Interior, Miquel Buch, que ordeni als Mossos d'Esquadra que retirin les noves pancartes amb llaços blancs que el Govern ha fet penjar tant del Palau de la Generalitat com de les conselleries abans de les tres de la tarda d'aquest divendres. A partir d'ara serà el ministeri públic qui decideixi si obre una via penal que podria derivar en la inhabilitació de Torra.
De poc li ha servit al president la solució imaginativa d'intentar esquivar l'ordre de retirada canviant el color del llaç però mantenint la petició de llibertat dels presos i els exiliats, una decisió que buscava fer equilibris per evitar transmetre una imatge d'acatament. Tot i que el president ha fet arribar aquest mateix dijous a la tarda unes al·legacions on literalment indicava que ja "no hi havia llaços grocs i estelades" als edificis públics, els magistrats no donen per complerta la seva ordre i consideren que hi ha indicis de delicte de desobediència.
La tossuderia de Torra amb els llaços després de dos ultimàtums, diversos episodis d'al·legacions i l'intent de delegar la decisió al Síndic de Greuges, el situa ara com a objectiu dels tribunals, un escenari que té diferents lectures en l'independentisme: un sector considera estèril la batalla dels símbols, mentre un altre creu que es pot treure rèdit polític de la situació. Al Govern no hi ha hagut un posicionament granític sobre com s'havia d'actuar des del principi.
Una ordre que ha de gestionar el departament d'Interior
La Junta Electoral ordena, doncs, que han de ser retirades totes les pancartes que facin referència a presos polítics i exiliats amb independència del color dels llaços. La nova patata calenta del Govern recau sobre el departament d'Interior, ja que els magistrats ordenen que sigui aquesta conselleria la que gestioni la retirada de tota la simbologia a través dels Mossos d'Esquadra. El conseller Buch, que ha estat un dels més qüestionats per l'oposició, haurà de fer-se càrrec d'una situació que genera polèmica en una part de l'independentisme que retreu al Govern que no aposti per la via de la desobediència.
La jugada del president, doncs, no ha esquivat la via judicial i ara queda a expenses de la Fiscalia, que és qui haurà de decidir si obre una via penal que pot acabar desembocant en la inhabilitació, situació, però, que no arribaria abans d'un any. S'haurien d'esgotar primer tots els recursos, fer-se un judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), emetre sentència i, en cas de condemna, encara hi hauria la possibilitat de recórrer al Tribunal Suprem.
Tenint en compte la incertesa electoral, pendent de la sentència del judici de l'1-O, no és descartable que tot el procediment acabés quan hi hagués un nou president a Palau, perquè Torra no repetirà. De moment, el que pot fer el Govern és interposar un recurs contenciós-administratiu davant la sala tercera del Tribunal Suprem en el termini de dos mesos posterior a la notificació.
De nou, complertes les expectatives de Ciutadans
La decidió de la Junta Elecoral es torna a ajustar a la petició que havia fet Ciutadans, que decidit a no donar treva amb la polèmica, pocs minuts després del canvi de pancartes ja ha tornat a presentar una denúncia reclamant a la Junta Electoral que deixés el cas en mans de la Fiscalia i actués amb "màxima urgència" per exigir als Mossos la retirada de les pancartes. "Es pensen que enganyaran algú? Es creuen molt llestos i graciosos?", ha lamentat la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, tot assenyalant que el fet de mantenir les pancartes és "un nou atac a la democràcia".
Justament ha estat amb la col·locació de les noves pancartes quan l'actitud del PSOE ha canviat per complet després de dies de declaracions tèbies per no alimentar el conflicte en ple clima preelectoral. El president Pedro Sánchez ha seguit mantenint-se prudent a l'espera de la decisió de la Junta Electoral, però la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha titllat de "vergonya aliena" el "desafiament a les institucions" que està fent Torra. També el secretari general dels socialistes al Congrés, Rafael Simancas, ha considerat una "presa de pèl" la situació i havia instat la Junta Electoral a actuar amb "contundència".
De l'intent de delegar en el Síndic a les conseqüències personals
Després de dos ultimàtums, atrapat en la presa d'una decisió complexa tenint en compte que la defensa dels presos i els exiliats ha centrat bona part de l'acció del Govern, el president va deixar en mans del Síndic de Greuges la resposta final sobre si retirava o no la simbologia. Tot i que els seus informes no són vinculants, Rafael Ribó va recomanar que no es mantinguessin els llaços en període electoral en un informe que ja existia des del divendres passat però que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va ocultar el dimarts.
En ser substituït de groc a blanc el color dels llaços, el Síndic ha evitat pronunciar-se sobre si considerava o no que s'havia complert la seva recomanació. Des del principi de la polèmica, que va fer saltar Ciutadans amb una primera denúncia fa 15 dies, les ordres de la Junta Electoral havien anat adreçades personalment a Torra. El president ha intentat que la presa de la decisió no pivotés sobre ell, però sí que ho faran a partir d'ara les possibles conseqüències que se'n derivin.
De poc li ha servit al president la solució imaginativa d'intentar esquivar l'ordre de retirada canviant el color del llaç però mantenint la petició de llibertat dels presos i els exiliats, una decisió que buscava fer equilibris per evitar transmetre una imatge d'acatament. Tot i que el president ha fet arribar aquest mateix dijous a la tarda unes al·legacions on literalment indicava que ja "no hi havia llaços grocs i estelades" als edificis públics, els magistrats no donen per complerta la seva ordre i consideren que hi ha indicis de delicte de desobediència.
VÍDEO Així llueix la nova pancarta que @QuimTorraiPla ha penjat a la Generalitat canviant el color del llaç https://t.co/bhwfGxL03qpic.twitter.com/AKc4SIIxn5
— NacióDigital (@naciodigital) 21 de març de 2019
La tossuderia de Torra amb els llaços després de dos ultimàtums, diversos episodis d'al·legacions i l'intent de delegar la decisió al Síndic de Greuges, el situa ara com a objectiu dels tribunals, un escenari que té diferents lectures en l'independentisme: un sector considera estèril la batalla dels símbols, mentre un altre creu que es pot treure rèdit polític de la situació. Al Govern no hi ha hagut un posicionament granític sobre com s'havia d'actuar des del principi.
Una ordre que ha de gestionar el departament d'Interior
La Junta Electoral ordena, doncs, que han de ser retirades totes les pancartes que facin referència a presos polítics i exiliats amb independència del color dels llaços. La nova patata calenta del Govern recau sobre el departament d'Interior, ja que els magistrats ordenen que sigui aquesta conselleria la que gestioni la retirada de tota la simbologia a través dels Mossos d'Esquadra. El conseller Buch, que ha estat un dels més qüestionats per l'oposició, haurà de fer-se càrrec d'una situació que genera polèmica en una part de l'independentisme que retreu al Govern que no aposti per la via de la desobediència.
La jugada del president, doncs, no ha esquivat la via judicial i ara queda a expenses de la Fiscalia, que és qui haurà de decidir si obre una via penal que pot acabar desembocant en la inhabilitació, situació, però, que no arribaria abans d'un any. S'haurien d'esgotar primer tots els recursos, fer-se un judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), emetre sentència i, en cas de condemna, encara hi hauria la possibilitat de recórrer al Tribunal Suprem.
Tenint en compte la incertesa electoral, pendent de la sentència del judici de l'1-O, no és descartable que tot el procediment acabés quan hi hagués un nou president a Palau, perquè Torra no repetirà. De moment, el que pot fer el Govern és interposar un recurs contenciós-administratiu davant la sala tercera del Tribunal Suprem en el termini de dos mesos posterior a la notificació.
De nou, complertes les expectatives de Ciutadans
La decidió de la Junta Elecoral es torna a ajustar a la petició que havia fet Ciutadans, que decidit a no donar treva amb la polèmica, pocs minuts després del canvi de pancartes ja ha tornat a presentar una denúncia reclamant a la Junta Electoral que deixés el cas en mans de la Fiscalia i actués amb "màxima urgència" per exigir als Mossos la retirada de les pancartes. "Es pensen que enganyaran algú? Es creuen molt llestos i graciosos?", ha lamentat la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, tot assenyalant que el fet de mantenir les pancartes és "un nou atac a la democràcia".
Justament ha estat amb la col·locació de les noves pancartes quan l'actitud del PSOE ha canviat per complet després de dies de declaracions tèbies per no alimentar el conflicte en ple clima preelectoral. El president Pedro Sánchez ha seguit mantenint-se prudent a l'espera de la decisió de la Junta Electoral, però la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha titllat de "vergonya aliena" el "desafiament a les institucions" que està fent Torra. També el secretari general dels socialistes al Congrés, Rafael Simancas, ha considerat una "presa de pèl" la situació i havia instat la Junta Electoral a actuar amb "contundència".
De l'intent de delegar en el Síndic a les conseqüències personals
Després de dos ultimàtums, atrapat en la presa d'una decisió complexa tenint en compte que la defensa dels presos i els exiliats ha centrat bona part de l'acció del Govern, el president va deixar en mans del Síndic de Greuges la resposta final sobre si retirava o no la simbologia. Tot i que els seus informes no són vinculants, Rafael Ribó va recomanar que no es mantinguessin els llaços en període electoral en un informe que ja existia des del divendres passat però que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va ocultar el dimarts.
En ser substituït de groc a blanc el color dels llaços, el Síndic ha evitat pronunciar-se sobre si considerava o no que s'havia complert la seva recomanació. Des del principi de la polèmica, que va fer saltar Ciutadans amb una primera denúncia fa 15 dies, les ordres de la Junta Electoral havien anat adreçades personalment a Torra. El president ha intentat que la presa de la decisió no pivotés sobre ell, però sí que ho faran a partir d'ara les possibles conseqüències que se'n derivin.