21
de març
del
2019
Actualitzat
el
22
de març
a les
16:21h
Miquel Buch és un dels consellers amb l'agenda territorial més intensa del Govern. En les últimes setmanes, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, ha rebut peticions explícites per tal que assumeixi el lideratge del PDECat en el trànsit cap a la integració amb Junts per Catalunya (JxCat). Fonts properes al titular d'Interior destaquen que no és ell qui es postula, sinó que són quadres i dirigents de la formació nacionalistes els qui l'insisteixen a fer el pas. Buch els trasllada el missatge que, si hi ha un acord entre els principals dirigents de l'espai postconvergent -amb l'aval, per descomptat, de Carles Puigdemont i Quim Torra- s'ho plantejaria. En el curt termini, però, el conseller d'Interior no té intenció de deixar l'executiu.
Buch va assumir al juny la conselleria més complexa del Govern. Exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), és un dels dirigents del PDECat i de JxCat més acostumats a trepitjar el territori. Segons les fonts consultades, en les visites territorials que ha fet el conseller en les últimes setmanes ha rebut "pressió" per part dels quadres del partit amb qui s'ha vist per assumir el lideratge del PDECat i portar la transició cap a les noves sigles postconvergents. El consell nacional extraordinari del diumenge 10 de març va aprovar la integració dins de JxCat.
El lideratge de Bonvehí, qüestionat
Un dels elements clau perquè es produís un eventual relleu, en tot cas, és quin paper jugarà David Bonvehí, president del PDECat, després del cicle electoral, que inclou tant les espanyoles del 28-A com les municipals i europees del 26-M. El lideratge de Bonvehí està qüestionat per sectors del partit que consideren que ha cedit a les pressions de Carles Puigdemont -que ha imposat el seu criteri en l'elaboració de les llistes a totes les comteses electorals, incloses les europees en què farà de candidat-, però no s'espera cap moviment previ al 26-M. En converses amb quadres del PDECat, com en el sopar de dijous passat avançat per NacióDigital, Bonvehí transmet que "plantarà batalla".
Buch gaudeix de complicitats en amplis sectors del partit i l'any 2016 va estar a punt de ser secretari d'organització en l'executiva fundacional de l'espai postconvergent. Feia tàndem amb Jordi Turull, que finalment no va presentar candidatura a secretari general. Líder del corrent Moment Zero, un moviment influent de quadres ben posicionats a Palau i ara també ben connectats amb Puigdemont -que és qui va contactar primer amb Buch per oferir-li la conselleria d'Interior, fa ja un any, en plena incertesa sobre la investidura-, coneix bé l'estructura del partit i els dirigents territorials.
Fonts properes, però, insisteixen que ara està "centrat" en la conselleria després d'uns mesos que no han estat senzills. Citen, per exemple, la convocatòria de places de Mossos d'Esquadra i una sèrie de projectes de llei que hi ha en marxa com a elements a favor de seguir en el càrrec. Només el faria canviar d'opinió una petició "global" de l'espai de JxCat, que es plantejaria per "vocació de servei".
Un mandat agitat
El conseller d'Interior, que va aprofitar la jornada parlamentària de dimecres per despatxar amb Torra, està tenint un pas agitat pel càrrec. Els Mossos van estar al centre del debat durant el referèndum i, com s'ha vist en el judici de l'1-O i molt especialment en el testimoni del major Josep Lluís Trapero, van mantenir discrepàncies obertes amb el Govern pel seu paper en el referèndum. Trapero, de fet, va revelar un pla per detenir Puigdemont i tot l'executiu si així ho hagués ordenat la justícia davant la perspectiva de la declaració d'independència del 27-O.
La declaració del major, que va causar malestar en l'exconseller Joaquim Forn però que va deixar "satisfeta" la seva defensa en la mesura que "desmuntava la rebel·lió", ha estat molt comentada aquests dies al Govern, també ocupat en la polèmica pels llaços grocs i la hipòtesi que la Junta Electoral Central (JEC) ordenés als Mossos retirar-los. Les intervencions policials de l'aniversari de l'1-O i també les càrregues del dia de la Constitució contra manifestants independentistes que protestaven per la presència de Vox van tensar la relació amb Torra, que va emetre un ultimàtum.
Buch va assumir al juny la conselleria més complexa del Govern. Exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), és un dels dirigents del PDECat i de JxCat més acostumats a trepitjar el territori. Segons les fonts consultades, en les visites territorials que ha fet el conseller en les últimes setmanes ha rebut "pressió" per part dels quadres del partit amb qui s'ha vist per assumir el lideratge del PDECat i portar la transició cap a les noves sigles postconvergents. El consell nacional extraordinari del diumenge 10 de març va aprovar la integració dins de JxCat.
El lideratge de Bonvehí, qüestionat
Un dels elements clau perquè es produís un eventual relleu, en tot cas, és quin paper jugarà David Bonvehí, president del PDECat, després del cicle electoral, que inclou tant les espanyoles del 28-A com les municipals i europees del 26-M. El lideratge de Bonvehí està qüestionat per sectors del partit que consideren que ha cedit a les pressions de Carles Puigdemont -que ha imposat el seu criteri en l'elaboració de les llistes a totes les comteses electorals, incloses les europees en què farà de candidat-, però no s'espera cap moviment previ al 26-M. En converses amb quadres del PDECat, com en el sopar de dijous passat avançat per NacióDigital, Bonvehí transmet que "plantarà batalla".
Buch gaudeix de complicitats en amplis sectors del partit i l'any 2016 va estar a punt de ser secretari d'organització del PDECat
Buch gaudeix de complicitats en amplis sectors del partit i l'any 2016 va estar a punt de ser secretari d'organització en l'executiva fundacional de l'espai postconvergent. Feia tàndem amb Jordi Turull, que finalment no va presentar candidatura a secretari general. Líder del corrent Moment Zero, un moviment influent de quadres ben posicionats a Palau i ara també ben connectats amb Puigdemont -que és qui va contactar primer amb Buch per oferir-li la conselleria d'Interior, fa ja un any, en plena incertesa sobre la investidura-, coneix bé l'estructura del partit i els dirigents territorials.
Fonts properes, però, insisteixen que ara està "centrat" en la conselleria després d'uns mesos que no han estat senzills. Citen, per exemple, la convocatòria de places de Mossos d'Esquadra i una sèrie de projectes de llei que hi ha en marxa com a elements a favor de seguir en el càrrec. Només el faria canviar d'opinió una petició "global" de l'espai de JxCat, que es plantejaria per "vocació de servei".
Un mandat agitat
El conseller d'Interior, que va aprofitar la jornada parlamentària de dimecres per despatxar amb Torra, està tenint un pas agitat pel càrrec. Els Mossos van estar al centre del debat durant el referèndum i, com s'ha vist en el judici de l'1-O i molt especialment en el testimoni del major Josep Lluís Trapero, van mantenir discrepàncies obertes amb el Govern pel seu paper en el referèndum. Trapero, de fet, va revelar un pla per detenir Puigdemont i tot l'executiu si així ho hagués ordenat la justícia davant la perspectiva de la declaració d'independència del 27-O.
Un dels punts calents del mandat de Buch està sent la gestió dels Mossos un cop passats els fets de la tardor del 2017, que li ha costat alguna topada amb Torra
La declaració del major, que va causar malestar en l'exconseller Joaquim Forn però que va deixar "satisfeta" la seva defensa en la mesura que "desmuntava la rebel·lió", ha estat molt comentada aquests dies al Govern, també ocupat en la polèmica pels llaços grocs i la hipòtesi que la Junta Electoral Central (JEC) ordenés als Mossos retirar-los. Les intervencions policials de l'aniversari de l'1-O i també les càrregues del dia de la Constitució contra manifestants independentistes que protestaven per la presència de Vox van tensar la relació amb Torra, que va emetre un ultimàtum.