21
de març
del
2019
Actualitzat
a la
13:38h
Aquest 2018, l’entitat SOS Racisme va identificar 151 noves situacions de racisme a Catalunya, de les quals “només” 72 van ser denunciades formalment. L’any 2017 l’entitat va registrar 231 situacions racistes, i malgrat que hagi disminuït respecte a les 151 d’enguany, la directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, apunta que no és perquè el racisme sigui menor, sinó perquè les víctimes no confien en les institucions, desconeixen les eines que tenen a l’abast per denunciar i, en alguns casos, tenen por del que pugui passar. Recorda que hi ha moltes persones que actualment tampoc coneixen les entitats com la seva i per tant, “probablement hi ha moltes més víctimes de les que tenim computades perquè directament no es dirigeixen a cap associació ni a la justícia”.
Cuevas afegeix que “la gent no denuncia per manca de protecció, perquè el sistema judicial no està executant per escoltar, poder creure i posar elements a les persones que han estat víctimes fer-les sentir escoltades”. “La sensació entre les víctimes és que es posaran en més problemes. Davant de la llei serem vistos com els culpables”, afegeix Cheikh Drame, membre del consell de l’entitat i activista.
Aquestes dades queden recollides en l’informe que ha presentat aquest dijous SOS Racisme, que apunten que de les 72 situacions racistes que van arribar a denunciar-se, el 47% (34 casos) van ser delictes d’odi, i la resta, discriminacions racistes. Molt en la línia del que deia Amnistia Internacional aquest dimecres, SOS Racisme creu que s’ha de revisar, dins del Codi Penal, la interpretació dels delictes d’odi, "ja que resulta prioritari posar èmfasi en les violacions de drets humans que suposa qualsevol discriminació", ha dit Cuevas.
Augmenten els casos de racisme entre particulars
L'any 2017 SOS Racisme va constatar un increment dels casos d'agressions i discriminacions entre particulars. Aquest any, es posen en primera fila i suposen el 28% dels casos nous assumits per l'entitat. Segons Cuevas, això respon a una manca de prevenció i promoció de la cohesió social, així com a un context sociopolític on l'extrema dreta -encarnada en Vox- està construint i enfortint el discurs de "l'enemic fàcil d'identificar", que és la persona estrangera. A més, Cuevas denuncia que els discursos d'odi empleats per posicions de poder impacten directament sobre l'imaginari social.
Les agressions i discriminacions entre particulars (per exemple, entre veïns) són les majoritàries entre les identificades per l'entitat: 55 (el 36% del total), de les quals 35 (44%) no van ser denunciades. Les discriminacions en serveis privats arriben als 22 casos (15% del total), i d'aquests 12 van ser denunciats.
En comparació amb anys anteriors, les agressions i abusos de cossos de seguretat pública l'any 2013 suposaven el 40% del total de les diferents expressions de racisme (discursos d'odi, discriminacions en serveis privats, agressions extrema dreta...). El 2018, les relacionades amb la seguretat pública arriben al 13%. "Però no vol dir que hi hagi menys agressions per part dels cossos de seguretat, sinó que se'n renuncien menys", fet que Cuevas ha remarcat que des de l'entitat els preocupa.
.jpg)
Reformar els sistemes de justícia
Segons el membre del consell de l'entitat i doctor en drets humans Karlos Castilla "el 52% de les persones que es dirigeixen a SOS Racisme decideixen no seguir endavant amb la denúncia". Castilla afirma que aquest fet té a veure amb la falta de confiança amb les institucions: "Els sistemes de justícia no estan entrenats per rebre casos de racisme, no estan sensibilitzats, continuem vivint en un sistema jurídic blanc i heteropatriarcal", ha dit.
Castilla defensa que les persones han de conèixer els seus drets i que la justícia ha de treballar per ser més assequible i propera. "Espanya ha de desenvolupar mecanismes per a les persones per tal que puguin denunciar situacions racistes, la falta d'aquests sistemes de justícia nacionals explica que s'hagin de buscar instàncies internacionals a vegades", conclou.
Per la seva banda, Drame reclama a les institucions i administracions catalanes, "que són els òrgans competents", que utilitzin els mecanismes sancionadors contra tot aquell que discrimini. Posa l'exemple de les discoteques o espais d'oci on encara avui no autoritzen l'accés a usuaris per la seva ètnia, religió i condició sexual. "Hi ha mecanismes que no s'han aplicat", denuncia.
Aquest dimecres el Parlament de Catalunya ha aprovat la tramitació de la nova Llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació. Des de SOS Racisme valoren positivament la iniciativa, però "sense sancions i mètodes de compliment no serveix", explica Castilla. Aquesta llei, segons l'entitat, té deficiències que faran arribar "aviat" de forma detallada, però fonamentalment Castilla explica que troben a faltar un òrgan que, a més de tenir potestat sancionadora, també generi aspectes educatius i reeducatius. "La llei és una bona oportunitat, però volem mecanismes sòlids, hem de treballar cap a la precisió", defensa Cuevas.
Un abordatge integral dels MENA
Cuevas s'ha referit als atacs de Castelldefels i Canet de Mar com a actes "preocupants". Des de l'entitat que lidera creuen que amb aquests fets es posa de manifest "la desprotecció d'aquests nois tutelats per la Generalitat, el racisme que creix, i la manca de perspectiva a escala institucional per intentar projectar aquesta situació a llarg termini". Cuevas ha criticat que els menors que arriben "necessiten, com tots, polítiques d'infància, laborals, educatives..." i que no se'ls pot tractar de forma paral·lela al sistema.
Segons la directora de SOS Racisme, la feina de les entitats i administracions ha de ser conjunta i ha d'anar encarada a un acompanyament integral cap a la vida adulta, "s'ha de fer un pla que no només depengui de la DGAIA, hi han de ser els altres departaments i també les entitats, hem d'aprendre a treballar aliances, aquest és el repte si no volem trobar-nos d'aquí a 20 anys amb una bossa de la població sense feina, formació ni llar".
Cuevas afegeix que “la gent no denuncia per manca de protecció, perquè el sistema judicial no està executant per escoltar, poder creure i posar elements a les persones que han estat víctimes fer-les sentir escoltades”. “La sensació entre les víctimes és que es posaran en més problemes. Davant de la llei serem vistos com els culpables”, afegeix Cheikh Drame, membre del consell de l’entitat i activista.
Aquestes dades queden recollides en l’informe que ha presentat aquest dijous SOS Racisme, que apunten que de les 72 situacions racistes que van arribar a denunciar-se, el 47% (34 casos) van ser delictes d’odi, i la resta, discriminacions racistes. Molt en la línia del que deia Amnistia Internacional aquest dimecres, SOS Racisme creu que s’ha de revisar, dins del Codi Penal, la interpretació dels delictes d’odi, "ja que resulta prioritari posar èmfasi en les violacions de drets humans que suposa qualsevol discriminació", ha dit Cuevas.
Augmenten els casos de racisme entre particulars
L'any 2017 SOS Racisme va constatar un increment dels casos d'agressions i discriminacions entre particulars. Aquest any, es posen en primera fila i suposen el 28% dels casos nous assumits per l'entitat. Segons Cuevas, això respon a una manca de prevenció i promoció de la cohesió social, així com a un context sociopolític on l'extrema dreta -encarnada en Vox- està construint i enfortint el discurs de "l'enemic fàcil d'identificar", que és la persona estrangera. A més, Cuevas denuncia que els discursos d'odi empleats per posicions de poder impacten directament sobre l'imaginari social.
Les agressions i discriminacions entre particulars (per exemple, entre veïns) són les majoritàries entre les identificades per l'entitat: 55 (el 36% del total), de les quals 35 (44%) no van ser denunciades. Les discriminacions en serveis privats arriben als 22 casos (15% del total), i d'aquests 12 van ser denunciats.
En comparació amb anys anteriors, les agressions i abusos de cossos de seguretat pública l'any 2013 suposaven el 40% del total de les diferents expressions de racisme (discursos d'odi, discriminacions en serveis privats, agressions extrema dreta...). El 2018, les relacionades amb la seguretat pública arriben al 13%. "Però no vol dir que hi hagi menys agressions per part dels cossos de seguretat, sinó que se'n renuncien menys", fet que Cuevas ha remarcat que des de l'entitat els preocupa.
Roda de premsa d'aquest dijous de SOS Racisme Foto: Laura Estrada
Reformar els sistemes de justícia
Segons el membre del consell de l'entitat i doctor en drets humans Karlos Castilla "el 52% de les persones que es dirigeixen a SOS Racisme decideixen no seguir endavant amb la denúncia". Castilla afirma que aquest fet té a veure amb la falta de confiança amb les institucions: "Els sistemes de justícia no estan entrenats per rebre casos de racisme, no estan sensibilitzats, continuem vivint en un sistema jurídic blanc i heteropatriarcal", ha dit.
Castilla defensa que les persones han de conèixer els seus drets i que la justícia ha de treballar per ser més assequible i propera. "Espanya ha de desenvolupar mecanismes per a les persones per tal que puguin denunciar situacions racistes, la falta d'aquests sistemes de justícia nacionals explica que s'hagin de buscar instàncies internacionals a vegades", conclou.
Per la seva banda, Drame reclama a les institucions i administracions catalanes, "que són els òrgans competents", que utilitzin els mecanismes sancionadors contra tot aquell que discrimini. Posa l'exemple de les discoteques o espais d'oci on encara avui no autoritzen l'accés a usuaris per la seva ètnia, religió i condició sexual. "Hi ha mecanismes que no s'han aplicat", denuncia.
Aquest dimecres el Parlament de Catalunya ha aprovat la tramitació de la nova Llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació. Des de SOS Racisme valoren positivament la iniciativa, però "sense sancions i mètodes de compliment no serveix", explica Castilla. Aquesta llei, segons l'entitat, té deficiències que faran arribar "aviat" de forma detallada, però fonamentalment Castilla explica que troben a faltar un òrgan que, a més de tenir potestat sancionadora, també generi aspectes educatius i reeducatius. "La llei és una bona oportunitat, però volem mecanismes sòlids, hem de treballar cap a la precisió", defensa Cuevas.
Un abordatge integral dels MENA
Cuevas s'ha referit als atacs de Castelldefels i Canet de Mar com a actes "preocupants". Des de l'entitat que lidera creuen que amb aquests fets es posa de manifest "la desprotecció d'aquests nois tutelats per la Generalitat, el racisme que creix, i la manca de perspectiva a escala institucional per intentar projectar aquesta situació a llarg termini". Cuevas ha criticat que els menors que arriben "necessiten, com tots, polítiques d'infància, laborals, educatives..." i que no se'ls pot tractar de forma paral·lela al sistema.
Segons la directora de SOS Racisme, la feina de les entitats i administracions ha de ser conjunta i ha d'anar encarada a un acompanyament integral cap a la vida adulta, "s'ha de fer un pla que no només depengui de la DGAIA, hi han de ser els altres departaments i també les entitats, hem d'aprendre a treballar aliances, aquest és el repte si no volem trobar-nos d'aquí a 20 anys amb una bossa de la població sense feina, formació ni llar".