24
de març
del
2019
Actualitzat
el
26
de març
a les
18:46h
L'emergència habitacional és el pa de cada dia a Barcelona. Centenars de veïns tenen dificultats per accedir a un habitatge i hi ha qui ha vist l'oportunitat de fer negoci de la misèria. Grups criminals venen les claus de pisos ocupats a persones en situació d'exclusió residencial i aquesta pràctica ha esdevingut habitual en les zones de la ciutat amb rendes més baixes. "Que aixequi la mà qui mai hagi comprat les claus d'un pis ocupat", deia fa poc un veí en una assemblea d'afectats a Nou Barris. De les trenta persones que hi havia, només una desena van aixecar la mà.
És difícil que els veïns reconeguin obertament que han accedit al seu habitatge per aquesta via. Són conscients que l'ocupació d'un immoble és un fet constitutiu de delicte i no volen exposar-se explicant la seva història als mitjans. El fenomen, però, és un secret a veus. I a molts barris de Barcelona tothom sap qui ha hagut de pagar a un grup criminal per tenir un sostre. Fins i tot, quants euros ha hagut de pagar.
No és difícil contactar amb els grups criminals que rebenten panys. Molts cops són ells qui van a buscar els veïns, fins i tot aprofitant assemblees on es posen en comú avisos de desnonament. Els telèfons de les persones que ocupen els pisos circula entre persones necessitades d'habitatge i, de vegades, només amb una trucada n'hi ha prou per macar un dia i hora de trobada. Fins i tot, remenant per Internet es poden trobar anuncis de persones que s'ofereixen per rebentar pisos i vendre'n les claus.
Rebuig i resignació de col·lectius veïnals
La situació d'emergència de moltes persones provoca fins i tot enfrontaments entre elles. Recentment, en una assemblea veïnal a Barcelona una dona li retreia a una altra que se li havia avançat a l'hora de fer l'encàrrec de rebentar el pany d'un pis que ella havia vist abans.
Els col·lectius veïnals i les organitzacions en defensa del dret a l'habitatge són conscients que aquesta pràctica existeix, i l'observen amb resignació i rebuig a parts iguals. No comparteixen el lucre que els grups criminals aconsegueixen amb el negoci d'ocupar pisos però saben que sovint no hi ha alternativa per a les persones que hi entren a viure.
Posen per sobre de tot el dret a l'habitatge i esperen que aviat les administracions siguin capaces d'articular polítiques d'habitatge que evitin deixar en mans de grups criminals les persones més vulnerables.
És difícil que els veïns reconeguin obertament que han accedit al seu habitatge per aquesta via. Són conscients que l'ocupació d'un immoble és un fet constitutiu de delicte i no volen exposar-se explicant la seva història als mitjans. El fenomen, però, és un secret a veus. I a molts barris de Barcelona tothom sap qui ha hagut de pagar a un grup criminal per tenir un sostre. Fins i tot, quants euros ha hagut de pagar.
No és difícil contactar amb els grups criminals que rebenten panys. Molts cops són ells qui van a buscar els veïns, fins i tot aprofitant assemblees on es posen en comú avisos de desnonament. Els telèfons de les persones que ocupen els pisos circula entre persones necessitades d'habitatge i, de vegades, només amb una trucada n'hi ha prou per macar un dia i hora de trobada. Fins i tot, remenant per Internet es poden trobar anuncis de persones que s'ofereixen per rebentar pisos i vendre'n les claus.
Rebuig i resignació de col·lectius veïnals
La situació d'emergència de moltes persones provoca fins i tot enfrontaments entre elles. Recentment, en una assemblea veïnal a Barcelona una dona li retreia a una altra que se li havia avançat a l'hora de fer l'encàrrec de rebentar el pany d'un pis que ella havia vist abans.
Els col·lectius veïnals i les organitzacions en defensa del dret a l'habitatge són conscients que aquesta pràctica existeix, i l'observen amb resignació i rebuig a parts iguals. No comparteixen el lucre que els grups criminals aconsegueixen amb el negoci d'ocupar pisos però saben que sovint no hi ha alternativa per a les persones que hi entren a viure.
Posen per sobre de tot el dret a l'habitatge i esperen que aviat les administracions siguin capaces d'articular polítiques d'habitatge que evitin deixar en mans de grups criminals les persones més vulnerables.