La jornada d'aquest dimecres al judici de l'1-O ha estat protagonitzada pel testimoni de diversos guàrdies civils que van examinar el correu electrònic dels acusats. Amb un element en comú: cap d'ells va trobar cap indici de violència, ni d'incitació a la violència ni de cap element que sustenti el relat de la rebel·lió, en cap dels milers de coreus electrònics que van examinar.
Així ho han admès, a preguntes de les defenses, els agents que van examinar els comptes de correu electrònic de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras. Pel que fa a Cuixart, el sergent del cos armat que va examinar el seu correu ha reconegut, a preguntes de l'advocat Benet Salellas, que de la seva anàlisi no ha constatat cap coordinació entre el Govern i l'entitat cultural en l'organització de l'1-O, ni tampoc d'on sortien els fons per a l'organització del referèndum.
Més espectacular encara ha estat el testimoni dels dos agents que van examinar els comptes de correu -personal i com a president de l'ANC- de Jordi Sànchez. Entre tots dos, van analitzar -"un per un", segons han explicitat a preguntes de l'advocat Jordi Pina- uns 6.800 missatges, i en cap d'ells hi van veure cap incitació a cometre actes violents.
Es dona el cas, a més, que un d'aquests dos agents, que havia analitzat 3.8000 missatges de la bústia de Sànchez, va seleccionar-ne 22 per a un informe que va ser inclòs al sumari: tots 22, rebuts per l'expresident de l'ANC, i cap d'enviat.
Diferent ha estat la jornada pel que fa a la les acusacions de malversació, tot i que també sense evidències que s'hagués gastat realment cap euro. El guàrdia civil que va analitzar els correus de Junqueras ha afirmat que l'exconseller Jordi Turull li va escriure proposant-li destinar una partida de 3,4 milions d'euros per a la celebració del referèndum. També ha reconegut que Turull no va obtenir cap resposta afirmativa.
Protagonistes de la setmana
La Guàrdia Civil ha tornat a ser protagonista en una setmana en què la Fiscalia esperava poder apuntalar el seu relat gràcies al testimoni d'una trentena d'agents. El primer en declarar ha estat l'agent responsable d'un escorcoll en una nau industrial a Bigues i Riells, on es van decomissar uns deu milions de paperetes i 100.000 sobres amb el logotip de la Generalitat. Ha explicat que dies abans d'entrar a l'edifici ja el vigilaven i van veure com hi entrava i en sortia gent, entre ells l'actual president de la Generalitat, Quim Torra.
El cinquè testimoni ha estat un agent de la Guàrdia Civil implicat en l'anàlisi dels correus electrònics de l'exconseller Joaquim Forn. Ha fet un exhaustiu repàs dels correus de Forn durant els dies previs i posteriors a l'1-O i ha assegurat hi havia "unitat d'acció" entre els responsables polítics dels Mossos, encapçalats per Forn, i el major Josep Lluís Trapero. "Es desprenia una unitat d'acció entre els responsables polítis i el major Trapero en relació als principis d'actuació", ha dit.
Malgrat admetre que no recorda correus on quedi clara aquesta relació, sí que ha fet referència a expressions i paraules que coincidien en els escrits dels Mossos a la Fiscalia, les actas de la Junta de Seguretat prèvia a l'1-O i les declaracions de Forn. Es refereix a la idea que l'1-O calia evitar un mal major del que es vol evitar i la necessitat de preservar la convivència ciutadana.
L'agent també ha dit que, per les comunicacions que van intervenir dels Mossos, "quedava clar" que vigilaven la Guàrdia Civil. L'agent ha qualificat els àudios intervinguts de "sorprenents" i ha afirmat que, quan els agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat es movien, els Mossos n'informaven o els seguien. Sobre el dispositiu de l'1-O, el testimoni ha explicat que els binomis dels Mossos tenien la instrucció de marxar dels col·legis quan veien que venia l'Institut Armat.
Forn volia "quadrar el cercle"
L'agent ja dit que Forn buscava "la quadratura del cercle" per no desacatar el mandat judicial i, al mateix temps, celebrar el "referèndum il·legal". "Forn deia que era conscient que els intentarien posar contra les cordes perquè tenien clar que el referèndum se celebraria tant sí com no", ha explicat l'agent a preguntes de la Fiscalia, i ha afegit que l'exconseller es referia a l'1-O com "una votació normal i legal" i que no tenia cap dubte que, en cas de "xoc de legalitats" prevaldria la legalitat catalana.
El testimoni ha dit que en un correu de pocs dies abans de l'1-O es parla de col·legis habilitats per al referèndum i es fa referència a l'ocupació de centres. Ha ressaltat també que en un correu Forn es disculpa amb Trapero per una entrevista on es deia que la Guàrdia Civil només es quedaria a Catalunya si s'integrava als Mossos. Així mateix, l'agent ha assegurat que en un dels documents analitzats, Forn expressava "orgull i emoció" pel seu nomenament com a conseller i assegurava que "assumia totes les conseqüències del repte".
La concentració del 20-S a Treball "no era pacífica"
El segon agent citat va ser l'encarregat de l'escorcoll al Departament de Treball el 20 de setembre i d'analitzar els correus de l'exconsellera Dolors Bassa. Ha admès que el registre es va fer amb "total normalitat" però que a mesura que avançava la jornada es van començar a veure mostres de "rebuig" davant la presència de la Guàrdia Civil. "Totes les parets per on passàvem s'omplen de pamflets i eslògans de 'votarem'". A fora, ha relatat, el nombre de concentrats era "important". "La concentració de persones dificultava la nostra sortida", ha assegurat, i ha dit que la gent els insultava i cridava en contra seva. "No podíem sortir sense que hi hagués conflicte amb aquesta gent", ha assegurat.
Per sortir, l'agent ha dit que el personal del Departament els va proposar una ruta per sortir. Van sortir pel pàrquing, que comunicava amb el pàrquing de l'edifici adjacent i permetia sortir per la ronda del Litoral de Barcelona. "Es va examinar aquesta via, es va donar el vistiplau, i vam sortir per allà per evitar el conflicte", ha dit, i ha insistit que van tenir dificultats a sortir perquè hi havia entre 300-400 persones i tenien tallat l'accés a la sortida. "No podíem sortir amb els vehicles sense que hi hagués aldarulls", ha assegurat, i ha assegurat que "no definiria la concentració com a pacífica" perquè la gent els insultava i cridava. El tercer agent citat, també implicat en l'escorcoll, ha avalat el relat del segon.
Pel que fa als correus electrònics de Dolors Bassa analitzats -aquells relacionats amb la investigació de l'1-O, segons l'agent-, ha explicat que n'hi havia un de la consellera enviat al secretari general de CCOO, Javier Pacheco, on l'informava del dret dels treballadors a absentar-se de la feina durant unes hores l'1-O per poder anar a votar. El tercer testimoni, relacionat amb els mateixos fets, ha anat una mica més enllà i ha assegurat que Bassa va donar "instruccions" sobre el dret dels treballadors d'anar a votar l'1-O. A preguntes de les defenses, però, ha començat a dubtar: "No recordo si el correu va ser enviat o rebut per Bassa, això consta a la capçalera del correu", ha admès. I ha matisat: "No sé si al correu dona instruccions. L'advocat de Dolors Bassa li ha recordat que el correu deia que "es podia fer difusió d'aquests drets si es considerava oportú".
Les defenses denuncien indefensió
Si la jornada d'ahir ja va estar marcada per la tensió entre les defenses i Manuel Marchena, la d'avui ha començat seguint la mateixa tònica. La més bel·ligerant ha estat Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, que ha denunciat "indefensió" perquè als testimonis citats per la Fiscalia se'ls pregunta per elements que no estaven previstos. Quan ha volgut fer constar aquesta queixa, s'ha tornat a enganxar amb Marchena, que li ha dit -sense estar-hi d'acord- que queda constància de la seva crítica.
En una atenció als mitjans ahir al vespre, Roig va lamentar que Marchena, "no permet exercir el dret a la defensa àmpliament" ja que no deixa "contradir" les versions dels agents de la Guàrdia Civil amb la documentació i imatges de les actuacions policials. La lletrada del president d'Òmnium ja va fer constar la queixa per escrit la setmana passada i ho ha tornat a dir a la sessió d'aquest dimarts durant la compareixença d'un dels policies. L'advocat Andreu Van den Eynde, representant d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, també ha fet constar aquesta queixa durant la sessió d'avui.
Examen a la Fiscalia
La Fiscalia se la juga en les properes dues setmanes. Ahir ja van començar a desfilar els primers agents de la Guàrdia Civil que van ser sobre el terreny la tardor del 2017. Amb la lliçó ben apresa i sota la batuta dels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, els policies de la benemèrita han retratat, sobre el 20-S, una autèntica pel·lícula de terror. Cara a cara amb les defenses, que comencen a perdre la paciència amb Marchena, però, han aparegut les contradiccions, els matisos i els nervis. Ara per ara, la malversació sense aparèixer.
