22
de març
del
2019
Actualitzat
a les
12:54h
La polèmica dels símbols no ha acabat. El judici al Tribunal Suprem avança i la campanya electoral s'acosta, però a Catalunya el debat polític està centrat en les pancartes amb llaços grocs (o blancs) als edificis de la Generalitat. Els recursos presentats per Ciutadans, la fixació de la Junta Electoral Central (JEC) i la postura del president català, Quim Torra, han convertit la qüestió dels símbols en un serial que encara no té capítol final.
Torra va comunicar aquest dijous a la tarda a la Junta Electoral que ja no hi havia llaços grocs o estelades a les façanes de les dependències de la Generalitat. El Govern els havia substituït hores abans per llaços blancs amb franges vermelles, un missatge que continua remetent als presos i que els assessors del president consideren una bona fórmula per evitar la reculada pública i esquivar, alhora, l'ordre de la Junta Electoral. A Palau, que han donat categoria política a la discussió, han utilitzat la recomanació del Síndic de Greuges com a pista d'aterratge per prendre una decisió. Rafael Ribó ja va proposar divendres passat retirar-los, però tant Elsa Artadi com Torra han jugat amb el calendari.
La Junta Electoral no va rebre de bon grat l'equilibri del Govern i va obrir totes les vies d'acció contra Torra, com explica Sara González en aquest article. En la reunió d'ahir a la tarda va decidir obrir expedient al president català -amb multa inclosa-, portar a la Fiscalia el cas per obrir una investigació per desobediència i instar els Mossos d'Esquadra a retirar els llaços dels edificis públics. Observant el context polític a Espanya -amb la dreta reclamant un nou 155 a Catalunya- i repassant la composició de la Junta Electoral -amb jutges del Suprem i juristes escollits pels partits-, la resolució de l'ens electoral no sorprèn.
És cert que la gestió de Torra en l'episodi dels llaços no genera una adhesió granítica al propi Govern, però el que no acaben d'entendre les institucions ni l'opinió pública espanyola és que la tossuderia amb els llaços és el reflex d'una insatisfacció: la crisi catalana no es resoldrà amb el Codi Penal. A Catalunya no hi haurà normalitat mentre les respostes polítiques arribin des del Tribunal Suprem i la Junta Electoral.
Més sortides del Govern? Elsa Artadi ja fa campanya per a les eleccions municipals -Meritxell Budó la substituirà dilluns a Presidència- i el relleu de Laura Borràs a Cultura també està encarrilat -durant el cap de setmana us oferirem una entrevista amb la consellera que farà el salt a les llistes al Congrés-. Però els adeus d'Artadi i Borràs podrien no ser els últims. Sectors del PDECat impulsen el conseller d'Interior, Miquel Buch, a deixar el Govern i liderar el partit, tal com ha avançat NacióDigital. Buch, que va viure algun episodi de tensió amb Quim Torra d'ençà de l'ultimàtum del president per les càrregues dels Mossos a Girona i Terrassa, assumiria noves responsabilitats si la petició genera consens. La seva figura permetria completar el canvi de rumb al PDECat que va dissenyar Carles Puigdemont quan va forçar el relleu de Marta Pascal. Llegiu aquesta informació d'Oriol March.
El PNB es desmarca del PDECat, el final d'una època. Un comunicat fet públic des d'Euskadi ha posat fi a la relació electoral entre els nacionalistes bascos i la firma hereva de l'espai convergent, que no es presentaran junts a les eleccions europees. La ruptura, que també suposa la conclusió d'una etapa de sintonia, es produeix després que el PDECat acceptés integrar-se en la candidatura que Carles Puigdemont encapçalarà, un pas que el PNB desconeixia i que no encaixava amb el seu discurs polític. Des de la tardor del 2017, la relació entre Iñigo Urkullu i Puigdemont s'ha deteriorat. Per matisar les diferències, les dues formacions van afirmar aquest dijous que mantindran una "col·laboració postelectoral" de defensa d'interessos comuns. Per entendre la dimensió de la decisió presa, us recomano l'opinió d'Oriol March.
Manuel Valls i l'empresariat. Aquest dijous, Valls va ser el convidat als dinars que la Cambra de Comerç organitza amb els diversos alcaldables. Davant un auditori empresarial, el candidat de la plataforma que compta amb el suport de Ciutadans va fer esforços per seduir-lo, insistint en què, si és alcalde, el seu govern serà business friendly. També va dedicar energia a carregar contra Ada Colau. L'escoltaven molts vips de l'upper Diagonal. Valls va anunciar que una de les primeres decisions que prendrà si és alcalde -després d'afrontar el tema de la seguretat, per a ell prioritari- serà organitzar un homenatge a l'expresident del COI i antic jerarca franquista, Juan Antonio Samaranch, figura que segons ell ha estat "menyspreada" a Barcelona. Un anunci que va sorprendre i que va fer tot especulant amb la possibilitat d'organitzar uns nous Jocs Olímpics, sobre els quals no va oferir cap detall.
Vist i llegit
Margarita Mamun va ser campiona olímpica de gimnàstica rítmica als Jocs de Río de Janeiro 2016 i una de les millors gimnastes russes del moment. El documental Over the limit -emès al programa Sense ficció de Televisió de Catalunya- retrata el sacrifici de Mamun per penjar-se la medalla d'or, una descripció que no se centra en el costat amable de l'esport, sinó en la cara oculta de l'exigent sistema d'entrenament de l'esport rus per gestar campiones. Obra de la cineasta polonesa Marta Prus -que en la seva infantesa també va ser gimnasta-, el treball sap captar amb tacte la duresa física i mental que suporta la gimnasta, així com la seva soledat en els mesos d'entrenament previs als Jocs. "No ets un ésser humà, ets una atleta", acaba escoltant Mamun, que obre les portes de la seva vida privada a les càmeres del documental. El resultat, un relat excel·lent, que ja s'havia exhibit en la 21a edició del Festival DocsBarcelona.
El nom propi
Karen Uhlenbeck és la flamant guanyadora del premi Abel, conegut com el Nobel de les Matemàtiques. L'Acadèmia Noruega de les Lletres i les Ciències ha guardonat Uhlenbeck per l'impacte que ha tingut el seu treball en "anàlisis, geometria i física matemàtica". La trajectòria de la científica nord-americana ha estat marcada per la lluita contra la discriminació de gènere i els estereotips en un món, el de les matemàtiques, dominat pels homes. La mateixa Uhlenbeck ha descrit aquest combat com una càrrega afegida a la feina d'investigació que ha hagut de suportar al llarg de la seva vida. Us aconsello que no us perdeu l'article "Mujeres entre números", firmat per David Torres al diari Público.
La frase de la setmana
"D'aquí a una dècada o dues, el Regne Unit tornarà a la Unió Europea". En una entrevista a el diari El Mundo, Guy Verhofstadt fixa posició sobre el futur dels britànics i l'estat de la complexa negociació per executar la sortida de la regulació comunitària. Parla amb propietat: és negociador de la cambra per al Brexit i un dels eurodiputats amb més pes específic a Brussel·les, per notorietat, trajectòria i responsabilitats, líder com és dels liberals d'Alde. Verhofstadt considera que abans de fer nous passos, el Regne Unit ha de resoldre els seus problemes domèstics i sosté que "des del Brexit ha augmentat la popularitat de la idea i el projecte europeu". Una reflexions rellevants en el context de la cimera de caps d'estats comunitaris per trobar la solució menys lesiva per a britànics i europeus.
Els imperdibles
Les dues temporades que Diego Armando Maradona va jugar al Barça van ser més productives per a la premsa que per al club. El barcelonisme no va gaudir plenament de l'astre argentí, pels mesos que no va poder trepitjar la gespa i pel bagatge escadusser en títols. Aquest dijous es va estrenar a Movistar+ el reportatge "Fútbol Club Maradona", obra del periodista Roberto Rodríguez i que repassa aquells dos anys de blaugrana amb l'ajuda de Josep Maria Minguella, Joan Gaspart i d'excompanys de vestidor com Pichi Alonso, Clos, Carrasco o Marcos Alonso. El documental val la pena perquè narra com es va gestar el fitxatge pel Barça -que no va arribar al Camp Nou fins al 1982, després d'un periple negociador- i revela detalls de l'etapa agitada de Maradona a Barcelona, com el fet que l'hepatitis que se li va diagnosticar la primera temporada era més aviat una malaltia venèria.
Si opteu per no quedar-vos al sofà, seguiu les recomanacions de cap de setmana que us acosta cada divendres Arnau Urgell. Posa l'accent en el Kosmopolis 2019 i el concert inaugural del Festival Circ Cric al Montseny, una cita que retrà homenatge als 45 anys d'activitat de Tortell Poltrona. A la secció de sèries de Víctor Rodrigo, edició especial amb produccions de la Segona Guerra Mundial. Una perla que no us heu de perdre: "Hijos del Tercer Reich". Bon cap de setmana!
Torra va comunicar aquest dijous a la tarda a la Junta Electoral que ja no hi havia llaços grocs o estelades a les façanes de les dependències de la Generalitat. El Govern els havia substituït hores abans per llaços blancs amb franges vermelles, un missatge que continua remetent als presos i que els assessors del president consideren una bona fórmula per evitar la reculada pública i esquivar, alhora, l'ordre de la Junta Electoral. A Palau, que han donat categoria política a la discussió, han utilitzat la recomanació del Síndic de Greuges com a pista d'aterratge per prendre una decisió. Rafael Ribó ja va proposar divendres passat retirar-los, però tant Elsa Artadi com Torra han jugat amb el calendari.
La Junta Electoral no va rebre de bon grat l'equilibri del Govern i va obrir totes les vies d'acció contra Torra, com explica Sara González en aquest article. En la reunió d'ahir a la tarda va decidir obrir expedient al president català -amb multa inclosa-, portar a la Fiscalia el cas per obrir una investigació per desobediència i instar els Mossos d'Esquadra a retirar els llaços dels edificis públics. Observant el context polític a Espanya -amb la dreta reclamant un nou 155 a Catalunya- i repassant la composició de la Junta Electoral -amb jutges del Suprem i juristes escollits pels partits-, la resolució de l'ens electoral no sorprèn.
És cert que la gestió de Torra en l'episodi dels llaços no genera una adhesió granítica al propi Govern, però el que no acaben d'entendre les institucions ni l'opinió pública espanyola és que la tossuderia amb els llaços és el reflex d'una insatisfacció: la crisi catalana no es resoldrà amb el Codi Penal. A Catalunya no hi haurà normalitat mentre les respostes polítiques arribin des del Tribunal Suprem i la Junta Electoral.
Més sortides del Govern? Elsa Artadi ja fa campanya per a les eleccions municipals -Meritxell Budó la substituirà dilluns a Presidència- i el relleu de Laura Borràs a Cultura també està encarrilat -durant el cap de setmana us oferirem una entrevista amb la consellera que farà el salt a les llistes al Congrés-. Però els adeus d'Artadi i Borràs podrien no ser els últims. Sectors del PDECat impulsen el conseller d'Interior, Miquel Buch, a deixar el Govern i liderar el partit, tal com ha avançat NacióDigital. Buch, que va viure algun episodi de tensió amb Quim Torra d'ençà de l'ultimàtum del president per les càrregues dels Mossos a Girona i Terrassa, assumiria noves responsabilitats si la petició genera consens. La seva figura permetria completar el canvi de rumb al PDECat que va dissenyar Carles Puigdemont quan va forçar el relleu de Marta Pascal. Llegiu aquesta informació d'Oriol March.
El PNB es desmarca del PDECat, el final d'una època. Un comunicat fet públic des d'Euskadi ha posat fi a la relació electoral entre els nacionalistes bascos i la firma hereva de l'espai convergent, que no es presentaran junts a les eleccions europees. La ruptura, que també suposa la conclusió d'una etapa de sintonia, es produeix després que el PDECat acceptés integrar-se en la candidatura que Carles Puigdemont encapçalarà, un pas que el PNB desconeixia i que no encaixava amb el seu discurs polític. Des de la tardor del 2017, la relació entre Iñigo Urkullu i Puigdemont s'ha deteriorat. Per matisar les diferències, les dues formacions van afirmar aquest dijous que mantindran una "col·laboració postelectoral" de defensa d'interessos comuns. Per entendre la dimensió de la decisió presa, us recomano l'opinió d'Oriol March.
Manuel Valls i l'empresariat. Aquest dijous, Valls va ser el convidat als dinars que la Cambra de Comerç organitza amb els diversos alcaldables. Davant un auditori empresarial, el candidat de la plataforma que compta amb el suport de Ciutadans va fer esforços per seduir-lo, insistint en què, si és alcalde, el seu govern serà business friendly. També va dedicar energia a carregar contra Ada Colau. L'escoltaven molts vips de l'upper Diagonal. Valls va anunciar que una de les primeres decisions que prendrà si és alcalde -després d'afrontar el tema de la seguretat, per a ell prioritari- serà organitzar un homenatge a l'expresident del COI i antic jerarca franquista, Juan Antonio Samaranch, figura que segons ell ha estat "menyspreada" a Barcelona. Un anunci que va sorprendre i que va fer tot especulant amb la possibilitat d'organitzar uns nous Jocs Olímpics, sobre els quals no va oferir cap detall.
Vist i llegit
Margarita Mamun va ser campiona olímpica de gimnàstica rítmica als Jocs de Río de Janeiro 2016 i una de les millors gimnastes russes del moment. El documental Over the limit -emès al programa Sense ficció de Televisió de Catalunya- retrata el sacrifici de Mamun per penjar-se la medalla d'or, una descripció que no se centra en el costat amable de l'esport, sinó en la cara oculta de l'exigent sistema d'entrenament de l'esport rus per gestar campiones. Obra de la cineasta polonesa Marta Prus -que en la seva infantesa també va ser gimnasta-, el treball sap captar amb tacte la duresa física i mental que suporta la gimnasta, així com la seva soledat en els mesos d'entrenament previs als Jocs. "No ets un ésser humà, ets una atleta", acaba escoltant Mamun, que obre les portes de la seva vida privada a les càmeres del documental. El resultat, un relat excel·lent, que ja s'havia exhibit en la 21a edició del Festival DocsBarcelona.
El nom propi
Karen Uhlenbeck és la flamant guanyadora del premi Abel, conegut com el Nobel de les Matemàtiques. L'Acadèmia Noruega de les Lletres i les Ciències ha guardonat Uhlenbeck per l'impacte que ha tingut el seu treball en "anàlisis, geometria i física matemàtica". La trajectòria de la científica nord-americana ha estat marcada per la lluita contra la discriminació de gènere i els estereotips en un món, el de les matemàtiques, dominat pels homes. La mateixa Uhlenbeck ha descrit aquest combat com una càrrega afegida a la feina d'investigació que ha hagut de suportar al llarg de la seva vida. Us aconsello que no us perdeu l'article "Mujeres entre números", firmat per David Torres al diari Público.
La frase de la setmana
"D'aquí a una dècada o dues, el Regne Unit tornarà a la Unió Europea". En una entrevista a el diari El Mundo, Guy Verhofstadt fixa posició sobre el futur dels britànics i l'estat de la complexa negociació per executar la sortida de la regulació comunitària. Parla amb propietat: és negociador de la cambra per al Brexit i un dels eurodiputats amb més pes específic a Brussel·les, per notorietat, trajectòria i responsabilitats, líder com és dels liberals d'Alde. Verhofstadt considera que abans de fer nous passos, el Regne Unit ha de resoldre els seus problemes domèstics i sosté que "des del Brexit ha augmentat la popularitat de la idea i el projecte europeu". Una reflexions rellevants en el context de la cimera de caps d'estats comunitaris per trobar la solució menys lesiva per a britànics i europeus.
Els imperdibles
Les dues temporades que Diego Armando Maradona va jugar al Barça van ser més productives per a la premsa que per al club. El barcelonisme no va gaudir plenament de l'astre argentí, pels mesos que no va poder trepitjar la gespa i pel bagatge escadusser en títols. Aquest dijous es va estrenar a Movistar+ el reportatge "Fútbol Club Maradona", obra del periodista Roberto Rodríguez i que repassa aquells dos anys de blaugrana amb l'ajuda de Josep Maria Minguella, Joan Gaspart i d'excompanys de vestidor com Pichi Alonso, Clos, Carrasco o Marcos Alonso. El documental val la pena perquè narra com es va gestar el fitxatge pel Barça -que no va arribar al Camp Nou fins al 1982, després d'un periple negociador- i revela detalls de l'etapa agitada de Maradona a Barcelona, com el fet que l'hepatitis que se li va diagnosticar la primera temporada era més aviat una malaltia venèria.
Si opteu per no quedar-vos al sofà, seguiu les recomanacions de cap de setmana que us acosta cada divendres Arnau Urgell. Posa l'accent en el Kosmopolis 2019 i el concert inaugural del Festival Circ Cric al Montseny, una cita que retrà homenatge als 45 anys d'activitat de Tortell Poltrona. A la secció de sèries de Víctor Rodrigo, edició especial amb produccions de la Segona Guerra Mundial. Una perla que no us heu de perdre: "Hijos del Tercer Reich". Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
redactor en cap de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi
redactor en cap de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?