Deixar la decisió en mans de Ribó és una forma de legitimar-se o de tenir una pista d'aterratge. Si el síndic, que no trigarà gens en emetre el seu informe, li demana que els retiri, ho farà perquè així li ha aconsellat una institució catalana. Si beneeix que no ho faci (tal com ja va fer al seu dia en una situació similar) el seu acte de desobediència tindrà un plus de legitimitat. El soroll entorn els llaços i les estelades amenaça de convertir-se en un dels grans temes de la precampanya del 28-A i està eclipsant, de pas, la crisi de govern de JxCat, que ha de rellevar en breu Elsa Artadi i Laura Borràs, que, de facto, seran les caps de llista a Barcelona i al Congrés. Sobre la polèmica us deixo la crònica d'Oriol March i Sara González i l'opinió de Joan Serra Carné. Avui hi ha sessió de control al Govern al Parlament, Torra contestarà preguntes i se'n parlarà. L'equip de Política us n'informarà al minut, com sempre.
Seguirem sentint que tot allò va ser "terror". Avui seguirà el judici al Suprem. Hi passaran més guàrdies civils per acompanyar, amb poca precisió (o mentides si cal), la tesi de la violència, que la Fiscalia per ara no abandona i que necessita afermar davant l'opinió pública. Ahir van parlar de "terror" mentre les defenses perdien la paciència amb Marchena, que cada cop es preocupa menys de mantenir la pàtina d'imparcialitat. Ho expliquen Sergi Ambudio i Bernat Surroca en aquesta informació.
Les ferides de les llistes. Aquest vespre el PDECat celebra un consell nacional on espera tancar les ferides de la confecció de les llistes al Congrés. David Bonvehí no passa pel millor moment. I a la mateixa hora es presenta la gran aposta de Pablo Casado a les llistes, la cap de cartell per Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo. Francesc Canosa n'ha escrit aquesta opinió contundent.
Vist i llegit
El Bàsics és un dels programes icona de BTV i ens permet, de la mà d'Eva Arderius, acostar-nos al que passa a la nostra ciutat cada vespre. Avui un porto un dels seus reportatges, en aquest cas sobre un fenomen cada cop més evident: la desaparició dels quioscos de premsa, de la que fa uns mesos us n'informàvem també al nostre diari. El paper recula i cada cop es venen menys diaris en aquest suport, que ha reduït un 50% la seva distribució. La gent més jove prefereix informar-se a través dels diaris digitals (siguin o no nadius) i del telèfon i els quiosquers són els que en surten més malparats i s'han de reinventar. Adrià Calvo en parla amb ells en aquest reportatge.
El passadís
Manuel Marchena tenia com a objectiu que el judici a l'independentisme que se celebra al Tribunal Suprem acabés abans de la campanya de les eleccions generals. De fet, Quico Homs, un dels advocats defensors, va explicar en una entrevista a NacióDigital que així els hi havien fet arribar. El calendari, però, juga en contra de les previsions de Marchena. Malgrat que les defenses estan renunciant a alguns testimonis que els poden servir per poc més que per treure de polleguera el tribunal, és difícil que les sessions acabin abans de maig i, per tant, el judici s'encavalcarà amb les campanyes electorals. Els més malpensats creuen que la sentència veurà la llum a finals de juliol i altres la situen al setembre.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1980 els catalans tornaven a escollir el seu Parlament passant pàgina de la dictadura de Franco i l'excepcionalitat de la presidència de Tarradellas. Aquelles primeres eleccions després del franquisme les guanyaria, contra tot pronòstic, Jordi Pujol al capdavant de CiU, una coalició de centre-dreta creada feia ben poc i que havia obtingut resultats discrets a les espanyoles i les municipals. El gran derrotat seria el PSC de Joan Raventós. Els resultats obligarien Pujol a pactar amb la vella ERC, que encara lideraven personalitats de la República i l'exili. S'obria una rellevant primera legislatura autonòmica. Així van viure, amb el centre de dades al Palau de la Generalitat, aquella primera nit electoral a TVE, i així es recordava uns anys després la campanya.
L'aniversari
El 20 de març de l'any 1984 naixia a Fuenlabrada el futbolista Fernando Torres, una de les grans figures de l'Atlètic de Madrid. El davanter, conegut com el Niño, va jugar entre 2001 i 2007 al club matalasser i després va provar sort a la Premier League: primer al Liverpool i després al Chelsea. Després d'un breu pas pel Milà va tornar al club del Manzanares i fa uns mesos va marxar a jugar al Japó, on escura la seva carrera esportiva. Aquí podeu veure alguns dels seus millors gols.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi