19
de març
del
2019
Actualitzat
a les
21:16h
L'expresident espanyol i exlíder del Partit Popular José María Aznar ha fet avui una vindicació de la figura d'Alejandro Lerroux, històric dirigent republicà espanyol i conegut pel seu anticatalanisme i per haver estat el president del govern que va reprimir el Sis d'Octubre i la revolució asturiana. Ho ha fet en la presentació de la biografia Lerroux. La República liberal, de l'historiador Roberto Villa, que ha editat la Fundació FAES. En la seva intervenció, la situació política a Catalunya ha estat el tema central fins al punt que ha afirmat que "Catalunya és la responsabilitat més gran que recaurà en el futur govern i la mesura per la qual l' exigirem comptes".
Aznar ha advertit contra le speticions d'indult en cas de condemna als líders sobiranistes, tot recordant els fets de 1934: "La campanya d'indults ja es va fer amb els antecessors dels qui avui seuen al Tribunal Suprem". Aznar s'ha preguntat "com és que el fracàs a Catalunya es repeteixi una i altra vegada, com la derrota es vol presentar com una victòria i la deslleialtat com una virtut política". El president de la FAES ha assegurat que "hi ha un compromís amb la continuïtat de l'Espanya democràtica que no podem relaxar", tot advertint contra "la conjunció de l'esquerra i el nacionalisme que ens han dut a aquesta situació"..
La República, "excloent i sectària"
L'expresident ha aprofitat la seva intervenció per subratllar que la Segona República va fracassar per "deficiència democràtica, expectació fallida i exclusió sectària". Lerroux va ser, segons ell, un dels pocs que va intentar governar amb acords per tothom, i això el situa, segons ell, en una posició històrica similar als qui van fer la Transició. Ha destacat que una constant en la seva vida va ser l'oposició "al catalanisme i a tot nacionalisme separatista".
Aquesta és la tercera biografia publicada per la Fundació FAES de figures emblemàtiques de la Segona República, després de les de Niceto Alcalá Zamora i José María Gil Robles. L'experiència republicana és emprada sovint per Aznar per intentar deslegitimar-la i alhora buscar semblances amb l'actualitat que reforcin l'argumentari de l'ala més radical del PP.
De republicà obrerista a repressor obrer
Alejandro Lerroux va ser un dels líders més rellevants del republicanisme espanyol. De jove, com a dirigent del Partit Radical, establert a Barcelona, va fer-se popular amb un discurs obrerista molt bel·ligerant, amb una forta càrrega anticlerical que advocava per "levantar el velo a las novicias y elevarlas a la categoría de madres". Amb els anys, va anar moderant el seu missatge, que sempre va ser furibundament hostil al catalanisme.
Amb l'adveniment de la Segona República, Lerroux va encarnar l'ala més dretana del nou règim, fins que l'octubre de 1934 va donar un nou gir a la dreta formant una coalició amb la CEDA (Confederación Española de derechas Autónomas), de Gil Robles, gran aliança conservadora que no acceptava el règim republicà. Va ser la formació d'aquest govern la que va accelerar el conflicte amb Catalunya i decidí Lluís Companys a proclamar el Sis d'Octubre l'Estat Català "dins de la República Federal".
Lerroux va decidir reprimir la Generalitat i suspendre l'autonomia, mentre afrontava una altra revolució, la d'Astúries, que va ser esclafada a sang i foc per l'exèrcit. El general enviat per fer-ho es deia Francisco Franco. Lerroux, per la seva banda, aviat va haver de gestionar una profunda crisi del seu partit, esquitxat per diversos casos de corrupció, com l'anomenat de l'estraperlo, que el van forçar a presentar la dimissió. Una altra semblança amb l'actualitat, que avui Aznar no ha recordat.
Aznar ha advertit contra le speticions d'indult en cas de condemna als líders sobiranistes, tot recordant els fets de 1934: "La campanya d'indults ja es va fer amb els antecessors dels qui avui seuen al Tribunal Suprem". Aznar s'ha preguntat "com és que el fracàs a Catalunya es repeteixi una i altra vegada, com la derrota es vol presentar com una victòria i la deslleialtat com una virtut política". El president de la FAES ha assegurat que "hi ha un compromís amb la continuïtat de l'Espanya democràtica que no podem relaxar", tot advertint contra "la conjunció de l'esquerra i el nacionalisme que ens han dut a aquesta situació"..
La República, "excloent i sectària"
L'expresident ha aprofitat la seva intervenció per subratllar que la Segona República va fracassar per "deficiència democràtica, expectació fallida i exclusió sectària". Lerroux va ser, segons ell, un dels pocs que va intentar governar amb acords per tothom, i això el situa, segons ell, en una posició històrica similar als qui van fer la Transició. Ha destacat que una constant en la seva vida va ser l'oposició "al catalanisme i a tot nacionalisme separatista".
Aquesta és la tercera biografia publicada per la Fundació FAES de figures emblemàtiques de la Segona República, després de les de Niceto Alcalá Zamora i José María Gil Robles. L'experiència republicana és emprada sovint per Aznar per intentar deslegitimar-la i alhora buscar semblances amb l'actualitat que reforcin l'argumentari de l'ala més radical del PP.
De republicà obrerista a repressor obrer
Alejandro Lerroux va ser un dels líders més rellevants del republicanisme espanyol. De jove, com a dirigent del Partit Radical, establert a Barcelona, va fer-se popular amb un discurs obrerista molt bel·ligerant, amb una forta càrrega anticlerical que advocava per "levantar el velo a las novicias y elevarlas a la categoría de madres". Amb els anys, va anar moderant el seu missatge, que sempre va ser furibundament hostil al catalanisme.
Amb l'adveniment de la Segona República, Lerroux va encarnar l'ala més dretana del nou règim, fins que l'octubre de 1934 va donar un nou gir a la dreta formant una coalició amb la CEDA (Confederación Española de derechas Autónomas), de Gil Robles, gran aliança conservadora que no acceptava el règim republicà. Va ser la formació d'aquest govern la que va accelerar el conflicte amb Catalunya i decidí Lluís Companys a proclamar el Sis d'Octubre l'Estat Català "dins de la República Federal".
Lerroux va decidir reprimir la Generalitat i suspendre l'autonomia, mentre afrontava una altra revolució, la d'Astúries, que va ser esclafada a sang i foc per l'exèrcit. El general enviat per fer-ho es deia Francisco Franco. Lerroux, per la seva banda, aviat va haver de gestionar una profunda crisi del seu partit, esquitxat per diversos casos de corrupció, com l'anomenat de l'estraperlo, que el van forçar a presentar la dimissió. Una altra semblança amb l'actualitat, que avui Aznar no ha recordat.