Eleccions espanyoles 28-A

Torra manté obert el pols amb la Junta Electoral a l'espera del Síndic

El president de la Generalitat no ordena despenjar la pancarta de Palau i deixa en mans de Rafel Ribó un informe que considerarà vinculant per determinar si retira o no els llaços grocs

per Oriol March / Sara González, 19 de març de 2019 a les 20:43 |
La pancarta amb el llaç groc a la façana del Palau de la Generalitat | Bernat Cedó
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A les 14.33 hores d'aquest dimarts vencia el termini, segons els serveis jurídics de la Generalitat, marcat per la Junta Electoral per tal que es retiressin els llaços grocs dels edificis públics. La pancarta de Palau, tres minuts després que sonessin les campanes de les 14.30 hores, seguia estesa a la façana reclamant la llibertat dels presos polítics i dels exiliats. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit no fer cas -per ara- a la Junta Electoral Central i supedita la decisió a l'informe encarregat al Síndic de Greuges.

L'organisme estatal, reunit al Congrés dels Diputats, no ha acceptat les últimes al·legacions de Torra i ja està sent informat per la delegació del govern espanyol a Catalunya que encapçala Teresa Cunillera de l'incompliment de retirada dels llaços. A partir d'aquesta radiografia de la situació, hi ha una sèrie de preguntes a l'aire. La Junta Electoral obrirà un expedient sancionador? Portarà el cas a la Fiscalia i s'obrirà un procés penal per desobediència? Es buscaran alternatives per substituir els llaços en el marc d'un Govern que no registra una opinió monolítica sobre el cas? Aquestes són les claus sobre el conflicte administratiu -i electoral- per uns llaços grocs que tornen a ser al centre del debat.


- Quin és el posicionament del Govern després de l'últim requeriment?

La reunió de l'executiu, segons fonts oficials, ha anat "molt bé" i ha estat "tranquil·la". Aquest és el relat públic del Govern, per bé que la posició no és granítica. Torra hi ha exposat el per què de la decisió de mantenir la pancarta a Palau i, una estona després que acabés la trobada de l'executiu, s'han enviat les al·legacions a la Junta Electoral en les quals es considera "impossible" complir amb la retirada. El president també ha informat de l'encàrrec al Síndic de Greuges, Rafel Ribó, que elaborarà un document sobre si procedeix -o no- despenjar els llaços. No l'enviarà a Torra fins aquest dimecres i ha passat la tarda perfilant-ne els detalls.


"El president no ha donat cap ordre", ha indicat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. S'ha acordat que cada conselleria farà el mateix, és a dir, que s'actuarà de manera coordinada passi el que passi. "Ens volem estalviar el que pot acabar sent un soroll innecessari amb una decisió que compartim tots", ha indicat Artadi, que aquest dimarts s'ha acomiadat de les rodes de premsa setmanals de Govern. Dimarts vinent hi haurà al seu lloc Meritxell Budó com a nova consellera i portaveu.


- Què pensa el Síndic de Greuges dels llaços grocs?

La institució ja va avalar en el document anual del 2018 que les façanes i balconades dels edificis públics puguin exhibir símbols "àmpliament acceptats per les majories polítiques" que s'identifiquin amb el suport per "la defensa dels drets fonamentals o de minories vulnerables" i també "per difondre missatges amb càrrega ideològica àmpliament acceptats per majories polítiques".

El Síndic va avalar en l'informe anual del 2018 que les façanes i balconades dels edificis públics puguin exhibir símbols "àmpliament acceptats per les majories polítiques"

El Síndic també recomanava que és regulés "la utilització de les façanes i altres elements exteriors dels béns afectats a l'ús i als serveis públics" tenint en compte el que preveu l'article 65 del Decret 323/1983, de 14 de juliol, per tal de "poder disposar d'un marc jurídic amb criteris objectius per decidir sobre la legalitat de donar un ús o un altre a aquests béns en funció dels casos concrets".

- La posició és unànime dins del Govern?

No hi ha un posicionament monolític a l'executiu sobre si s'han de retirar o no els llaços. Hi ha una part del Govern que és partidari de respondre a la Junta Electoral retirant els llaços però respondre amb ironia per assenyalar l'absurditat de la situació, substituint-los per qualsevol altre element que sigui de color groc. Entenen que no té sentit desobeir per un símbol sense que l'acció estigui lligada a un projecte.


Un altre sector del Govern, però, sosté que la defensa dels presos i exiliats ha estat la punta de llança de l'executiu i que cedir seria incoherent, enervaria un sector de l'independentisme i serviria en safata una victòria a Ciutadans. A més, com que una presumpta inhabilitació de Torra no arribaria abans d'un any, entenen que no tindrà efectes en l'actual Govern i que, per tant, la desobediència en aquest cas no suposaria greus conseqüències. Existeixen dubtes que es porti la desobediència fins al final, però, en tot cas, la resposta serà conjunta com a Govern. 

- Té marge l'executiu de Torra per recórrer?

L'acord de la Junta Electoral adoptat dilluns a la tarda marca el camí del Govern si vol recórrer: pot interposar un recurs contenciós-administratiu davant la sala tercera del Tribunal Suprem en el termini de dos mesos posterior a la notificació. Les últimes al·legacions presentades per Torra no han estat acceptades i l'organisme estatal ha instat a la retirada immediata dels llaços. En els últims dies s'han elaborat informes jurídics interns sobre les respostes legals a aportar per part de la Generalitat.

- Està ja en marxa un procés sancionador?

De moment, la Junta Electoral encara no ha posat en marxa cap expedient sancionador contra Torra. Un hipotètic incompliment de la llei electoral pot comportar sancions de 300 a 3.000 euros. El més previsible és que s'obri un expedient, tot i que es poden dur a terme accions més lesives, com ara enviar el cas a la Fiscalia i que s'obri un procés penal per desobediència. El PP i Ciutadans aposten per aquesta via. També existeix la possibilitat que la Junta ordeni als Mossos complir la instrucció de treure els llaços.

La Junta Electoral encara no ha obert cap expedient sancionador, que podria comportar sancions de fins a 3.000 euros; també pot derivar el cas a la Fiscalia i que s'obri un procés penal

Pel que fa al paper de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, la Junta Electoral li atorga un paper de supervisió, amb la qual cosa la seva tasca, segons fonts consultades, s'ha limitat per ara a informar els magistrats de si s'han retirat o no els llaços dels edificis públics amb fotografies. Després serà l'organisme estatal qui decidirà com procedir amb aquesta informació ja a les mans. Segons fonts de la delegació, s'han remès imatges del Palau de la Generalitat i de vuit conselleries: Governació i Relacions Institucionals, Cultura, Territori i Sostenibilitat, Empresa i Ocupació, Interior, Economia i Coneixement, Agricultura, Ramaderia i Pesca i Salut. També de seus territorials governamentals. 

- Què en pensa el sobiranisme civil?


L'ANC s'ha mostrat partidària de desobeir l'ordre de la Junta Electoral i de donar suport al Govern en la decisió de no retirar els llaços. Precisament per això ha cridat a manifestar-se a través de les xarxes socials aquest dimarts a les sis de la tarda a la plaça Sant Jaume. Amb tot, la precipitació de la convocatòria ha fet que no reeixís i que només dues-centes persones s'acostessin a la protesta. Òmnium, per la seva banda, no ha fet cap convocatòria i manté silenci sobre aquest assumpte, que circumscriu al Govern.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació